La sobreconnexió digital afecta especialment la salut de les dones que teletreballen

Sílvia Cóppulo
Directora de l'Observatori de Lideratge en l'Empresa

Erola Palau Pinyana
Investigadora del Dept. d'Operacions, Tecnologia i Ciència
__

Sobreconnexió, dones, teletreball i salut fan una combinació arriscada. I és que el teletreball, tal com s'està duent a terme arran de la pandèmia, genera una sobreconnexió digital que arriba a ser perjudicial per a la salut, especialment per a la de les dones. Aquesta és la principal conclusió a què arriba l'estudi que hem dut terme a l'Observatori de Lideratge en l'Empresa de la UPF-BSM i en què focalitzem i ampliem la nostra anterior investigació sobre la Desconnexió digital, un dret laboral imprescindible per a la salut. 

El teletreball toca sostre a Catalunya

Actualment, vivim una nova onada de covid-19 en un moment on el teletreball pot estar tocant sostre (si no hi ha un nou confinament). A l'inici de la pandèmia, el març de 2020, al nostre país teníem un dels índexs més baixos de treball a distància (4%) dins de la Unió Europea, una xifra que va augmentar a principis d'aquest any, enfilant-se fins al 21,1%, però que al juliol va caure fins al 17,2%. Per què? Perquè teletreballar cada dia de la setmana no afavoreix la creativitat, la feina en equip o el sentiment de pertinença i adhesió a l'empresa. 

El març de 2020, Catalunya tenia un dels índexs més baixos de teletreball de la UE (4%), una xifra que va augmentar a principis del 2021, enfilant-se fins al 21,1%

Grans corporacions com Google reformen els seus espais de treball per fer-los més amplis, lluminosos i atractius en un intent de retornar al treball presencial. Tot i això, l'alt nombre de contagis ha obligat a ajornar l'obligatorietat del treball presencial. La primavera passada, el monstre dels motors de recerca a Internet va fixar el mes de setembre com el del retorn a les oficines. Es va haver d'ajornar la data a octubre i, novament, a inicis del 2022 mentre es valora la incidència de la nova variant del virus. 

Les dones estan més estressades i tenen més fatiga digital

La mostra de l'enquesta (608 persones de 95 empreses de 40 sectors de Catalunya) és paritària, la qual cosa ens permet arribar a la conclusió que connectivitat digital, salut i teletreball estan íntimament relacionats amb el gènere de les persones. 

La fatiga digital per la sobreconnexió digital derivada de la pandèmia en l'àmbit laboral afecta amb més incidència les dones: tres de cada quatre manifesta sentir-se estressada

Tres de cada quatre dones (71,4%) manifesten que se senten estressades davant d'un 58,1% d'homes. La diferència és considerable. La fatiga digital també afecta amb molta més incidència les dones (60,7%) que els homes (46,3%). Tot i això, homes i dones saben que la sobreconnectivitat digital és perjudicial. Només un 14,0% de dones i un 18,2% d'homes consideren que els efectes sobre la salut no són rellevants. 

La sobreconnectivitat digital genera soledat entre les dones

En l'àmbit emocional, dones i homes tenen posicionaments antagònics respecte a la relació entre connectivitat digital i soledat. Les dones que teletreballen diuen en un 42,7% (i és la seva resposta majoritària) que tantes hores de connexió digital fa que se sentin soles. Els homes afirmen majoritàriament (en un 40,3%) just el contrari. 

Les dones, més compromeses amb l'empresa

El compromís o la implicació amb l'empresa i la disponibilitat de connexió digital estan relacionats, segons les opinions majoritàries. Les dones ho creuen més (46,0%) que els homes (40%). Tenen clar, més elles que ells, que una major connectivitat digital no comporta més productivitat a l'empresa, encara que resulti positiu per a la seva carrera professional.

Elles tenen més clar que ells que una major connectivitat digital no comporta més productivitat, però admeten que els resulta positiu per a la seva carrera professional

És interessant relacionar aquest posicionament amb el fet que en el nostre estudi es confirmi també que, majoritàriament, són els homes els que comanden els equips i tenen responsabilitats superiors a les seves companyes dins de les organitzacions de treball. 

Això sí, tant dones com homes contesten gairebé en un 95% totes les comunicacions via digital fora de l'horari de treball. 

Les 10 recomanacions

Per tal de contribuir i avançar en el coneixement i construir una societat més sostenible i saludable, suggerim les 10 recomanacions següents: 

1. Formar i conscienciar la població en general i els treballadors i treballadores en particular des de l'empresa, les administracions, els sindicats, les universitats, etc. de la necessitat de descansar i desconnectar-se, tant pel que fa a la salut i el benestar personal com en termes d'augmentar l'eficàcia empresarial. 
2. Promoure polítiques adreçades a modificar els horaris laborals, fent un pas més en la conciliació i en la corresponsabilitat de dones i homes, amb l'objectiu de millorar el benestar i la salut de les persones. 
3. Formar en la planificació laboral a distància, analitzant els avantatges i inconvenients que la feina a distància (teletreball) i la presencial comporten. 
4. Promoure que les empreses avaluïn les persones que hi treballen per compliment d'objectius i no per compliment d'horari. 
5. Desenvolupar en l'àmbit professional i personal una gestió millor del temps. 
6. Incrementar la percepció que cal poder dur a terme la vida personal i la vida professional de manera conciliada i diferenciada alhora, especialment en la modalitat de teletreball. 
7. Establir una comunicació interpersonal més assertiva i empàtica entre persones directives i treballadors i treballadores.
8. Com a mesura preventiva, formar sobre els patrons de comportament (especialment la pèrdua de control sobre el temps de consum) que esdevenen conductes addictives a Internet. 
9. En períodes de descans, configurar un correu electrònic i un missatge per WhatsApp automàtics que indiquin la no disponibilitat. 
10. Complir els acords de disponibilitat digital en tots els nivells de responsabilitat a les empreses i, per part dels treballadors, reclamar el dret si no es compleix.