Emprenedoria

El emprendimiento también es para las mujeres

Anònim — Sun, 06 Mar 2022 09:55:24 +0000

L'emprenedoria també és per a les dones Anònim (no verificat) dg., 06/03/2022 - 15:28

Summary

Només el 4,7% de les dones són emprenedores a Espanya, mentre que a Europa ho són el 6,3%. Aquesta realitat comporta que les dones impulsin només el 20% de les startups. Les dades evidencien que l'emprenedoria també està lluny de la igualtat de gènere. Susana Domingo, directora de l'Àrea Acadèmica d'Estratègia i Emprenedoria, exposa alguns dels motius que ocasionen aquesta disparitat.

Tags

Date

dl., 07/03/2022 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Susana Domingo
Directora de l'Àrea Acadèmica d'Estratègia i Emprenedoria
Directora de l'Executive MBA
__

Segons el Banc Mundial, la població està equilibrada pràcticament al 50% entre homes i dones. Podria semblar, doncs, que el món està ben repartit. Que, per justícia, hi ha paritat en tots els àmbits de la vida i que la igualtat de gènere és una realitat. Però les dades reflecteixen una realitat diferent, com també evidencien que la igualtat encara està lluny de ser veritat els moviments que encara lluiten per aquesta finalitat.

Només el 4,7% de les dones són emprenedores a Espanya, mentre que a Europa ho són el 6,3%. Aquesta realitat comporta que les dones impulsin només el 20% de les startups

Ara bé, què ens diuen les dades sobre igualtat en l'àmbit de l'emprenedoria? Doncs que únicament el 4,7% de les dones són emprenedores a l'Estat i el 6,3% a Europa. Aquesta realitat genera que les dones impulsin només el 20% de les startups i, a més, aquestes xifres estan estancades de fa anys. Així, les dades també evidencien que l'emprenedoria, com moltes altres activitats humanes, està lluny de la igualtat de gènere. No exclusivament a escala local, sinó també europea.

Partint de les dades inicials que mostren que el món està repartit –numèricament– de manera igualitària entre homes i dones, quins són els motius que ocasionen que en l'emprenedoria les xifres siguin tan dispars?

Manquen referents

Menys presència de dones en les àrees de coneixement anomenades STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics). Els grans referents mundials d'aquest sector, com Steve Jobs, Bill Gates, Mark Zuckerberg o Elon Musk, són homes que han rebut una gran atenció mediàtica, mentre que Estée Lauder és més aviat un referent de marca, però no per la dona emprenedora que hi ha darrere i que als anys 40 va crear un imperi amb el seu nom que encara és vigent avui dia. Una situació que també s'experimenta amb Coco Chanel o Carolina Herrera, més conegudes pels seus dissenys que no pas per la seva emprenedoria. Oprah Winfrey, reconeguda com a una excepcional periodista, però no com a fundadora i gestora d'un gran imperi de la comunicació. Tothom coneix el Huffington Post, així i tot ningú no coneix la fundadora, Arianne Huffington.

Afortunadament, a casa nostra s'ha observat en els últims anys un augment de la visibilitat en els mitjans de comunicació de casos d'èxit protagonitzats per dones: Carme Ruscalleda, xef; Mar Alarcón, fundadora de Social Car; Carlota Pi, fundadora d'Hola Luz, etc.

Constantment qüestionades

Ho fan encara més difícil aspectes culturals com el qüestionament de l'èxit de les dones en determinades activitats, mentre se celebren sorollosament els èxits dels homes, com va explicar Eli Abad, fundadora de Between Technology, durant la sessió "Emprendre en femení", organitzada per la UPF Barcelona School of Management. Que als nens se'ls eduqui per ser valents i dominants i a les nenes per agradar i complaure no ajuda a tancar la bretxa de gènere al sector.

En preparació i sentit de responsabilitat, les dones superen els homes, i diversos estudis indiquen que elles tenen més aversió al risc i, doncs, tenen en consideració més factors que els homes a l'hora de prendre decisions. Eviten temeritats i pensen més en les conseqüències dels seus actes.

Diversos estudis indiquen que les dones tenen més aversió al risc i, per tant, tenen en consideració més factors a l'hora de prendre decisions. Eviten les temeritats i pensen més en les conseqüències que els homes

La dedicació superior de la dona en les tasques domèstiques juga a la contra a les seves probabilitats d'emprendre –senzillament, perquè prioritzen el benestar de la seva família a les seves inquietuds professionals–, mentre que l'home no se sent forçat a fer-ho, en molts casos. Això suposa que la dona disposi de menys temps per poder iniciar una activitat econòmica i que es vegi inclinada a acceptar feines en funció del seu horari i no de la seva vocació o ambició. A més, estudis indiquen que les dones, quan emprenen, sovint ho fan per necessitat i no per vocació.

El pes dels estereotips

Es tendeix a associar l'emprenedoria femenina a negocis amb baixa intensitat tecnològica i vinculats a la moda i l'impacte social. Per descomptat, aquestes activitats no són criticables per la seva naturalesa, ans al contrari, encara que contribueixen a la perpetuació d'un estereotip que caldria superar. Tanmateix, en els últims anys, veiem més presència de dones en sectors tradicionalment masculins com les fintech, el health (salut digital, biotech, sextech) o l'edutech.

Respecte als inversors, els fons de capital risc semblen mostrar més sensibilitat cap a qüestions de gènere, encara que insuficient. El 2020, només el 10% dels Business Angels van ser dones a Catalunya.

Tot i que es tendeix a associar l'emprenedoria femenina a negocis de baixa intensitat tecnològica, els darrers anys hem vist més presència de dones en sectors com les fintech, el health o l'edutech

Monica Dodi, després d'haver treballat durant molts anys com a executiva de grans multinacionals nordamericanes (Warner Bros i MTV), conscient d'aquesta gran desigualtat, va liderar la creació de Women's Venture Capital Fund, una firma d'inversió de capital risc que va invertir únicament en projectes de negoci impulsats per equips amb diversitat de gènere, origen i ètnia. En aquest sentit, una altra iniciativa revent és una associació sense ànim de lucre fundada per dones, WA4STEM (Women Angels for STEM), orientada a donar suport a projectes emprenedors impulsats per dones en l'àmbit STEM.

Imatge

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

1517

1574

1289

OG image

La UPF Barcelona School of Management organiza las sesiones de 'mentoring' de Start-UPFlama

Anònim — Tue, 15 Feb 2022 09:38:00 +0000

La UPF Barcelona School of Management organitza les sessions de 'mentoring' de Start-UPFlama Anònim (no verificat) dt., 15/02/2022 - 17:41

Summary

La UPF-BSM ha organitzat aquest dimarts la primera Hackathon per a Start-UPFlama, en què nou dels dotze projectes inscrits s'han beneficiat de sessions de mentoring ofertes per professorat de l'escola en matèries com la sostenibilitat, el màrqueting, les finances o els recursos humans, entre altres.

Tags

Date

dt., 15/02/2022 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

La UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM) ha organitzat aquest dimarts la primera Hackathon per a Start-UPFlama, un programa de suport a la creació d'empreses innovadores dirigit a estudiants i alumni de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que pretén impulsar l'emprenedoria en la comunitat universitària.

"Des de la UPF-BSM volem ajudar-vos en una de les fases més difícils de qualsevol projecte emprenedor: l'inici", ha dit als estudiants el vicedegà de Transferència de Coneixement, Ramon Bastida, que ha admès que s'enfronten a "un gran repte". Bastida, al seu torn, ha celebrat que la UPF-BSM pugui liderar aquesta hackathon a les seves instal·lacions i posar al servei dels estudiants l'expertesa del seu professorat.

La col·laboració entre la UPF i la UPF-BSM per celebrar aquesta hackathon és una gran notícia i evidencia que, encara que es tendeix a buscar el talent a fora, sovint el tenim a dins

En aquest sentit, la vicerectora de Transferència de Coneixement de la UPF, Eulàlia de Nadal, ha reconegut que, sovint, "s'intenta buscar el talent i expertesa fora". "La col·laboració amb la UPF-BSM és una gran notícia i el millor exemple que, sovint, el talent el tenim a dins". I és que com ha manifestat el vicedegà de la UPF-BSM, la hackathon és una "gran oportunitat per bastir ponts en matèria de transferència de coneixement" entre ambdues institucions.

L'expertesa de la UPF-BSM, al servei dels estudiants

Fins a nou projectes s'han beneficiat de les sessions de mentoring ofertes per experts de la UPF-BSM en matèries tan diverses com les operacions, la cadena de subministraments i tecnologia, a càrrec del director de l'Observatori de Sostenibilitat, Oriol Montanyà; màrqueting i comunicació, amb la directora del dept. d'Estratègia Empresarial i de Gestió, Carolina Luis; finances, gràcies al professor del dept. de Finances, Comptabilitat i Control, Andrei Boar; gestió dels recursos humans, amb el director del Màster en Direcció i Gestió de Persones a les Organitzacions, Mariano de las Heras; legal, a càrrec de Ramon Salelles, catedràtic de Dret Mercantil UPF; i estratègia tecnològica, de la mà d'Albert Domingo, responsable d'Emprenedoria de la UPF.

Durant més de dues hores, i després d'haver seleccionat les tres àrees d'empresa més rellevants per als seus projectes, els grups inscrits han rebut l'assessorament dels experts per arribar com més preparats millor a la final de Start-UPFlama, el pròxim 23 de febrer. "Avui hem conegut la nostra debilitat, però també hem obert una finestra d'oportunitat", ha admès Rosana García, alumna d'Enginyeria Biomèdica de la UPF i una de les incubades amb VirTest, un projecte que pretén trobar nous dispositius que millorin les actuals en matèria de malalties cardiovasculars a partir de noves tecnologies basades en la intel·ligència artificial (IA), la impressió 3D i la realitat augmentada (AR), entre altres.

La majoria de projectes s'han interessat a determinar quin és el seu model de negoci, definir les fonts de finançament i, sobretot, establir com poden monetitzar el seu producte

"Tenim un molt bon capital humà i tècnic i una missió i valors clars, però la posada en escena de negoci està més fluixa", ha reconegut la representant de VirTest que, a més de finances, ha sol·licitat mentoria en temes legals i de gestió de recursos humans. "Hem sortit gratament contents de les xerrades perquè hem vist que el nostre projecte pot ser atractiu per a subvencions europees, que és el que més ens preocupava", ha sentenciat García.

Per la seva banda, un dels professors que ha assessorat els estudiants, concretament el responsable de la gestió financera, Andrei Boar, ha explicat que la majoria de projectes s'han interessat a "determinar quin és el seu model de negoci, a definir les fonts de finançament i, sobretot, a establir com poden monetitzar el producte". Unes necessitats que, ha subratllat, han de resoldre's en col·laboració amb diferents àrees de coneixement, i per això es fan "essencials" sessions com les d'avui. "Confiem que aquest assessorament els hagi estat de profit i que no acabi aquí, sinó que en un futur tornin a contactar amb nosaltres", ha conclòs.

En aquest sentit, Oriol Montanyà, professor encarregat de les sessions sobre operacions, cadena de subministraments i tecnologia, ha considerat que la UPF-BSM pot "fer un acompanyament en el desenvolupament de totes aquestes idees". "En el món dels negocis, sabem que el 10% de l'èxit correspon a la idea i el 90% en l'excel·lència de la seva execució", ha reflexionat.

Imatge

Caption

Los representantes de los proyectos incubados en Start-UPFlama preparando su Business Plan

Text Actualitat

Innovació tecnològica i sostenibilitat, eixos vertebradors

Els mentors han coincidit a destacar que la innovació tecnològica i la sostenibilitat han estat dos dels eixos més repetits en els projectes presentats. Food to Feed, per exemple, és una idea de negoci dels estudiants d'Administració i Direcció d'Empreses de la UPF, Aaron Fernández i Marc Caballero, i de l'estudiant d'Economia, Cristina Prat, que pretén "convertir-se en una nova forma de produir menjar aprofitant els residus i excedents produïts en la mateixa cadena alimentària". Construint per a tothom, d'Albert Redondo i Pau Felip, alumnes de Ciències Empresarials i Management, per la seva banda, vol "reciclar contenidors marítims per poder oferir habitatges dignes a persones que estan en risc d'exclusió social".

El 90% de l'èxit d'un projecte correspon a l'excel·lència de la seva execució. Des de la UPF-BSM podem acompanyar els joves emprenedors i aportar el know-how en qüestions com la sostenibilitat

"Gran part dels projectes tenen la sostenibilitat com a eix vertebrador", ha observat Oriol Montanyà, també director del Postgrau en Total Supply Chain Management, que ha indicat: "això evidencia que la unió de la sostenibilitat econòmica, ambiental i social pot ser una oportunitat de diferenciació". "Des de la UPF-BSM podem aportar el know-how en temes de sostenibilitat gràcies a entitats com l'Observatori de Sostenibilitat, la Càtedra Mercadona d'Economia Circular o la Càtedra Triodos de Finances Sostenibles", ha valorat Montanyà.

També han participat en la hackathon Carlota Albanell, advocada i economista i alumni UPF, amb Pictolex, un projecte que neix per fer "contractes que la gent pugui entendre"; Albert Lleó, Nicolás Pérez i Mario Ceresa, alumni UPF i empleats d'AI Software Engineer, amb Ahcarya, una aplicació "enfocada al ioga mitjançant la qual s'utilitza la IA per ajudar l'usuari o el professor a corregir les postures dutes a terme"; SomBCN, una eina multiplataforma que té l'objectiu de "dinamitzar i democratitzar el consum de cultura a Barcelona", creada per Víctor Aguado, Xavier García i Víctor Ferrer, estudiants d'enginyeria; María Sánchez Lobato, graduada en Ciències Polítiques, amb Acta Diurna, una "xarxa descentralitzada i democratitzada de contingut periodístic, basada en protocols ètics i de bona conducta"; i Altés, de Carla Altés, alumna d'International Business a ESCI-UPF, que pretén ser una "plataforma que connecti artesans, dissenyadors i clients finals".

Imatge

Caption

Profesores de la UPF-BSM asesorando a los estudiantes para mejorar sus proyectos

Destacat

Inactiu

OG image

Calen més startups industrials

Anònim — Mon, 15 Nov 2021 12:22:41 +0000

Calen més startups industrials Anònim (no verificat) dl., 15/11/2021 - 13:22

Summary

Les startups tecnològiques industrials són empreses de base científico-tècnica amb una tecnologia validada, que ofereixen al mercat un producte tangible. Aquestes startups son el gran desconegut del nostre ecosistema emprenedor, però tenen un impacte econòmic i social important. I calen més startups industrials a casa nostra.

Tags

Emprenedoria

Date

dt., 23/11/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Susana Domingo
Directora de l'EMBA
Directora de l'Àrea d'Estratègia i Emprenedoria
__

És cert que les startups més potents són del sector serveis, com ara Glovo, Wallbox, Letgo, Cabify, Badi o Flywire. El 42% de les 1.700 startups catalanes tenen com a model de negoci l'ecommerce i el marketplace. En termes de sectors, els àmbits de les TIC, l'oci i la salut concentren el 60% de les empreses. El sector específic que concentra més empreses és el de healthtech amb 289 startups, segons el darrer informe d'ACCIÓ.

Les startups industrials tenen una taxa de supervivència més alta que les startups d'altres sectors i a més paguen salaris més alts

El sector industrial preexistent a Catalunya ha afavorit el desenvolupament de la transformació digital, la connectivitat i l'auge de la Indústria 4.0, i d'aquesta manera, han sorgit noves formes de negoci amb la tecnologia com a eix principal.

En aquest sector hi podem trobar empreses de robòtica com Pal Robotics, Steering Machines, l'alimentària Heura Foods, l'unicorn de carregadors per a vehicles elèctrics Wallbox, l'empresa de dispositius per a la salut animal Dinbeat, o empreses que ofereixen productes de consum a partir de materials reciclats, com Infinite Athletic, fabricants de roba esportiva a partir de fibres de xarxa de raqueta de tenis usades, o FOS Eyewear, fabricant de muntures d'ulleres a partir de materials reciclats.

Aquestes startups han crescut a l'ombra de les startups digitals i miren de generar un ecosistema propi a partir del seu potencial i la seva capacitat de generar valor afegit a l'economia. L'activitat industrial va més enllà del seu pes específic en el PIB; si a Catalunya la indústria representa vora el 20% del PIB, provoca un efecte arrossegament a través de la gran quantitat de serveis vinculats a la mateixa: transport i logística, recerca i tecnologia, serveis TIC, etc., arribant el seu impacte al 50% del PIB català.

De fet les startups industrials tenen una taxa de supervivència més alta que les startups d'altres sectors i a més paguen salaris més alts. A Catalunya, segons el Departament de Treball, atenent el sector d'activitat, el guany brut anual mitjà més elevat correspon a la indústria. La construcció i els serveis presenten, de mitjana, uns salaris un 14,7% i un 15,0% inferiors, respectivament.

Les startups industrials, comparades amb aquelles limitades als serveis, aporten més valor afegit a l'economia i la fan més resilient, i amb un major benefici socioeconòmic

És un fet conegut que la indústria garanteix una major estabilitat dels llocs de feina i salaris més dignes, a més de ser un sector altament internacionalitzat i innovador. Si volem reindustrialitzar el país, el camí són les starups industrials.

En l'actual context de crisi econòmica, que el país segueixi sent un motor econòmic amb indústria manufacturera que aporti valor afegit i, a més, sigui un pol d'atracció al sud d'Europa, ha de ser una prioritat per a tothom. No hi ha camins fàcils, però tota pedra fa paret. Si volem reindustrialitzar el país, el camí són les starups industrials.

Aquestes startups industrials, comparades amb aquelles limitades als serveis, aporten més valor afegit a l'economia i la fan més resilient, i amb un major benefici socioeconòmic. Per això, cal impulsar des de tots els àmbits per la innovació tecnològica de caràcter industrial.

Imatge

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

1517

OG image

Startups i grans empreses: inversió o col·laboració?

Anònim — Thu, 16 Sep 2021 14:43:09 +0000

Startups i grans empreses: inversió o col·laboració? Anònim (no verificat) dj., 16/09/2021 - 16:43

Summary

El somni de molts emprenedors tecnològics és veure la seva startup adquirida per una de les grans corporacions tecnològiques globals. Aquesta és una manera de somiar, o de pensar, força diferent de la que tenien els emprenedors fa quinze o vint anys. Les destacades innovacions tecnològiques que hem viscut en els darrers temps, han conduït aquest canvi radical.

Tags

Emprenedoria

Date

dt., 28/09/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Ernest Solé, professor del Departament d'Operacions i Tecnologia

El somni de molts emprenedors tecnològics és veure la seva startup adquirida per una de les grans corporacions tecnològiques globals. Aquesta és una manera de somiar, o de pensar, força diferent de la que tenien els emprenedors fa quinze o vint anys. Les destacades innovacions tecnològiques que hem viscut en els darrers temps han conduït aquest canvi radical.

L'enfocament tradicional de la innovació consisteix que les empreses generen, desenvolupen, construeixen, comercialitzen i financen noves idees per elles mateixes. Però la forma en què les empreses innoven, ha evolucionat força, donant lloc al qual es coneix com el paradigma de la Innovació Oberta (Chesbrough, 2003). Segons aquest nou enfocament, les empreses poden, i han d'usar les idees internes així com les externes, i també vies internes i externes per desenvolupar-les, fabricar-les i comercialitzar-les.

Hi ha força exemples de grans empreses farmacèutiques que cerquen desenvolupaments interessants entre els milers de petites empreses biotecnològiques que hi ha al món

Sovint, una petita startup tecnològica desenvolupant una innovació, pateix mancances en recursos de tota mena: financers, tecnològics, de comercialització -domèstica i internacional-, habilitats de gestió empresarial, habilitats per a obtenir autoritzacions governamentals i protecció de la propietat industrial, entre d'altres.

Al mateix temps, les grans corporacions solen obtenir una baixa productivitat dels seus departaments de Recerca i Desenvolupament, als quals els pot mancar frescor i ambició, mentre que són un centre de cost força pesat i amb determinades inèrcies que no afavoreixen una innovació de caràcter més radical.

Per això, petites i grans empreses han après a col·laborar mitjançant aliances estratègiques i combinacions diverses. Hi ha força exemples de grans empreses farmacèutiques que cerquen desenvolupaments interessants entre els milers de petites empreses biotecnològiques que hi ha al món, en financen les fases que resten pendents i, si resulten exitosos, els fabriquen i distribueixen, estalviant-se les primeres fases de l'R+D, que són les que presenten un més alt risc de fracàs. D'aquesta manera, les petites empreses biotecnològiques aconsegueixen dur els seus desenvolupaments al mercat, amb major probabilitat d'èxit, i en molt menys temps, malgrat no comptar amb els recursos necessaris per fer-ho, i les grans farmacèutiques aconsegueixen llençar més productes al mercat, amb menys risc i menor cost.

Un bon exemple d'això ha estat el desenvolupament de la vacuna de la covid-19 per part de la biotecnològica alemanya Biontech i la gran companyia farmacèutica Pfizer. Aquestes dues empreses van formalitzar la seva aliança estratègica l'abril del 2020, a fi d'aconseguir accelerar les darreres fases de desenvolupament del vaccí dissenyat per Biontech, així com la fabricació i distribució de milions de dosis, en un curt període de temps mai vist abans.

Innovant amb Amazon i Google

En els sectors relacionats amb les tecnologies de la informació i comunicació, és freqüent la compra de la petita empresa per part de la gran corporació, adquirint-ne, d'aquesta manera, la tecnologia que la primera ha desenvolupat, així com el talent dels que ho han fet, o bé els contractes de llicència d'ús de les seves tecnologies. Aquesta és una de les formes del fenomen conegut com a Corporate Venturing.

Un cas prou conegut és el de Kiva Systems. Kiva Systems era una empresa israeliana de disseny i fabricació de robots industrials que funcionen amb aplicacions d'intel·ligència artificial. Amazon es va interessar per un tipus de robot concret per usar-lo als seus magatzems caòtics. Però Amazon no es va conformar de comprar els robots, sinó que va comprar l'empresa sencera, rebatejant-la amb el nom d'Amazon Robotics. D'aquesta manera, no tenia només els robots i les aplicacions d'intel·ligència artificial, també la tecnologia i les persones que l'havien desenvolupat.

L'altra forma d'operar del Corporate Venturing és mitjançant la creació d'empreses tecnològiques per part de les mateixes corporacions, que funcionen al marge de la matriu, a fi que tinguin la frescor i l'ambició abans esmentades, i desenvolupin noves idees. Aquesta manera de fer aporta més avantatges: en el cas que s'esdevingui el fracàs, bé en el desenvolupament, bé en la seva comercialització, aquest afecti tan poc com sigui possible la reputació de la corporació.

En la innovació hi ha molts competidors, però sovint també hi ha molts possibles col·laboradors, fins i tot, entre els competidors.

Per exemple, Google ha invertit en més de 300 petites empreses tecnològiques, que en la seva major part desenvolupen tecnologies diferents de l'activitat primària de Google. Moltes d'aquestes tecnologies seran possiblement promeses no complertes, però quan això passi, no serà Google qui n'assumeixi públicament el fracàs. En canvi, per a aquelles que tinguin èxit, la seva incorporació al gegant tecnològic serà una, molt bona nova a comunicar. Un altre exemple és de la multinacional Xerox, que va crear Xerox Technology Ventures -que compta fins i tot amb un fons de capital risc propi- de la que van sortir desenvolupaments importants, com el ratolí per a ordinador, patent que, per cert, va malvendre conjuntament dins un paquet amb moltes altres patents.

La innovació és una cursa amb molts corredors, i és molt difícil guanyar anant-hi sol. Hi ha molts competidors, però sovint també hi ha molts possibles col·laboradors, fins i tot, entre els competidors. Avui les empreses no innoven cap endins, sinó cap enfora: duen a terme desenvolupaments que en bona part, donaran lloc a productes i serveis que de forma expressa, seran compatibles amb productes i serveis d'altres empreses. Per tant, abans de desenvolupar una nova idea, cal mirar fora de les parets de la mateixa empresa, veure què hi ha més enllà, que pugui ser útil, i treballar en la manera d'aprofitar tots els recursos externs que convinguin per arribar a un producte o servei que tingui, de bon començament, unes prestacions augmentades gràcies als d'altres empreses, i una alta usabilitat per a un gran nombre de clients.

Imatge

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

1517

OG image

Els unicorns existeixen a Catalunya

Anònim — Sun, 11 Jul 2021 09:22:59 +0000

Els unicorns existeixen a Catalunya Anònim (no verificat) dg., 11/07/2021 - 11:22

Summary

Els unicorns son éssers únics, extraordinaris i difícils de trobar. Per això a les startups que arriben a valdre més de mil milions de dòlars també se les anomena així. En parla la directora de l'Executive MBA, Susana Domingo, que posa el focus en les tres empreses emergents catalanes amb aquesta distinció: eDreams; Glovo i Wallbox.

Tags

Emprenedoria

Date

dt., 13/07/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Susana Domingo
Directora de l'Executive MBA i del Programa StartLab

L'unicorn és un ésser mitològic amb cos de cavall blanc, barba de marrà i una llarga banya en espiral al mig del front. Suposadament, impossible de caçar o de domesticar, l'única persona que el pot sotmetre és una donzella capaç de fascinar l'animal fins a deixar-lo immòbil. A l'edat mitjana, es considerava que la banya de l'animal podia neutralitzar qualsevol verí, de manera que, durant segles, la suposada pols de banya d'unicorn va ser molt apreciada. Una divertida i molt ben ambientada novel·la de Juan Eslava Galán (Arjona, 1948), relata la cerca d'aquest mític animal al segle XV. Una recerca que acaba amb la troballa del que sembla ser l'unicorn, però resulta ser un agressiu rinoceront que escriu el final menys desitjat per al protagonista.

Potser perquè els unicorns son tan únics, extraordinaris i difícils de trobar, a les startups valorades en més de mil milions de dòlars se les anomena així

Potser perquè els unicorns son tan únics, extraordinaris i difícils de trobar, a les startups que arriben a valdre més de mil milions de dòlars se les anomena així. Assolir un creixement tan ràpid, com fan aquestes empreses emergents, té connotacions que poden ser considerades "mítiques", com mític és l'unicorn.

L'accepció d'unicorn relativa a les startups valorades en més de mil milions de dòlars abans de cotitzar als mercats, s'atribueix a la inversora nord-americana Capital Risc Aileen Lee, que va usar aquest terme en un article a TechCrunch el 2013 titulat "Welcome to the Unicorn Club: Learning from Billion-Dollar Startups".

Els EUA lideren el rànquing de països en nombre d'unicorns, seguit de la Xina. Europa hi queda enrere amb el lideratge del Regne Unit

Precisament, els Estats Units lideren el rànquing de països per nombre d'unicorns, més de dos-cents, gairebé duplicant-ne els de la Xina. Europa queda força enrere en el recompte amb el lideratge del Regne Unit (Londres), amb més de 40. A gran distància hi ha altres ciutats europees com Berlín o París, al voltant de 10. A Catalunya, podem dir que hi ha –o hi ha hagut– fins a tres unicorns.

El triomvirat d'unicorns catalans

El primer unicorn català va ser eDreams, fundada el 1999 per Javier Pérez-Tenessa i dos soscis més, creada com a agència de viatges en línia que ha anat ampliant activitats i àmbits geogràfics. Va sortir a borsa l'any 2014 amb una valoració de 1.075 milions d'euros. Val a dir, però, que el seu historial de cotitzacions a la borsa ha estat molt per sota d'allò que s'esperava. A més, la irrupció de la pandèmia de covid-19 ha afectat fortament la seva activitat i valoració borsària, si bé actualment sembla recuperar nivells anteriors.

Glovo, fundada el 2015 per un jove enginyer aeronàutic que va decidir canviar els avions per les bicicletes, motocicletes i patinets, es dedica a la compra, recollida i entrega de comandes en menys d'una hora a través d'un aplicatiu en línia i de la intel·ligència artificial a fi d'optimitzar els recorreguts i el temps d'entrega. Aquesta activitat ha estat ampliada a l'explotació de Dark Kitchens, i l'empresa és actualment present a més de 20 països. Glovo, però, també ha fet sortir a la llum el difícil caràcter atribuït als unicorns de la mitologia. En el seu cas, arran de la seva política de contractació i retribució dels anomenats riders, així com per la perillositat del mètode de repartiment i per haver vist suspeses a Barcelona les llicències de Dark Kitchens a conseqüència de la inexistent regulació per a aquesta activitat.

Glovo també ha fet sortir a la llum el difícil caràcter dels unicorns arran de la seva política de contractació i retribució dels riders

Wallbox, fundada el 2015 a Barcelona per Enric Asunción i Eduard Castañeda, dissenya, fabrica i distribueix solucions de càrrega per a vehicles elèctrics. Aquest unicorn debuta enguany a la borsa nord-americana amb una valoració propera als 1.500 milions de dòlars –utilitzant una SPAC (Special Purpose Acquisition Company) per agilitzar el procés– després de rebre diversos premis i mencions internacionals i d'haver venut més de 100.000 carregadors.

Els punts en comú d'aquestes empreses emergents i unicorns catalans, son:

Haver sorgit en l'ecosistema emprenedor de Barcelona, amb vocació global
Tenir un alt component tecnològic
Ser altament escalables
Comptar amb equips fundadors amb visió, lideratge i capacitat d'atraure talent i inversors
Haver iniciat l'activitat en un moment òptim, cobrint una necessitat del mercat i amb un clar avantatge competitiu

Aquests tres unicorns suposen el 50% dels quals, amb sort, es poden veure a l'estat espanyol. L'altre 50% correspon a startups nascudes a Madrid: Cabify, cotxes de lloguer amb conductor (llicència VTC); Idealista, portal immobiliari; i Alfunds (fintech).

Els unicorns, a més de ser molt difícils de trobar, poden deixar de ser-ho en qualsevol moment. Això pot succeir quan perden valor (fins a quedar per sota els mil milions d'euros); quan passen a cotitzar a borsa (les empreses cotitzades no es corresponen amb la definició d'unicorns); o quan son adquirides per una corporació. Malgrat deixin de ser-ho, però, sempre seran recordades per haver-ho a estat.

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

1517

Els projectes incubats a l'StartLab UPF-BSM participen al Mobile World Congress 2021

Anònim — Fri, 02 Jul 2021 10:07:17 +0000

Els projectes incubats a l'StartLab UPF-BSM participen al Mobile World Congress 2021 Anònim (no verificat) dv., 02/07/2021 - 12:07

Summary

La UPF Barcelona School of Management ha participat al Mobile World Congress 2021 de la mà dels dos primers emprenedors incubats al programa StartLab: l'alumni Júlia Micaló, amb LocalProductos.es, i Tomàs Lóbez, amb Nixi for Children

Tags

Date

dv., 02/07/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Caption

Tomàs Lóbez, de Nixi for Children, amb les impulsores de StartLab, Susana Domingo i Fàtima Vidal / Júlia Micaló, CEO de LocalProductos.es

Text Actualitat

La UPF Barcelona School of Management ha participat al Mobile World Congress 2021 de la mà dels dos primers emprenedors incubats al programa StartLab: l'alumni Júlia Micaló, amb LocalProductos.es, i Tomàs Lóbez, amb Nixi for Children. "És una gran oportunitat per als nostres emprenedors, però també perquè la societat vegi i gaudeixi el coneixement que es desenvolupa a la nostra escola", ha celebrat Susana Domingo, directora del Programa StartLab.

"El fet d'estar al MWC és una oportunitat per als emprenedors, ja que els dona molta visibilitat i és una oportunitat per estar al costat dels millors en un esdeveniment d'escala mundial", ha exposat Domingo, que ha afegit: "és un espai on poden generar importants contactes internacionals".

Participar al MWC és una gran oportunitat perquè la societat vegi i gaudeixi del coneixement que es desenvolupa a la nostra escola

Els incubats a StartLab participen al MWC

Julia Micaló, alumni del Màster en Direcció de Recursos Humans de la UPF-BSM ha presentat a 4YFN el projecte LocalProductos.es, un mercat en línia que permet comprar productes de marques, artesans i comerços de proximitat.

"Només el 2020 s'han perdut més de 100.000 comerços locals a escala estatal", ha exposat la CEO de la startup, ja que, ha afegit: "la nostra manera de consumir ha canviat, ara ho fem online i sense moure'ns de casa". És en aquest context que neix LocalProductos.es, el "mercat online que acosta els productes dels comerços locals a les llars de les persones", descriu Micaló.

Netmentora, l'associació d'empresaris més important d'Europa dedicada a donar suport a l'emprenedoria, ha premiat el projecte Nixi for Children

Per la seva banda, Tomàs Lóbez ha participat de la fira amb Nixi for Children, una eina de realitat virtual que pretén reduir l'ansietat en les criatures que han de sotmetre's a una cirurgia. "A través d'unes ulleres virtuals, vinculades al telèfon de la mare o el pare, les criatures poden veure de forma immersiva tots els passos que seguiran tant a quiròfan com a radioteràpia, l'última novetat que hem llançat", ha explicat Lóbez.

El projecte Nixi for Children, que ja ha estat testat en centres com l'Hospital Germans Trias i Pujol, ha estat mereixedor del reconeixement per part de Netmentora, l'associació d'empresaris més important d'Europa dedicada a donar suport a l'emprenedoria per a la creació de companyies que generin ocupació local. D'ara endavant, Lóbez comptarà amb un acompanyament de tres mesos per part de l'associació per ajudar-lo a detectar les necessitats del projecte i connectar-lo amb l'àmplia xarxa de què disposen.

Destacat

Inactiu

La Universitat, bressol de l'emprenedoria

Anònim — Fri, 04 Jun 2021 08:26:30 +0000

La Universitat, bressol de l'emprenedoria Anònim (no verificat) dv., 04/06/2021 - 10:26

Summary

Les universitats i les escoles de management son part essencial del sistema econòmic de qualsevol territori, essent font de generació de talent amb un impacte directe en els ecosistemes emprenedors. Així ho expressa la directora de l'Àrea d'Estratègia i Emprenedoria de la UPF-BSM, Susana Domingo, que posa el termòmetre al sector de l'emprenedoria en l'àmbit universitari.

Tags

Emprenedoria

Date

dt., 08/06/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Susana Domingo
Cap de l'Àrea d'Estratègia i Emprenedoria
Directora del programa StartLab

L'activitat emprenedora té un gran impacte econòmic i social, generant oportunitats i benestar al seu voltant. Les iniciatives basades en el coneixement creen valor econòmic, cultural i social i tenen en les universitats una gran font de talent, d'idees i de projectes. Tenir un bon sistema educatiu generador de talent és un factor d'atracció per a indústries, capital, grans empreses i talent internacional. Aquest fenomen té un efecte multiplicador com més creixen i es consoliden en l'entorn aquests agents.

Les universitats i les escoles de management son part essencial del sistema econòmic de qualsevol territori, essent font de creació de talent amb impacte directe en els ecosistemes emprenedors. Aquestes institucions nodreixen l'esperit emprenedor dels estudiants i els capaciten per reconèixer oportunitats i dissenyar i desenvolupar models de negoci amb impacte econòmic i social.

L'impuls, via legislació

Les administracions públiques son conscients de la necessitat d'incentivar l'emprenedoria i, en aquest context, el Congrés de Diputats va aprovar la Llei de Suport a l'Emprenedoria. Es tracta de la primera normativa a donar suport i amb voluntat d'internacionalització de l'emprenedoria a l'Estat i que, a més, dedica un article específic a la tasca dels centres universitaris com a incentivadors. Aquest apartat indica que:

Es promouran les iniciatives d'emprenedoria universitària per acostar els joves universitaris al món empresarial.
Les universitats hauran de fomentar la iniciació de projectes empresarials, facilitant informació i ajuda als estudiants, així com promovent trobades amb emprenedors.

Estudiants i emprenedoria: què diuen les dades?

És en el marc d'aquesta normativa que les universitats i escoles de management han intensificat el foment de l'emprenedoria, un compromís que està començant a donar els seus fruits. Així ho recull l'enquesta del projecte GUESSS (Global University Entrepreneurial Spirit Students' Survey), nascut el 2003, amb l'objectiu de mesurar l'esperit emprenedor i d'oferir recomanacions per fomentar-lo.

El darrer informe del projecte a Espanya, de 2018, acredita la participació d'una cinquantena d'universitats de l'Estat, amb una mostra de més de 32.000 alumnes que responen al mateix qüestionari amb la mateixa metodologia aplicada que la resta de 3.100 universitats de més de 54 països que hi estan involucrades.

Cinc anys després d'acabar els estudis, el 24,5% de l'alumnat es planteja emprendre

Sigui com sigui, segons l'enquesta, un 4,5% dels universitaris espanyols té intenció de ser emprenedor en acabar els seus estudis. Aquest percentatge s'eleva fins al 24,5% quan es planteja la pregunta cinc anys després de la finalització dels estudis.

La voluntat de treballar per compte d'altri en comptes d'intentar-ho per compte propi és habitual –i recomanable– en tots els territoris estudiats. Aquesta tendència es deu al fet que l'experiència que s'obté treballant per a tercers, així com la xarxa de contactes que es pot teixir, poden esdevenir factors claus a l'hora d'emprendre.

Independentment de l'horitzó temporal en què es planteja la decisió, l'estat espanyol ocupa una posició molt baixa –en comparació amb la majoria d'economies desenvolupades– en el rànquing de països per intenció emprenedora dels seus universitaris. Tanmateix, s'observa una tendència a la millora.

A Espanya, els estudiants estan més predisposats a emprendre que les estudiants, fins a 9,8 punts percentuals per sobre

Pel que fa al gènere, s'enregistren diferències notòries entre els universitaris espanyols a l'hora d'emprendre (9,8 punts percentuals més alts en els homes) respecte a la resta de països.

Si ens fixem en el curs acadèmic en què es troben els enquestats, la franja que enregistra un nivell d'intenció emprenedora més elevat correspon als estudiants de primer curs (29,4%). Aquest percentatge decreix a mesura que els estudiants avancen en l'itinerari curricular, situant-se en el 24% en els estudiants d'últim curs. Aquest comportament s'ha observat, també, al conjunt de la Unió Europea, i de manera menys clara en els països de fora de la UE.

Respecte a les branques de coneixement, els estudiants que més diuen voler treballar per compte propi corresponen a Enginyeria i Arquitectura (32,2%), seguits per Ciències Socials i Jurídiques (28,5%), assolint el percentatge més baix els de Ciències (16,5%). Cal apuntar que aquesta darrera dada podria créixer en els pròxims mesos arran del protagonisme que han tingut les professions vinculades amb les ciències de la salut durant els mesos de pandèmia.

El 62,3% de l'alumnat universitari a l'Estat no ha rebut formació específica en emprenedoria, una dada allunyada del 60,9 de la Unió Europea i del 24% de països punters com la Xina

Sigui com sigui, una última dada: un 62,3% dels universitaris de l'Estat no han rebut formació específica en emprenedoria. Es tracta d'un percentatge molt elevat, superior a la mitjana europea (60,9%), a la del conjunt de països participants (51,9%) i molt lluny de les dades de països com la Xina (24%).

L'exemple StartLab

Per a la UPF Barcelona School of Management l'emprenedoria és un dels eixos estratègics de l'escola i un pilar bàsic de la transferència de coneixement i impacte social. L'emprenedoria, doncs, es planteja com a motor d'impacte social.

Coneix el programa StartLab

Entenem l'emprenedoria no només com a la creació d'empreses, sinó com una manera d'afrontar reptes professionals i personals. Es tracta d'una actitud davant la vida i és en aquest sentit que formem els nostres estudiants, independentment del programa que hagin escollit.

A la UPF-BSM tenim el convenciment que l'emprenedoria és una actitud que es pot aprendre a les aules, que és una forma d'entendre l'exercici professional i que, sens dubte, marcarà la diferència. Amb l'objectiu de donar-hi suport s'ha creat el programa d'acompanyament i formació per a l'emprenedoria StartLab, que ofereix serveis d'assessorament i formació tant per part del professorat de la UPF-BSM com del col·lectiu alumni i ajuda l'alumnat a teixir la xarxa de contactes amb l'ecosistema emprenedor de Barcelona.

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

1517

L'emprenedoria verda es guanya els inversors

Anònim — Mon, 31 May 2021 09:48:20 +0000

L'emprenedoria verda es guanya els inversors Anònim (no verificat) dl., 31/05/2021 - 11:48

Summary

La sensibilitat creixent envers el planeta ha ocasionat l'aparició d'un perfil d'inversor també molt més conscienciat amb la protecció del medi ambient. La professora de l'Àrea d'Estratègia i Emprenedoria, Fàtima Vidal, desgrana el perfil d'aquest inversor i explica a quina mena d'emprenedoria dona suport.

Tags

Date

dt., 01/06/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Fàtima Vidal Ayuso
Professora a l'Àrea d'Estratègia i Emprenedoria
__

Gran part de les empreses d'arreu del món estan virant ja la seva estratègica cap a productes sostenibles i reciclats o apostant per les energies renovables per atendre a les demandes del planeta. És el cas de Nike, que compta amb una línia de productes de materials sostenibles i que lluita per disposar d'una cadena de subministrament més responsable, o d'Ikea, que ha ampliat el catàleg de productes elaborats a partir de materials renovables i reciclats i que ha eliminat els plàstics d'un sol ús.

Tanmateix, més enllà de la l’adaptació d'algunes companyies, hi ha empreses que ja neixen amb la voluntat de tenir cura del medi ambient. És el cas d'Ecoalf, una marca de roba sostenible que fabrica gran part de les seves peces a partir de plàstics reciclats extrets dels oceans; o de Reby, empresa que proporciona solucions de mobilitat mitjançant l'ús de patinets elèctrics fabricats a partir de components reutilitzables. Ara bé, com sorgeixen aquestes idees?

Què és l'emprenedoria sostenible?

L'emprenedoria sostenible, també coneguda com a green entrepreneurship, és l'activitat d'afrontar conscientment els problemes i les necessitats ambientals i socials i, alhora, proposar idees empresarials innovadores que aportin una solució. Es considera que aquesta característica correspon a les entitats que han estat creades amb la finalitat d'integrar en els seus models de negoci la sostenibilitat com a part necessària per assolir l'èxit, essent-ne un motor d'idees que transforma l'entorn.

Perquè l'activitat empresarial sigui sostenible ha de crear valor que garanteixi la protecció del medi ambient i generi prosperitat econòmica i cohesió social

Aquesta mena d'emprenedoria comporta un procés a llarg termini que persegueix el desenvolupament sostenible, que no només inclou la sostenibilitat ambiental, sinó també l'econòmica i la social. És a dir, perquè l'activitat empresarial sigui realment sostenible ha d'haver-hi una creació de valor que, més enllà garantir la protecció del medi ambient, també generi prosperitat econòmica i cohesió social.

De fet, ja existeixen certs objectius relatius al concepte de sostenibilitat plena que indiquen que quan es parla de "protecció mediambiental" no només es fa referència a la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle:

Fomentar la reducció, reutilització o reciclatge de residus
Reivindicar els recursos naturals d'un territori i respectar els productors locals
Conservar o restablir la biodiversitat
Generar benestar i millorar la cohesió social
Buscar eficiència ambiental
Minorar l'empremta de carboni

La figura emprenedora sostenible és molt important en el desenvolupament econòmic, ja que es preocupa per la protecció del medi ambient, una de les qüestions més importants avui dia.

Un inversor més conscienciat i menys especulatiu

La sensibilitat creixent envers el planeta ha ocasionat l'aparició d'un perfil d'inversor també molt més conscienciat amb la causa. Es defineix com un inversor estable, no especulatiu, sensible als riscos i, sobretot, determinat a generar impacte positiu en una societat cada cop més compromesa amb el medi ambient.

Així, es pot considerar que hi ha hagut un canvi de mentalitat en l'accionista, que busca una inversió més madura i a llarg termini. Aquesta actitud ha estat parcialment esperonada pels incentius arribats de la Unió Europea a través dels Fons de Recuperació Europeus o pels mateixos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), impulsats per l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

La sensibilitat envers el planeta ha ocasionat l'aparició d'un perfil d'inversor conscient amb la causa, més estable i no especulatiu

Segons un estudi realitzat per CB Insights, les startups amb una clara orientació sostenible s'han vist beneficiades en l'últim any, ja que s'hi ha observat un increment de les inversions. Curiosament, una de les indústries més afavorides ha estat la de les proteïnes vegetals. A escala estatal, un d'aquests exemples és Heura, una empresa que pretén fomentar els hàbits alimentaris amb un menú 100% sostenible deixant de banda els animals com a intermediaris indispensables per aconseguir productes carnis. Casos com aquest evidencien que, més enllà de la implicació per part dels inversors, també es requereix la dels consumidors.

La sostenibilitat és un concepte lligat al present i al futur, que implica benestar econòmic, social i ambiental. Aquesta implicació tridimensional empeny la societat, el sector empresarial i els accionistes a confiar i potenciar l'emprenedoria que treballa per arribar a un equilibri entre el medi ambient i el creixement econòmic.

Imatge

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

014019

014009

014113

OG image

La UPF-BSM crea el programa StartLab para apoyar al emprendimiento joven

Anònim — Wed, 05 May 2021 06:24:24 +0000

La UPF-BSM crea el programa StartLab per donar suport a l’emprenedoria jove Anònim (no verificat) dc., 05/05/2021 - 08:41

Summary

La UPF-BSM crear StartLab, un programa de formació, assessorament i acompanyament per a joves emprenedors que comptaran amb el suport d'un grup de professionals de l'Escola per impulsar els seus projectes i teixir una xarxa de contactes amb l'ecosistema emprenedor de Barcelona.

Tags

Emprenedoria

Date

dc., 05/05/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Caption

Júlia Micó y Tomás Lóbez, alumnos del programa StartLab, junto a la directora del EMBA, Susana Domingo, y a la profesora Fátima Vidal, impulsoras de la iniciativa

Text Actualitat

El programa neix amb la voluntat d’acompanyar, assessorar i formar estudiants i alumni que s’inicien en l’emprenedoria.
StartLab busca idees innovadores, d’impacte social i alineades amb el benestar planetari i que siguin generadores de llocs de treball.
La UPF Barcelona School of Management posa a disposició veus expertes en el sector per ajudar els joves a impulsar les seves iniciatives.

La UPF Barcelona School of Management ha impulsat StartLab, un programa de formació, assessorament i acompanyament per a joves emprenedors. El projecte està dirigit a estudiants i alumni que s’inicien en el món de l’emprenedoria amb iniciatives de caràcter social i compromeses amb el benestar planetari.

L’objectiu del projecte és “fomentar l’emprenedoria i donar suport a les iniciatives amb impacte social”, ha subratllat Susana Domingo, directora de l'EMBA i de l’Àrea d’Estratègia i Emprenedoria de la UPF-BSM i responsable del programa StartLab. “Cerquem idees innovadores, que tinguin oportunitat de mercat i que siguin generadores de llocs de treball”, ha destacat Fàtima Vidal, professora de l’Àrea d’Estratègia i Emprenedoria i també impulsora del programa.

En aquest sentit, es donarà suport a projectes ètics alineats amb la missió i valors de la UPF-BSM, ja que, en paraules de la responsable del programa StartLab “som una escola de management preocupada pel benestar planetari i que valora l’emprenedoria d’impacte”. “Volem impulsar la gent jove amb inquietuds que vol emprendre per millorar el món que ens envolta”, ha reiterat, al seu torn, Vidal.

Text Actualitat

Des de la UPF-BSM volem fomentar l'emprenedoria i donar suport a les iniciatives amb impacte social

Text Actualitat

Oportunitats per teixir una xarxa de contactes

Per dur-ho a terme, les persones emprenedores disposaran d’un punt de trobada físic a la UPF-BSM per treballar en els seus projectes i comptaran amb el suport d’una xarxa de professionals de l’escola que els guiaran, acompanyaran i formaran durant el procés. “En el món de l’emprenedoria la gent és molt solidària i col·laborativa”, ha celebrat Domingo, ja que els projectes seleccionats també podran gaudir de l’assessorament i l’anàlisi d’inversors i emprenedors experts.

Durant l’any en què disposaran d’aquestes eines, les persones seleccionades podran teixir una xarxa de contactes amb l’ecosistema emprenedor de Barcelona a través de l’assistència a esdeveniments com 4YFN o BizBarcelona així com de visites a empreses i institucions del sector.

Cerquem idees innovadores, que tinguin oportunitat de mercat i que siguin generadores de llocs de feina

“L’emprenedoria no la veiem només com una fórmula per crear una empresa, sinó com una manera de veure la vida”, ha reflexionat la directora de l’Àrea d’Estratègia i Emprenedoria, que ha esperonat les persones que es plantegin emprendre a “seguir endavant i no arronsar-se”, i a “no tenir por”.

Imatge

Caption

Júlia Micaló, emprendedora de LocalProductos, en StartLab

Text Actualitat

Projectes amb ànima social

Actualment ja hi ha dos projectes que s’estan beneficiant del programa StartLab. D’una banda, l’alumni del Màster en Direcció de Recursos Humans, Júlia Micaló, ha estat seleccionada per impulsar LocalProductos.es, el primer “mercat en línia de l’Estat que permet comprar en comerços locals des de casa”, ha explicat Micaló.

La plataforma recull proveïdors locals, fomenta l’economia de proximitat i dóna suport al comerç detallista en un moment tan complicat com l’actual. “LocalProductos va néixer amb la voluntat d’ajudar els comerços locals a vendre online en un moment d’obligada digitalització”, ha afirmat l’emprenedora.

El projecte, que va sorgir durant el seu període com a estudiant de la UPF-BSM, arriba ara a l’StarLab per seguir evolucionant. “Quin millor lloc que, precisament, on va sorgir la idea, per continuar fent-lo créixer”, celebra Micaló, que conclou: “Estem contents de poder ser en un espai on hi ha projectes amb característiques similars a les nostres i que, sobretot, tenen impacte social”.

Imatge

Caption

Susana Domingo y Tomás Lóbez, emprendedor con Nixi for Children

Text Actualitat

Precisament amb voluntat d’impacte social s’ha pensat Nixi for Children, una eina de realitat virtual per reduir l’ansietat en les criatures que han de sotmetre’s a una cirurgia, quelcom que deriva en menys complicacions i una millor i més ràpida recuperació. L’emprenedor darrere d’aquesta iniciativa és Tomàs Lóbez, que ja desenvolupa el seu projecte a l’StartLab de la UPF-BSM.

Mitjançant unes ulleres de cartó a les quals es pot vincular el mòbil dels pares, el nen o nena pot explorar –acompanyat d’un personatge d’animació en 3D- la recreació virtual de la sala d’espera o el quiròfan on l’operaran. “Una bona manera d’evitar l’angoixa és que la criatura conegui l’hospital i es familiaritzi amb les sales, les bates i els aparells que veurà perquè el dia de la intervenció l’experiència li resulti el més familiar possible”, ha exposat Lóbez.

L’eina ja s’ha fet servir a l’Hospital Germans Trias i Pujol, del Campus Can Ruti de Badalona, així com en altres hospitals del país. “És un gran honor poder compartir un espai com el de la UPF-BSM, aprofitar l’experiència i coneixement del professorat per fer créixer projectes amb impacte social”, ha sentenciat l’emprenedor.

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

1517

"Vaig decidir emprendre perquè volia prendre les meves pròpies decisions i cometre els meus propis errors"

Anònim — Wed, 17 Mar 2021 16:12:46 +0000

"Vaig decidir emprendre perquè volia prendre les meves pròpies decisions i cometre els meus propis errors" Anònim (no verificat) dc., 17/03/2021 - 17:12

Summary

L'emprenedoria femenina encara representa un percentatge molt reduït dins l'ecosistema emprenedor. Durant el webinar "Emprendre en femení", les ponents exposen els reptes a què s'enfronten les dones en aquest sector i donen algunes claus per seguir avançant.

Hi ha una percepció diferent de l'èxit depenent del gènere. Mentre que la societat celebra els homes exitosos, les dones amb èxit són constantment qüestionades

L'emprenedoria femenina només representa el 4,7% de l'activitat emprenedora a l'Estat i el 6,3% a Europa. Aquesta dada evidencia que l'emprenedoria, com molts altres sectors, encara està lluny de la igualtat de gènere.

Sobre aquesta matèria es va debatre durant el webinar "Emprendre en femení", organitzat per la UPF Barcelona School of Management, amb la presència de Susana Domingo, cap de l'àrea d'estratègia i emprenedoria i directora de l'Executive MBA de la UPF-BSM; Eli Abad, sòcia cofundadora de la consultora tecnològica Between Technology; Talía Bonmatí, CEO i fundadora de l'empresa de mascotes Dinbeat i alumni de l'Executive MBA; i Oriol Sans, director de la Funding Unit d'Acció, l'agència d'emprenedoria de la Generalitat de Catalunya.

Només el 20% de les empreses estan impulsades per dones, i aquesta situació perpetua la manca de referents femenins al sector

"Només el 20% de les empreses estan impulsades per dones encara que representem més de la meitat de la població", ha destacat la directora de l'Executive MBA, que considera que aquesta situació perpetua la manca de referents al sector. Però, per què es produeix aquesta xacra?

Segons Abad, hi ha una percepció diferent de l'èxit depenent del gènere. "Mentre que la societat celebra els homes exitosos, les dones amb èxit són constantment qüestionades". Davant d'aquesta realitat, "les dones sovint tendim a menystenir els nostres assoliments, quelcom que ens frena en la promoció, en esdevenir referents i en aconseguir inversió", ha valorat Abad.

Perspectiva de gènere en les inversions

Precisament, en les qüestions financeres de l'emprenedoria s'observen alguns dels estereotips de gènere que també es perpetuen en altres sectors econòmics. "Si percebia que un inversor no em prenia seriosament o em donava consells paternalistes, decidia anar a les reunions amb alguns dels meus companys homes", ha admès Bonmatí. Un menyspreu que també ha experimentat en alguna ocasió la cofundadora de Between Technology, que ha explicat com, davant la indiferència d'alguns inversors, va haver de subratllar que qui prenia les decisions era ella i no cap dels membres masculins del seu equip que l'acompanyaven.

Força inversors veuen amb més simpatia els projectes presentats per dones, ja que consideren que elles «calibren millor el risc»

Mentre que els fons de capital de risc mostren una major sensibilitat cap a les qüestions de gènere, tot i que encara insuficient, els business angels han de recórrer un llarg camí. El 2020, només el 10% dels inversors de business angels a Catalunya eren dones i, si tenim en compte els biaixos de gènere que indiquen que invertim en aquells que són similars a nosaltres, aleshores la majoria de les inversions es destinen a projectes masculins.

Tanmateix, segons Sans, força inversors veuen amb més simpatia els projectes presentats per dones, ja que consideren que elles «calibren millor el risc». "Els homes, en canvi, s'arrisquen massa i sovint ensopeguen", ha ironitzat.

De fet, el director de la Funding Unit d'Acció ha explicat que la "prudència" d'algunes dones les porta sovint a demanar menys quantitat de finançament que els homes, i això molesta els inversors, ja que veuen reduïdes les seves possibilitats de multiplicar els diners invertits.

L'experiència d'emprendre

Malgrat les nombroses dificultats a què les dones han de fer front en un sector tan jove com l'emprenedoria, les dues panelistes han celebrat haver pres la decisió d'emprendre. "Mai vaig tenir por de començar projectes, i això és gràcies a l'educació que he rebut i al context en el qual he crescut", ha admès la CEO de Dinbeat. Una idea que ha reforçat Abad, que ha insistit en la necessitat "d'encoratjar les nenes i recordar-les que poden aconseguir tot allò que es proposin".

Preguntada sobre la seva valoració sobre l'experiència d'emprendre, Abad ha estat molt clara: "Vaig decidir emprendre perquè volia prendre les meves pròpies decisions i cometre els meus errors".

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

1517