Teletreball

Síndrome postvacacional: Cómo volver a la oficina sin que sea cuesta arriba

Anònim — Thu, 08 Sep 2022 09:30:25 +0000

Síndrome postvacacional: Com tornar a l'oficina sense que es faci costa amunt Anònim (no verificat) dl., 12/09/2022 - 09:58

Summary

El 37% dels treballadors pateix la síndrome postvacacional en tornar a l'oficina. Com pot evitar-se? Què han de fer els empleats i els ocupadors perquè el retorn a la rutina no es faci costa amunt? Mariano de las Heras, director del Màster en Direcció i Gestió de Persones a les Organitzacions, proposa algunes recomanacions.

Tags

Date

dv., 09/09/2022 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Mariano de las Heras
Director del Màster en Direcció i Gestió de Persones en les Organitzacions
__

Com diu la lletra de la cançó "El final del verano llegó", toca tornar a la feina i a l'oficina després d'un període vacacional en què, amb tota seguretat, s'ha desconnectat, gaudit, relaxat i, concretament, enguany després de dos estius de confinament i d'un important sobreesforç laboral, "s'ha viscut amb més intensitat".

Segons un estudi d'Adecco, la tornada a la feina genera en un 37% de la població ocupada un conjunt de símptomes, sentiments, sensacions i pensaments que, tant de forma emocional com física, dificulten el procés de readaptació a la vida laboral després del període de vacances. La síndrome postvacacional o estrès postvacacional, tal com la denominen els psicòlegs, és un procés transitori i passatger, no considerat com a trastorn (patologia mèdica) el malestar del qual acostuma a remetre de manera espontània en una o dues setmanes i, per tant, cal tractar-se com un procés d'adaptació.

Segons un estudi, la tornada a la feina genera la síndrome postvacacional en un 37% dels treballadors. Per portar-ho millor, seran clau factors com l'actitud i la gestió del temps

A conseqüència de la pandèmia i d'unes previsions socioeconòmiques i mediambientals que auguren una "tardor calenta", el retorn a la feina serà enguany molt més dur que en períodes anteriors al 2019, provocant amb tota probabilitat un repunt i increment d'aquesta mal anomenada síndrome postvacacional.

Les persones més predisposades a patir aquest malestar, hauran de seguir un conjunt de pautes per gestionar-lo i superar-lo. Factors com l'actitud i la gestió del temps seran determinants per poder adaptar-se als canvis d'horaris, obligacions i estil de vida. Aquests consells hauran de tenir com a base el següent raonament: les vacances són necessàries i beneficioses per a la nostra salut física i mental, però com diuen els psicòlegs, "sense feina, no hi ha vacances". L'objectiu, doncs, és minimitzar la percepció d'un suposat enfrontament entre feina i vacances.

Pautes i consells per a la readaptació a la vida laboral

Planificació rigorosa del retorn. Durant l'any, dediquem un temps important a planificar i definir les nostres vacances. De la mateixa manera, hem de dedicar també un temps a planificar el retorn a l'activitat laboral, ja que sovint no ens hi preparem.
Anticipar la tornada. Cal evitar, tant com sigui possible, tornar a casa el dia abans de la incorporació o, en alguns casos, fins i tot el mateix dia, car que ens ajudarà a reajustar el rellotge biològic de manera progressiva.
Dilluns, millor no. Està molt estesa la recomanació de no incorporar-se un dilluns, sinó de tornar a l'oficina un dimecres o un dijous, ja que proporcionarà una millor adaptació per la proximitat la cap de setmana.
Dosificar les càrregues de feina. Els primers dies cal començar el ritme de l'activitat laboral de manera progressiva, assumint tasques de menys a més intensitat. La sensació de tornar amb les piles carregades i, per tant, creure que podem ser capaços de resoldre en un moment tots els temes pendents pot generar un important desgast mental i emocional i, fins i tot, una situació d'estrès.
Compartir les experiències. Parlar amb els col·legues és beneficiós per crear un bon ambient laboral i sentir-se integrat. Els experts recomanen parlar amb els companys i companyes de les vacances.
Actitud realista i proactiva. Cal evitar pensaments recurrents sobre les vacances. Hem de deixar el passat al seu lloc, com a recurs gratificant, i així poder-nos centrar en el present.
Allunyar mals pensaments. Cal evitar viure en els "és que...", l'excusa que ens permet justificar símptomes de fatiga, apatia, tristesa... així només s'aconseguirà augmentar l'ansietat i el malestar. Cal pensar en positiu perquè la feina també té aspectes estimulants.
Marcar objectius. Hem de donar-nos temps per establir plans el compliment dels quals ens motivin dia a dia. Pensar en nous reptes o canvis per a un nou any laboral. Les vacances són un bon moment per reflexionar sobre què ha anat bé i malament durant l'any anterior.
Regular els horaris. Les vacances han suposat un important canvi en la rutina de la son, de l'alimentació i del dia a dia. Per això, és necessari regular els horaris, tant a l'hora d'anar a dormir com de llevar-se, adaptant-nos a la jornada laboral. És també rellevant cuidar l'alimentació i fer esport. En resum, dur una vida saludable amb què aconseguir disminuir la bretxa entre vacances i feina.

Fins aquí s'han proporcionat recomanacions centrades en la responsabilitat de gestionar millor aquesta síndrome des del punt de vista del treballador, però res s'ha dit pel que fa al paper de l'empresa.

En aquest sentit, les companyies haurien de prendre certes mesures de suport i ajuda a la tornada a l'activitat laboral amb què afavorir el benestar dels treballadors d'acord amb més flexibilitat que permeti conciliar la vida personal i la laboral en els primers moments.

En aquesta estratègia, els departaments de recursos humans seran clau per la seva responsabilitat pel que fa a fomentar de manera gradual la tornada a la feina i garantir el benestar mental i laboral dels empleats. Enguany caldrà tenir-se en compte l'impacte emocional i econòmic a conseqüència de la situació d'incertesa a escala global que estem vivint.

Per tant, des de l'empresa cal assegurar una eficaç tornada a l'activitat laboral dels treballadors després de les vacances, ja que tindrà el seu impacte en el benestar laboral i, doncs, en la productivitat i el rendiment, quelcom que permetrà aconseguir millors resultats.

Imatge

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

1025

OG image

Els temes que han marcat el 2021: el professorat de la UPF-BSM n'analitza l'evolució cap al 2022

Anònim — Tue, 21 Dec 2021 16:50:16 +0000

Els temes que han marcat el 2021: el professorat de la UPF-BSM n'analitza l'evolució cap al 2022 Anònim (no verificat) dt., 21/12/2021 - 17:50

Summary

Quins són els temes que han marcat l'agenda mediàtica del 2021? Com evolucionaran de cara a l'any 2022? El professorat de la UPF Barcelona School of Management que ha abordat algunes d'aquestes qüestions més destacades n'analitza la continuïtat de cara al nou any.

Tags

Date

dc., 22/12/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Text Actualitat

La recta final de l'any es presenta com un moment idoni per fer balanços. Així ho han fet ja empreses com Instagram o Spotify, que hi han posat fil a l'agulla oferint als seus clients serveis com "Instagram Playback", que recopila de manera automàtica les històries de cada usuari, o "Wrapped", que llista les cançons i els aristes més escoltats de cadascú, respectivament.

Més enllà de l'estratègia de marca, el mes de desembre s'erigeix com un bon moment per repassar els temes que han marcat l'agenda mediàtica de l'any. Mentre que la crisi del coronavirus ha planat de manera indiscutible sobre totes les àrees de la nostra vida diària, qüestions com el col·lapse logístic mundial, el creixement disparat de la inflació, els debats sobre el futur de les pensions o la importància de preservar la salut mental també ens han seguit de prop.

A la UPF Barcelona School of Management, el professorat n'ha analitzat algunes d'elles a partir d'articles publicats de manera setmanal a la nostra newsletter. Ara bé, com evolucionaran aquests temes el 2022? El blockchain seguirà en auge? La regulació del teletreball esdevindrà una realitat?

Imatge

Text Actualitat

Salut: conviure amb la incertesa

"El sistema de salut ha après a conviure en una situació d'incertesa permanent", argumenta Natàlia Pascual, directora executiva de la Càtedra GSK d'Economia de la Salut. "L'anàlisi contínua de dades ha resultat clau per prendre decisions", afegeix, i assegura que en aquests dos anys de pandèmia s'ha après a "modular les estratègies d'aplicació de mesures de contenció" segons la incidència del virus, cercant el "millor equilibri possible en el binomi economia i salut". Pel que fa al 2022, Pascual exigeix una millora en la telemedicina i en l'accessibilitat i l'ús de dispositius mòbils en l'atenció sanitària.

Economia: com frenar la inflació

Xavier Puig, professor del Màster en Finances i Banca, considera que l'auge desmesurat de la inflació respon, més enllà de la crisi logística, a un "problema de fons que arrosseguem des de 2008: dopem l'economia mundial amb metadona monetària estratosfèrica". "El problema de la inflació no ha fet altra cosa que interpel·lar els bancs centrals i fer-los replantejar aquesta medicina", reflexiona Puig. En aquest sentit, el professor creu que els reptes dels pròxims anys seran la gestió de l'excessiu endeutament de famílies, empreses i països; l'aplicació de criteris ESG en tots els sectors d'activitat i la modulació de les actuacions dels bancs centrals.

Treball: cap a un model laboral híbrid

Mentre que abans de la pandèmia, el teletreball era una opció residual, la crisi sanitària en va forçar l'aplicació. "Es va adoptar com a mesura d'urgència sense les eines digitals necessàries i sense tenir en compte els riscos", adverteix Erola Palau Pinyana, investigadora del Dept. d'Operacions, Tecnologia i Ciència, que, tanmateix, reconeix que "s'ha après a teletreballar". "Són moltes les evidències que mostren que el teletreball, ben aplicat, funciona", addueix. Palau, doncs, augura que el 2022 es farà palès que el model laboral híbrid que combina treball presencial amb remot serà la norma. "Les empreses que no ofereixin aquesta opció, quedaran enrere", avisa.

Imatge

Text Actualitat

Logística: repensar el model actual

Oriol Montanyà, director del Dept. d'Operacions, Tecnologia i Ciència i del Postgrau en Total Supply Chain Management, es pregunta si la crisi de les cadenes de subministrament pot ser l'avantsala d'un canvi de model global. "Aquest 2021 hem patit una gran crisi logística, evidenciant la fragilitat d'una distribució global edificada sobre el paradigma de la reducció de costos", pondera Montanyà. Un cop superat el període de més vendes i de més tensió per a la cadena logística, el professor indica que sorgeix un dilema rellevant: "oblidarem el que ha passat i tornarem al mateix model o veurem un canvi real, amb cadenes de valor més pròximes, resilients i sostenibles?"

Esport: la victòria del futbol femení

"Aquest any ha estat històric per al futbol femení, especialment a Espanya i a Europa", celebra el director del Màster en Gestió Esportiva, Xavier Moya, que fa al·lusió al triplet del FC Barcelona i a la Pilota d'Or atorgada a Alexia Putellas, la primera futbolista espanyola a aconseguir-lo. En aquest context, Moya explica que les principals institucions del món del futbol a escala global "volen fer una aposta ferma i invertir-hi més recursos". Una estratègia que també seguiran les marques, per a qui cada cop és un esport "més atractiu". "Ha esdevingut un fenomen a escala social i ha actuat com a impulsor de la pràctica esportiva per a moltes nenes", conclou.

Tecnologia: l'aposta per la intel·ligència artificial

"Tot i la ràpida digitalització que hem patit enguany, calen molts esforços per seguir el ritme a la revolució tecnològica", preveu la directora de l'Àrea Acadèmica de Tecnologia, Ana Freire, que confirma que la intel·ligència artificial "serà clau", ja que "cada vegada s'instauraran més sistemes intel·ligents en el teixit empresarial, les administracions públiques o els centres educatius". Dit això, perquè la societat pugui seguir el ritme d'aquesta revolució, Freire demana "un gran esforç en educació perquè cap sector en quedi exclòs; regular el desenvolupament i l'ús de la tecnologia per adaptar-la als nous avenços; i un foment sostenible de la tecnologia".

Imatge

Text Actualitat

Blockchain: transgressió o decepció?

La tecnologia blockchain ha arribat aquest 2021 al seu moment més àlgid. "Aquest any la tecnologia de registres distribuïts ha fet evident el seu gran potencial, però també la seva manca de maduresa i experiència", pondera la directora del Dept. de Finances, Comptabilitat i Control i del Postgrau en Blockchain i altres tecnologies DLT, Luz Parrondo, que assegura que aquesta tecnologia "es mostra sobrada de confiança i sovint promet objectius irreals o sobredimensionats". La professora, doncs, advoca per "guiar-la amb fermesa i establir-ne els límits necessaris" de cara al 2022, ja que serà "l'any en què la societat validarà o impedirà el seu avenç, en què s'evidenciarà si transgredeix o decep".

Pensions: la importància de tancar els detalls

"Hem viscut diversos globus sonda per part del govern de l'Estat, tot i que sense cap reforma central del sistema", delibera Marcos Eguiguren, Associate Provost for Strategic Projects i director de la Càtedra Internacional de Finances Sostenibles, que lamenta que "els comptes no surten". "Hi ha massa lletra petita a concretar i, com sabem, el diable està en els detalls", opina. En aquest sentit, Eguiguren augura que el 2022 serà l'any dels detalls: "veurem si s'aposta per afavorir l'estalvi col·lectiu a través de plans de pensions més senzills, barats i que arribin a tothom perquè ningú no en quedi exclòs".

Mobilitat: el retorn a la normalitat del turisme

Si bé és cert que la mobilitat ha recuperat part del ritme prepandèmic, només s'han assolit el 50% dels passatgers enregistrats el 2021. Andrei Boar, professor del Dept. de Finances, Comptabilitat i Control i expert en mobilitat i infraestructures ho justifica per les "noves tendències laborals i les restriccions intermitents que s'han viscut durant l'any". Ara bé, el 2022 ha de ser l'any de l'explosió del consum. "Si la variant òmicron ho permet, els estalvis acumulats durant els quasi dos anys que portem immersos en la crisi sanitària per la covid-19 permetran recuperar la mobilitat i es viurà un increment del turisme generalitzat".

Imatge

Destacat

Inactiu

El teletreball perjudica més la salut de les dones, segons un estudi de la UPF-BSM

Anònim — Tue, 14 Dec 2021 18:24:38 +0000

El teletreball perjudica més la salut de les dones, segons un estudi de la UPF-BSM Anònim (no verificat) dt., 14/12/2021 - 19:24

Summary

La sobreconnectivitat digital afecta especialment la salut de les dones que teletreballen. Així ho recull l'últim estudi de l'Observatori de Lideratge en l'Empresa, dirigit per Sílvia Cóppulo, que creua noves dades de l'anterior recerca, posant ara el focus en els resultats referits a les dones i, concretament, les que teletreballen.

Tags

Date

dc., 15/12/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Text Actualitat

La sobreconnectivitat digital afecta especialment la salut de les dones que teletreballen. Així ho recull l'últim estudi de l'Observatori de Lideratge en l'Empresa de la UPF Barcelona School of Management, dirigit per Sílvia Cóppulo, que creua noves dades de l'anterior recerca "La desconnexió digital, un dret laboral imprescindible per a la salut", posant ara el focus en els resultats referits a les dones i, concretament, les que teletreballen.

Tres de cada quatre dones (71,4%) pateix estrès i fatiga digital amb l'actual aplicació del teletreball

Tres de cada quatre dones (71,4%) manifesta sentir estrès i el 60,7% assegura patir fatiga digital arran de l'actual aplicació del teletreball. Els homes, per contra, addueixen estrès en un 58,1% i fatiga en un 46,3%. "La mostra de l'enquesta és paritària, la qual cosa permet arribar a la conclusió que connectivitat digital, salut i teletreball estan íntimament relacionats amb el gènere de les persones", reflexiona Cóppulo.

"En l'àmbit emocional, dones i homes tenen posicionaments antagònics respecte a la relació entre connectivitat digital i soledat", apunta la directora de l'Observatori de Lideratge en l'Empresa de la UPF-BSM. Una afirmació que sustenta tenint en compte que les dones que treballen majoritàriament en remot afirmen que tantes hores de connexió digital fa que se sentin soles. Els homes afirmen justament el contrari.

Les dones, empeses a la sobreconnexió digital

"Elles tenen més clar que ells que una major connectivitat digital no comporta més productivitat, assegura Erola Palau Pinyana, investigadora del Dept. d'Operacions, Tecnologia i Ciència, tot i que adverteix que aquesta sobreconnexió resulta a les dones positiva per a la seva carrera professional.

Tal com apunten ambdues coautores de la recerca, un fet interessant d'aquest posicionament és observar com, majoritàriament, són els homes els que comanden els equips i tenen responsabilitats superiors dins les organitzacions. "Elles han de demostrar que la seva feina és d'igual valor que la dels homes i, per tant, es veuen empeses a la sobreconnexió digital", argumenta Palau, que conclou: "s'exposen a elevats nivells d'estrès i fatiga laborals que han de combinar amb la lluita per la conciliació".

La sobreconnexió digital genera sentiment de solitud en les dones, al contrari que en els homes

Tanmateix, com s'havia expressat en l'anterior estudi, tant dones com homes atén en un 95% els missatges de feina fora de l'horari laboral. "El treball en remot, assumit com una solució d'urgència arran de la pandèmia, ha desdibuixat els límits temporals i d'espai en relació amb la feina", concreta Palau.

En aquest context, l'estudi promou diverses recomanacions per redreçar la situació com, per exemple, conscienciar la població i les empreses de la necessitat de descansar i desconnectar-se, promoure polítiques adreçades a modificar els horaris laborals per garantir la conciliació o establir acords entre empresa i treballadors pel que fa a la disponibilitat digital, entre altres.

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

1011

1025

2020

Sin regulación del teletrabajo internacional

Anònim — Mon, 13 Dec 2021 10:36:03 +0000

Sense regulació del teletreball internacional Anònim (no verificat) dl., 13/12/2021 - 12:24

Summary

El teletreball internacional és una realitat amb destacable nivell de complexitat, actualment, mancada de regulació i no exempt de riscos, però que pot generar diverses oportunitats d'àmbit internacional per a una empresa o organització.

Tags

Teletreball

Date

dt., 04/01/2022 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Mariano de les Heras, director del Màster en Gestió i Direcció de Persones en les Organitzacions

La intrusió a escala global de la covid-19 va provocar en l'entorn empresarial una imprescindible i necessària acceleració dels seus processos d'automatització i digitalització.

On entre altres aspectes a considerar, destaca el creixement exponencial d'un format laboral ja conegut: el teletreball.

Format laboral que també s'ha incorporat als processos de mobilitat internacional de persones, després de l'impacte directe provocat per la irrupció de la pandèmia.

La seva extrapolació al context internacional l'ha definit com a teletreball internacional i serà present en la composició de tot projecte de mobilitat internacional de persones en aquelles assignacions que validin la seva aplicació en determinats rols, on es consideri que part de les seves funcions siguin susceptibles de poder ser realitzades en format remot.

El treball internacional substituirà les actuals figures de mobilitat internacional? No, la presencialitat continuarà sent clau en un nombre significatiu de processos (segons tipologia del projecte i sector).

Teletreballador ≠ treballador desplaçat

Una nova realitat d'assignacions que les organitzacions hauran de tenir en compte i també adaptar-se ja que coexistirà amb les actuals posicions definides en els diferents processos de mobilitat internacional.

On i a grans trets, podríem definir aquest nou format internacional, com una nova forma laboral que permetrà a l'empleat la realització del treball a través de tecnologies de la informació mitjançant una relació laboral que ha estat generada des d'un país diferent al de l'empresa que contracta el treballador.

Un model flexible que permetrà, contractar un treballador d'un altre país diferent al de la seu on està situada l'empresa que el contracta, per a treballar en remot mitjançant mitjans informàtics, telemàtics, des del seu país de residència, sense necessitat d'integrar-se en cap estructura empresarial del país de destí.

Posició que, entre altres avantatges, pot generar oportunitats de captació del talent a escala global.

I on com tot format laboral present en un entorn internacional, necessita comptar amb un marc jurídic que empari i doni cobertura legal a aquest canvi de cultura laboral.

I on, a dia avui i tot i el creixement exponencial d'aquesta nova figura internacional, manca de regulació normativa en aspectes migratoris, laborals i Seguretat Social, prevenció de riscos laborals i fiscalitat, propis de la mobilitat internacional de persones.

Serveixi com a exemple la definició de la llei de Treball (Reial decret llei 28/2020 de 22 setembre de Treball a distància), en la qual no es contempla ni es regula la situació del teletreball internacional. A nivell europeu tampoc existeix regulació.

“Traslladar el treball al lloc de l'empleat i no l'empleat al lloc de treball en un context internacional”

Una realitat ja coneguda i posada en coneixement als diferents organismes de l'administració competents en aquestes matèries, a través d'estudis com el Llibre blanc de Teletreball Internacional elaborat i presentat el 2021 pel FEEX (Associació Espanyola de Mobilitat Internacional).

Davant això, donada la no existència de regulació específica i amb la màxima d'anticipar-se i evitar l'incompliment d'aquests aspectes normatius, el recomanable és, en aquest moment, analitzar les diferents casuístiques identificades en cadascun dels apartats no regulats, sobre la base de les normatives definides pels països d'origen i destinació.

Sent molt conscients de la manca de normativa i la necessitat de comptar amb un marc jurídic al més aviat possible, també és molt necessari considerar altres aspectes rellevants.

En primer lloc, aquesta posició requereix una pràctica voluntària per les parts, on l'empresa haurà de complir amb concretes necessitats d'àmbit organitzatiu i l'empleat, complir amb determinades obligacions.

La figura del responsable o manager serà una peça clau en aquesta nova forma laboral, que haurà d'assumir el que podríem qualificar com una mena de gestió més freda i centrada en la tasca

També que eines o tecnologies s'identificaran i es van implantar, que hauran de comptar amb estrictes i eficaces solucions en ciberseguretat amb l'objectiu bloquejar i contrarestar tot tipus d'eventual amenaça interna o externa en un entorn internacional.

La definició d'una política de teletreball remot? Amb tota seguretat necessària per a recollir aspectes com ara:

Una definició de teletreball internacional, la qual cosa entén l'organització i quins supòsits integrarà.
Funcions, legislació quan escaigui, marc laboral, fiscal, migratori en el qual es va sustentar la relació laboral.
La identificació de factors legals o funcionals que desaconsellin o limitin aquest format.
Model retributiu, fix, variable, complements.
Flexibilitat, jornada de treball, desconnexió digital.
Polítiques de formació, transmissió de la cultura empresarial, programes d'acolliment (objectiu: aconseguir una ràpida integració).
La figura del responsable o manager serà una peça clau en aquesta nova forma laboral, que haurà d'assumir el que podríem qualificar com una mena de gestió més freda i centrada en la tasca.

Una gestió que amb tota seguretat va estar basada en la confiança i delegació i que va implicar una definició d'objectius clars i precisos amb base en consecució de ràtios de productivitat i compliment.

On per a això haurà de desenvolupar:

Competència d'intel·ligència cultural.
Capacitat per a gestionar remotament equips multiculturals.
Comunicació remota efectiva.

Quant al perfil de l'empleat, s'hauran de contemplar competències tals:

Un alt nivell d'autonomia.
Creativitat / proactivitat.
Gestió del temps i organització.
Planificació (gestió de projectes).
Adaptació al canvi.
Resiliència, empatia.
Habilitats i competències digitals en entorns remot (mindset digital).
Obertura de ment i capacitat d'aprenentatge.

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

1025

OG image

La sobreconnexió digital afecta especialment la salut de les dones que teletreballen

Anònim — Fri, 10 Dec 2021 10:10:16 +0000

La sobreconnexió digital afecta especialment la salut de les dones que teletreballen Anònim (no verificat) dv., 10/12/2021 - 11:10

Summary

El teletreball, tal com s'està duent a terme arran de la pandèmia, genera una sobreconnexió digital que arriba a ser perjudicial per a la salut, especialment per a la de les dones. Aquesta és la principal conclusió a què arriba l'últim estudi que ha dut a terme l'Observatori de Lideratge en l'Empresa de la UPF-BSM.

Tags

Date

dt., 14/12/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Sílvia Cóppulo
Directora de l'Observatori de Lideratge en l'Empresa

Erola Palau Pinyana
Investigadora del Dept. d'Operacions, Tecnologia i Ciència
__

Sobreconnexió, dones, teletreball i salut fan una combinació arriscada. I és que el teletreball, tal com s'està duent a terme arran de la pandèmia, genera una sobreconnexió digital que arriba a ser perjudicial per a la salut, especialment per a la de les dones. Aquesta és la principal conclusió a què arriba l'estudi que hem dut terme a l'Observatori de Lideratge en l'Empresa de la UPF-BSM i en què focalitzem i ampliem la nostra anterior investigació sobre la Desconnexió digital, un dret laboral imprescindible per a la salut.

El teletreball toca sostre a Catalunya

Actualment, vivim una nova onada de covid-19 en un moment on el teletreball pot estar tocant sostre (si no hi ha un nou confinament). A l'inici de la pandèmia, el març de 2020, al nostre país teníem un dels índexs més baixos de treball a distància (4%) dins de la Unió Europea, una xifra que va augmentar a principis d'aquest any, enfilant-se fins al 21,1%, però que al juliol va caure fins al 17,2%. Per què? Perquè teletreballar cada dia de la setmana no afavoreix la creativitat, la feina en equip o el sentiment de pertinença i adhesió a l'empresa.

El març de 2020, Catalunya tenia un dels índexs més baixos de teletreball de la UE (4%), una xifra que va augmentar a principis del 2021, enfilant-se fins al 21,1%

Grans corporacions com Google reformen els seus espais de treball per fer-los més amplis, lluminosos i atractius en un intent de retornar al treball presencial. Tot i això, l'alt nombre de contagis ha obligat a ajornar l'obligatorietat del treball presencial. La primavera passada, el monstre dels motors de recerca a Internet va fixar el mes de setembre com el del retorn a les oficines. Es va haver d'ajornar la data a octubre i, novament, a inicis del 2022 mentre es valora la incidència de la nova variant del virus.

Les dones estan més estressades i tenen més fatiga digital

La mostra de l'enquesta (608 persones de 95 empreses de 40 sectors de Catalunya) és paritària, la qual cosa ens permet arribar a la conclusió que connectivitat digital, salut i teletreball estan íntimament relacionats amb el gènere de les persones.

La fatiga digital per la sobreconnexió digital derivada de la pandèmia en l'àmbit laboral afecta amb més incidència les dones: tres de cada quatre manifesta sentir-se estressada

Tres de cada quatre dones (71,4%) manifesten que se senten estressades davant d'un 58,1% d'homes. La diferència és considerable. La fatiga digital també afecta amb molta més incidència les dones (60,7%) que els homes (46,3%). Tot i això, homes i dones saben que la sobreconnectivitat digital és perjudicial. Només un 14,0% de dones i un 18,2% d'homes consideren que els efectes sobre la salut no són rellevants.

La sobreconnectivitat digital genera soledat entre les dones

En l'àmbit emocional, dones i homes tenen posicionaments antagònics respecte a la relació entre connectivitat digital i soledat. Les dones que teletreballen diuen en un 42,7% (i és la seva resposta majoritària) que tantes hores de connexió digital fa que se sentin soles. Els homes afirmen majoritàriament (en un 40,3%) just el contrari.

Les dones, més compromeses amb l'empresa

El compromís o la implicació amb l'empresa i la disponibilitat de connexió digital estan relacionats, segons les opinions majoritàries. Les dones ho creuen més (46,0%) que els homes (40%). Tenen clar, més elles que ells, que una major connectivitat digital no comporta més productivitat a l'empresa, encara que resulti positiu per a la seva carrera professional.

Elles tenen més clar que ells que una major connectivitat digital no comporta més productivitat, però admeten que els resulta positiu per a la seva carrera professional

És interessant relacionar aquest posicionament amb el fet que en el nostre estudi es confirmi també que, majoritàriament, són els homes els que comanden els equips i tenen responsabilitats superiors a les seves companyes dins de les organitzacions de treball.

Això sí, tant dones com homes contesten gairebé en un 95% totes les comunicacions via digital fora de l'horari de treball.

Les 10 recomanacions

Per tal de contribuir i avançar en el coneixement i construir una societat més sostenible i saludable, suggerim les 10 recomanacions següents:

Formar i conscienciar la població en general i els treballadors i treballadores en particular des de l'empresa, les administracions, els sindicats, les universitats, etc. de la necessitat de descansar i desconnectar-se, tant pel que fa a la salut i el benestar personal com en termes d'augmentar l'eficàcia empresarial.
Promoure polítiques adreçades a modificar els horaris laborals, fent un pas més en la conciliació i en la corresponsabilitat de dones i homes, amb l'objectiu de millorar el benestar i la salut de les persones.
Formar en la planificació laboral a distància, analitzant els avantatges i inconvenients que la feina a distància (teletreball) i la presencial comporten.
Promoure que les empreses avaluïn les persones que hi treballen per compliment d'objectius i no per compliment d'horari.
Desenvolupar en l'àmbit professional i personal una gestió millor del temps.
Incrementar la percepció que cal poder dur a terme la vida personal i la vida professional de manera conciliada i diferenciada alhora, especialment en la modalitat de teletreball.
Establir una comunicació interpersonal més assertiva i empàtica entre persones directives i treballadors i treballadores.
Com a mesura preventiva, formar sobre els patrons de comportament (especialment la pèrdua de control sobre el temps de consum) que esdevenen conductes addictives a Internet.
En períodes de descans, configurar un correu electrònic i un missatge per WhatsApp automàtics que indiquin la no disponibilitat.
Complir els acords de disponibilitat digital en tots els nivells de responsabilitat a les empreses i, per part dels treballadors, reclamar el dret si no es compleix.

Imatge

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

1025

1506

1011

2020

OG image

Una mayor disponibilidad en el trabajo no supone mayor productividad, según un estudio de la UPF-BSM

Anònim — Fri, 12 Nov 2021 08:41:37 +0000

Més disponibilitat a la feina no suposa més productivitat, segons un estudi de la UPF-BSM Anònim (no verificat) dv., 12/11/2021 - 10:05

Summary

L'Observatori de Lideratge en l'Empresa de la UPF Barcelona School of Management realitza un estudi sobre la desconnexió digital entre més de 90 empreses de fins a 40 sectors d'ocupació diferents.

Tags

Teletreball

Date

dt., 16/11/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

L'Observatori de Lideratge en l'Empresa de la UPF Barcelona School of Management realitza un estudi sobre la desconnexió digital entre més de 90 empreses de fins a 40 sectors d'ocupació diferents.
1 de cada 2 treballadors considera que la connectivitat digital en l'àmbit laboral evidència un compromís i implicació amb l'empresa més grans.
La connectivitat digital és un element favorable per a la carrera professional, coincideixen majoritàriament les persones enquestades.

Més disponibilitat a la feina no suposa més productivitat. Aquesta és l'opinió majoritària de les persones enquestades expressada en l'estudi La desconnexió digital, un dret laboral imprescindible per a la salut, dut a terme per l'Observatori de Lideratge en l'Empresa de la UPF Barcelona School of Management.

D'entre una mostra paritària de més de 600 persones, més de la meitat (52,5%) considera que la connectivitat digital en l'àmbit laboral evidència un nivell més gran de compromís i implicació envers l'empresa. En aquest sentit, la connectivitat digital s'observa per part de la majoria de les persones sondejades com un element favorable en la carrera professional dels individus.

"L'estudi revela que la majoria de les persones treballadores, amb una nota de 4,19 sobre 5, creu que la disponibilitat digital s'ha de pactar amb l'empresa"

La investigació, dirigida per Sílvia Cóppulo i realitzada conjuntament amb Erola Palau, analitza la desconnexió digital en 93 empreses de fins a 40 sectors d'ocupació diferents, concloent que pràcticament la totalitat dels treballadors enquestats (94,6%) atén missatges de feina fora del seu horari laboral. A més, el 76,8% admet que el primer que fa en aixecar-se i l'últim abans d'anar-se a dormir és mirar el mòbil.

La desconnexió digital, pactada amb l'empresa

"L'estudi revela que la majoria de les persones treballadores, amb una nota de 4,19 sobre 5, creu que la disponibilitat digital s'ha de pactar amb l'empresa", exposa la directora de l'Observatori de Lideratge en l'Empresa, Sílvia Cóppulo. Consideren, a més, que la desconnexió digital ha d'estar inclosa en les condicions que regulen els convenis laborals, així com fixada en els contractes.

"Cal regular la desconnexió digital, especialment quan es teletreballa o es tenen horaris flexibles"

En resum, les persones enquestades volen que la seva desconnexió digital "estigui acordada amb l'empresa i, fins i tot, pactada formalment", apunta Cóppulo. Això no obstant, són poques les empreses en les quals així consta. "Cal regular la desconnexió digital, especialment quan es teletreballa o es tenen horaris flexibles", reflexiona la coautora de la recerca, Erola Palau.

Repercussions per a la salut

En aquest context, les repercussions per a la salut dels treballadors també s'han fet notar. "Les persones estan fatigades digitalment i se senten estressades", indica Cóppulo, segons les sensacions del 54,3% dels enquestats, respecte a la fatiga, i del 65,6%, respecte a l'estrès. Una altra dada que es desprèn de la recerca és que el 42% dels treballadors admet no descansar bé (set o vuit hores diàries).

Mentre que, des del punt de vista laboral, 1 de cada 2 persones afirma que la connectivitat digital evidència un major compromís i implicació amb l'empresa, encara que no suposa una productivitat més gran, des de la perspectiva sanitària, el 58,7% dels sondejats creu que la connectivitat digital és dolenta per a la salut i el 46,7% assegura que arriba a provocar desconnexió emocional.

Imatge

Destacat

Inactiu

OG image