Exposició

La UPF-BSM recupera part de "La gauche qui rit ", l'exposició de Colita censurada durant el franquisme

Anònim — Fri, 11 Jun 2021 14:28:23 +0000

La UPF-BSM recupera part de "La gauche qui rit ", l'exposició de Colita censurada durant el franquisme Anònim (no verificat) dv., 11/06/2021 - 16:28

Summary

L'exposició "La gauche qui rit" torna a veure la llum de la mà de la UPF Barcelona School of Management, que recupera part de les fotografies de Colita censurades durant el franquisme amb una nova exhibició, disponible a Balmes 132, fins al mes de setembre.

Tags

Date

dl., 14/06/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Caption

Eugenio Trias (1942-2013), filòsof i professor. Archivo Colita Fotografía.

Text Actualitat

"Qui és la Gauche Divine" és una exposició que recull part de les fotografies de Colita exhibides a la sala Aixelà l'any 1971
Joan Manel Serrat, Maria del Mar Bonet o Jorge Herralde son alguns dels personatges capturats a través dels lents de Colita
L'exposició, disponible a la UPF-BSM fins al mes de setembre, recorrerà els tres campus de la Universitat Pompeu Fabra

L'exposició "La gauche qui rit" torna a veure la llum de la mà de la UPF Barcelona School of Management, que recupera en un format portàtil d'àmbit universitari part de les fotografies de Colita censurades durant el franquisme amb una nova exhibició. "Qui és la Gauche Divine?", disponible a l'edifici del carrer Balmes 132 fins al mes de setembre, ensenya una mostra de les imatges en què Colita retratava les persones que conformaven la vida intel·lectual de Barcelona durant els últims anys del franquisme.

Entrevista en exclusiva amb Colita, aquí

"Als anys 70, Barcelona tenia color de colom brut". Així defineix la mateixa Colita l'època i la ciutat on va iniciar-se en la fotografia i on ha esdevingut una de les fotògrafes més emblemàtiques dels nostres temps. "Era una ciutat portuària, trista... però hi havia petits nuclis de reunió, com trinxeres, on ens amagàvem un conjunt de persones antifranquistes i addictes a la cultura", explica.

Joan Manel Serrat, Maria del Mar Bonet, Terenci Moix, Jorge Herralde o Oscar Tusquets son alguns dels "divins" capturats a través dels lents de Colita. Gent que "intentava viure de la cultura i que amb el temps s'ha fet famosa en la seva professió".

Qui és la Gauche Divine?

"Les seves fotografies ens mostren com eren aleshores, quan potser ni tan sols eren el que han arribat a ser", reflexiona la comissària de l'exhibició i responsable del programa Cultura de la UPF-BSM, Mathilde Brodu. "Ens els apropa a través d'una mirada divertida, lluny d'arquetips i posades en escena", comenta, i afegeix, "ens mostra els seus amics, aliens a la fama que els acabaria convertint en icones".

La Gauche Divine és una fita en la història recent espanyola sobre el que va suposar resistir al franquisme i a la censura

El concepte de Gauche Divine va ser impulsat pel cronista Joan de Segarra amb l'objectiu d'aglutinar el grup de persones que conformava la vida intel·lectual de Barcelona. "Quan vam veure que el concepte prenia tanta importància, vam decidir posar per escrit en un tovalló qui érem realment la Gauche Divine", relata Colita. Un llistat del qual va acabar naixent l'exposició "La gauche qui rit", un terme que juga amb el nom de la marca de formatge processat "La vache qui rit".

I amb la censura, el creixement

"Nosaltres preteníem fer una festa a la sala Aixelà amb l'objectiu de penjar els nostres amics de la paret i acabar regalant-los les fotografies", admet la fotògrafa. Però l'exposició, que havia de durar dos dies, va topar amb la censura franquista. "Es van prendre molt seriosament això de la 'gauche'", ironitza Colita que, més enllà de l'anècdota, admet que el terme "va calar".

Avui, la Gauche Divine és una "fita en la història recent espanyola, un emblema intel·lectual de què va suposar resistir al franquisme i a la censura, al que suposava crear malgrat la repressió o a buscar fora dels límits establerts les condicions per l'obra d'art ", considera Manel Jiménez, vicerector de Transformació Educativa, Comunicació i Cultura de la UPF.

No es tornarà a produir un fenomen com el de la Gauche Divine perquè, espero, no hi haurà cap altre dictador que uneixi el món de la cultura

"El fenomen de la Gauche Divine no s'ha aturat mai. Tinc 80 anys i encara en parlo", se sorprèn la fotògrafa, que ho atribueix a la "diversió dels protagonistes". "La gent el que vol és riure i compartir el sentit de l'humor, per això aquest grup va tenir tant d'èxit", apunta.

Ara bé, la fotògrafa –que assegura estar molt contenta amb l'explosió de la fotografia gràcies als smartphones– afirma que aquest fenomen no es tornarà a repetir, ja que "no tornarà, espero, a haver-hi cap dictador que uneixi el món de la cultura".

"Queda poc romanticisme en la nostra professió, i els que queden els estan matant en alguna guerra" denuncia, i lamenta que, avui dia, tot el que està relacionat amb la cultura "és complicat". "Cal treballar molt per arribar lluny i perquè a 80 anys encara puguis penjar els teus amics de la paret", conclou.

Imatge

Text Actualitat

Entrada lliure al hall de la UPF Barcelona School of Management (Carrer Balmes 132-134)
Abril-setembre 2021

Comissariat: Mathilde Brodu
Idea original: Francesc Polop
Disseny gràfic: Francesc Polop
Edició i traducció: Ruth Pérez Castro
Producció: Universitat Pompeu Fabra – Barcelona School of Management
Col·laboren: colitafotografia.com, Biblioteca CRAI UPF
Imatges: Archivo Colita Fotografía ©

Destacat

Inactiu

Amb Colita, la 'Gauche Divine' no s'acaba mai

Anònim — Fri, 11 Jun 2021 07:34:45 +0000

Amb Colita, la 'Gauche Divine' no s'acaba mai Anònim (no verificat) dv., 11/06/2021 - 09:34

Summary

La UPF Barcelona School of Management recupera l'exposició "La Gauche qui rit", que inclou les fotografies de Colita sobre els personatges de la vida intel·lectual de la Barcelona dels 70 i que va ser censurada.

Tags

Date

dt., 15/06/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Tot va començar amb una maleta. Més que una maleta, era una mena de caixa gran amb rodes de goma, una caixa de fusta, amb una etiqueta enganxada en un lateral on deia "COLITA".

Aquell dia estàvem consultant el nostre amic i grafista Francesc Polop sobre un projecte d'exposició a partir de material d'estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) sobre l'escola Bauhaus. Comentàvem diverses possibilitats, pressupostos i solucions gràfiques mentre la nostra mirada viatjava per l'estudi del Francesc, ple de fotos, petites escultures i prestatgeries a prova de foc. Recordem perfectament quan li vam demanar: "i això de Colita, què és?". La seva resposta va ser molt directa: "una exposició!".

Colita ens presenta els seus amics, aliens a la fama que els acabaria convertint en icones d'una generació

I així, tot preparant l'exposició "Bauhaus, el gresol de la modernitat" (actualment al campus de Poblenou i, ben aviat, al campus de la Ciutadella), vam decidir convertir-la en una exposició transportable en una mena de maleta de fusta, perquè pensàvem ja en la següent –transportable, també, en la seva maleta privada–, plena de fotos de Colita

L'origen de l'exposició

L'exposició "Qui és la Gauche Divine" va començar, doncs, en el cor d'una altra. Mentre parlàvem de Mies van der Rohe van aparèixer els retrats d'Eugenio Trias, Juan Marsé, Joan Manel Serrat i moltes altres figures ineludibles de la vida social, política, intel·lectual, artística –en definitiva, tot allò que s'anomenava vida cultural– de la Barcelona dels anys 70.

Joan de Sagarra, inspirat pels antics ambients parisencs del Quartier Latin, situat en la "rive gauche" del Sena, va utilitzar l'expressió "Gauche Divine" per primera vegada per referir-se a aquestes persones. En aquella època, un dels llocs de moda a Barcelona era Bocaccio, una discoteca que ben aviat va esdevenir punt de trobada de tota mena de personatges.

L'any 1971, a la sala Aixelà, es va organitzar l'exposició original sota el nom irònic "La Gauche qui rit", jugant amb la provocació. L'exposició es va inaugurar, però l'endemà mateix la policia la va clausurar. L'ús de la paraula "gauche" (esquerra) i els personatges que s'hi exhibien semblaven massa subversius a les acaballes del franquisme.

El retrat d'una època

L'exposició presentava uns 70 retrats, tots ells d'amics i coneguts. Colita hi dona testimoni de la trajectòria de les personalitats més conegudes d'aquells temps en l'entorn barceloní. Les seves fotografies ens mostren ara com eren aleshores, quan potser ni tan sols eren el que han arribat a ser. Ens els apropa a través d'una mirada divertida, lluny dels arquetips i posades en escena. Colita ens presenta els seus amics, aliens a la fama que els acabaria convertint en icones.

La Gauche Divine és una fita en la història recent espanyola sobre el que va suposar resistir al franquisme i a la censura

Avui, la "Gauche Divine" és una mena de referent, una fita en la història recent espanyola, un emblema intel·lectual de què va suposar resistir al franquisme, a la censura, al que suposava crear malgrat la repressió o a buscar fora dels límits establerts les condicions per l'obra d'art.

Bocaccio representava també –és quasi innecessari fer-ho explícit– la diversió i l'inconformisme d'una certa classe social, precisament en una època en què aquest concepte de classe era ben bé al centre dels discursos polítics inspirats en el marxisme. És cert que la "Gauche Divine" evoca una manera de ser, d'esquerres, sense renunciar al que podríem anomenar una certa pretensió, encara que sigui una pretensió amb pocs diners!

Les lliçons de Colita

La lliçó de Colita, fotògrafa i testimoni de la trajectòria dels seus amics, té uns valors que tota escola o comunitat educativa es pot apropiar fàcilment: treballar, treballar i treballar; procurar guanyar els diners necessaris per seguir fent allò en què es creu; no cedir a les amenaces o les pressions; divertir-se aprenent; adaptar-se a les circumstàncies, les tecnologies, les condicions de treball; no tenir prejudicis.

Les lliçons de Colita, la seva entranyable energia o el seu mal geni, ens donen pistes de valor: formar-se una personalitat i estimar els teus amics.

La nostra petita mostra, testimoni excepcional d'una època, és una gran mostra d'art, d'humanitat. Una de les fotògrafes més reconegudes del món, oferint-nos la possibilitat de riure'ns de nosaltres mateixos, de mirar més enllà dels tòpics que associem a les celebritats. Trobem en el clima subtil i inconfusible dels seus retrats una insolència innocent al servei de la profunditat de les emocions.

Eliminar espai superior

Off

Eliminar espai inferior

Off

Text Actualitat

La "Gauche Divine" arriba a la Universitat

L'exposició va sorgir d'una maleta de fusta amb rodes gràcies a les quals podrà circular i visitar tots els campus de la universitat. El recorregut s'inicia a la UPF-BSM i viatjarà pel Campus Mar, el Campus Poblenou i el Campus Ciutadella. Amb ella, la colla de la "Gauche Divine" no s'acaba mai!

Al hall de l'entrada de la UPF Barcelona School of Management hi trobareu, en l'últim panell, un codi QR per descobrir altres fotografies en format digital.

Visiteu part de l'exposició virtual, aquí

Destacat

Inactiu

OG image

Visible in media room

Off