Ecommerce

Taula del Retail UPF-BSM. El sector del retail ha de fer un gran esforç inversor en sostenibilitat, digitalització i formació del talent

Anònim — Mon, 20 Feb 2023 14:23:57 +0000

Taula del Retail UPF-BSM. El sector del retail ha de fer un gran esforç inversor en sostenibilitat, digitalització i formació del talent Anònim (no verificat) dl., 20/02/2023 - 15:23

Summary

Els empresaris de la distribució son conscients de que el comerç europeu ha de efectuar un esforç inversor mil milionari per posar-se al dia en tres aspectes bàsics: sostenibilitat, digitalització i formació del talent.

Tags

Date

dl., 20/02/2023 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Els empresaris de la distribució son conscients de que, tal i com expressa l’estudi de McKinsey encarregat per Eurocommerce, el comerç europeu ha de efectuar un esforç inversor mil milionari per posar-se al dia en tres aspectes bàsics: sostenibilitat, digitalització i formació del talent. A la Taula del Retail de la UPF-BSM, que va tenir lloc recentment a l'Edifici Balmes de la UPF Barcelona School of Management, els empresaris van reconèixer aquestes carències i van expressar que estan disposats a implicar-se a fons en aquesta renovació.

Malgrat la incertesa del moment econòmic actual, en el que un percentatge considerable de les pimes experimenta pèrdues en el seus comptes de resultats, els directius d’empreses dels diferents àmbits del comerç que formen la taula es mostren esperançats i confien en el redreçament de molts negocis. En efecte, el sector del retail afronta l’any 2023 sabent que els indicadors econòmics dels primers mesos d’enguany son millor que mesos enrere. I tot i que la confiança dels consumidors tendeix a la baixa, si el mercat laboral manté el ritme d’ocupació dels darrers mesos i la inflació no es dispara, els empresaris comercials consideren que aquest any la renda disponible bruta aguantarà i tirarà del consum.

Les dades analitzades a la Taula del Retail UPF-BSM permeten visionar un bon any pel turisme, i per tant el sector està convençut que aquesta empenta arrossegarà també el sector comercial. Des d’aquesta perspectiva, els empresaris demanen a les autoritats mirar el fenomen en positiu i crear un clima de promoció i expansió.

D’altra banda, la taula continua reclamant que s’acceleri la tramitació dels expedients d’apertura dels establiments en cada municipi i que s’escurcin els terminis, per dos motius: perquè signifiquen un sobre cost innecessari, i perquè devaluen els projectes empresarials.

Segons Josep-Francesc Valls, Director de la Càtedra Escenaris de Futur en Retail, Turisme i Serveis de la UPF Barcelona School of Management, “constato que es produeix un esforç considerable per part dels empresaris del retail en adaptar-se a les noves demandes dels clients, preus inclosos”.

Destacat

Inactiu

OG image

Cómo está ayudando la inteligencia artificial a los comercios locales en Barcelona

Anònim — Wed, 31 Aug 2022 10:57:19 +0000

Com la intel·ligència artificial està ajudant els comerços locals a Barcelona Anònim (no verificat) dc., 31/08/2022 - 16:39

Summary

Cada cop més, les petites empreses adopten tecnologies avançades per analitzar i predir el comportament dels clients. És el cas de Beabloo, una empresa amb seu a Barcelona pionera en la matèria i sòcia tecnològica de Barcelona Retail Lab, un projecte promogut per l'Ajuntament de Barcelona, CorEixample i CTecno.

Tags

Date

dj., 22/09/2022 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Alberto Lempira Guevara
Coordinador acadèmic del MSc in Marketing i professor del Màster Universitari en Màrqueting
Consultor de màrqueting especialitzat en desenvolupament de negocis i estratègies digitals
__

Les grans empreses es caracteritzen per emprar tecnologies avançades per predir el comportament i les preferències dels clients i, en conseqüència, oferir-los campanyes específiques que s'adaptin a les seves necessitats. Tanmateix, aquesta mena de tecnologies s'estan obrint pas en organitzacions de totes les mides, i cada cop són més rellevants fins i tot per a les petites empreses. Cada vegada més companyies estan descobrint que la tecnologia que els permet analitzar i predir el comportament dels clients és un component fonamental per afrontar els complexos reptes actuals, bé sigui obrir noves oportunitats, bé augmentar la captació, el compromís i la retenció dels clients o supervisar i optimitzar les operacions empresarials de manera més eficient.

En l'anàlisi i la predicció del comportament dels clients entren en joc dues tecnologies: l'anàlisi predictiva i la intel·ligència artificial (IA). Ambdues metodologies abasten una àmplia varietat de tècniques per minar, modelar i aprendre a través d'un gran volum de dades per proporcionar coneixements avançats i visions de 360 graus sobre les tendències de dades i ajudar els éssers humans a anticipar-se als esdeveniments futurs i millorar la rendibilitat de la inversió en màrqueting, les taxes de conversió i l'experiència del client i la lleialtat.

Cada cop més, les petites empreses adopten també tecnologies avançades per analitzar i predir el comportament dels clients

A mesura que la indústria adopta el màrqueting 5.0 i la implementació de la tecnologia per millorar les estratègies de negoci que no només se centren en el client, sinó també en l'omnicanalitat, esdevé crucial estar preparat per qualsevol tendència futura que pugui suposar una oportunitat per a qualsevol marca.

Beabloo, un exemple real a Barcelona

Beabloo és una empresa amb seu a Barcelona pionera en la introducció de solucions tecnològiques innovadores per personalitzar les experiències dels clients i fer que els espais físics siguin "més intel·ligents". Amb el seu Active Customer Intelligence Suite (ACIS), que fusiona la senyalització digital amb l'analítica i la intel·ligència artificial, l'empresa pretén revolucionar les comunicacions dins dels espais físics, analitzant el comportament de les persones i oferint-los experiències personalitzades.

Sempre d'acord amb la normativa de protecció de dades, ACIS empra una xarxa de sensors que analitzen el comportament dels clients i entreguen les dades a la direcció de l'establiment a través de panells de control de gestió senzilla, proporcionant-li informació sobre el sexe, el rang d'edat i les activitats dels clients com ara les zones per les quals transiten abans de dur a terme una compra, on s'aturen i on interactuen amb el personal.

Gràcies a sistemes com ACIS, des de petits locals de barri a grans detallistes poden implementar la digitalització als seus espais per fomentar la personalització i agilitat

Minerva AI, el motor d'intel·ligència artificial darrere de tot plegat, aprèn les preferències de l'audiència, les dades demogràfiques, les vendes i l'inventari, entre altres, per fer prediccions precises sobre quin dels continguts mostrats en la senyalització digital és el més desitjat per reproduir-ho en el moment i lloc adequats. Aquest sistema intel·ligent també proporciona als gestors del negoci previsions diàries com ara les visites i les vendes previstes dels clients.

Gràcies a ACIS, negocis de tota mena, des de petits locals de barri fins a grans detallistes, poden implementar la digitalització als seus espais físics per fomentar la personalització i agilitat. A diferència del que succeïa anteriorment, quan les empreses classificaven els clients per categories, l'ACIS permet a les companyies donar forma a les iniciatives de màrqueting i promoció per dirigir-se a cada individu, així com adaptar les ofertes de productes i serveis a les preferències específiques dels clients.

La capacitat d'aprendre dels clients i d'adaptar-se a les seves expectatives i preferències permet les empreses ampliar el valor de l'experiència del client, transformar l'eficiència operativa, diferenciar-se de la competència i impulsar les vendes.

Barcelona Retail Lab: com adaptar el comerç local a la revolució tecnològica

Beabloo va ser seleccionat per un jurat multidisciplinari i internacional com a soci tecnològic del projecte Barcelona Retail Lab, promogut per l'Ajuntament de Barcelona, CorEixample i CTecno. El projecte va iniciar-se a mitjan 2021 amb l'objectiu d'impulsar la viabilitat econòmica, la sostenibilitat ambiental i el dinamisme social del teixit comercial de la ciutat.

Els comerços seleccionats pel projecte són representatius de la diversitat i el potencial del comerç urbà, basant-se en els següents criteris del projecte: tenen una alta afluència de públic al barri, treballen amb marques conegudes, presten serveis de proximitat representatius de l'entorn i són establiments singulars que formen part de la història i identitat del barri i en els quals s'ha pogut experimentar amb la innovació.

Les solucions tecnològiques de Beabloo s'han implementat com a prova pilot en botigues de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, com ara la líder en floristeria i jardineria Flors Navarro

Les solucions tecnològiques de Beabloo s'han implementat per dur a terme una prova pilot en quatre botigues de la Dreta de l'Eixample de Barcelona: Flors Navarro, floristeria i jardineria líder a Barcelona; Barrabes Esquí i Muntanya; botiga líder a Europa dedicada al món de la muntanya i l'outdoor; Crearte Styling, centre de bellesa, taller d'imatge, perruqueria i estètica amb productes ecològics; i Crois Croissant Gourmet, cafeteria especialitzada en croissants.

Es preveu que el Barcelona Retail Lab s'estengui a quasi 200 comerços de l'entorn, amb l'objectiu d'arribar a un milió de persones. Actualment, Barcelona compta amb 25.000 negocis associats a zones comercials i, per tant, la fita és ampliar el projecte a altres districtes i modificar el comerç tradicional de la ciutat.

Perspectives a curt termini

El que s'ha explicat anteriorment és només un exemple de com les empreses poden incorporar les anàlisis predictives i la intel·ligència artificial en les seves operacions i processos. No obstant això, les empreses tot just comencen a explorar les possibilitats existents en els camps de l'anàlisi predictiva, la visualització de dades i la IA. Per fer front als reptes que venen, les companyies hauran d'adoptar una nova mentalitat, ja que no n'hi haurà prou duent a terme petites millores i ajustaments.

Com abans adoptin la tecnologia predictiva, abans tindran la capacitat d'analitzar i gestionar les dades. Les empreses que no ho facin, podrien quedar-se enrere

La introducció de tecnologies d'avantguarda permet les companyies millorar les seves capacitats d'anàlisi i de dades, així com aprofitar els coneixements predictius per analitzar els comportaments i proporcionar una visió mesurable i sistemàtica dels problemes de l'experiència del client i les àrees d'oportunitat.

Com abans adoptin la tecnologia predictiva, abans tindran la capacitat d'analitzar i gestionar les creixents quantitats de dades. Les empreses que ho facin amb valentia tindran una situació guanyadora. Les que no ho facin, podrien quedar-se enrere.

Imatge

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

1105

1245

1555

1548

1545

1549

2387

2333

OG image

Barcelona i el seu dilema turístic

Anònim — Mon, 07 Feb 2022 08:38:47 +0000

Barcelona i el seu dilema turístic Anònim (no verificat) dl., 07/02/2022 - 09:38

Summary

Les dades de turisme a Barcelona encara no han recuperat el nivell de 2019. Tanmateix, 3 de cada 4 establiments ja estan oberts i les fires que han de venir, com el Mobile World Congress, rebrà fins a 75.000 congressistes que deixaran a la ciutat entre 100 i 200 milions d'euros. El director de la Càtedra d'Escenaris de Futur del Retail, Turisme i Serveis, Josep Francesc Valls, analitza la situació i les últimes dades.

Tags

Date

dt., 08/02/2022 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Josep Francesc Valls
Director de la Càtedra Escenaris de Futur de Retail, Turisme i Serveis
__

Sempre hi ha la possibilitat d'analitzar les coses veient l'ampolla mig plena o des de la perspectiva contrària. A l'hora d'enfrontar-nos al balanç turístic de 2021 a Barcelona, ens trobem davant el dubte de si les dades s'han de comparar amb les de l'any anterior o amb les del 2019. Aquest és el dilema.

Tot i que les dades hoteleres encara són insuficients, es preveu que el MWC rebrà fins a 75.000 congressistes, que deixaran a la ciutat entre 100 i 200 milions d'euros

Per una banda, vivim la desgràcia de la reducció a un terç dels turistes de 2019; els hotels de Barcelona han deixat d'ingressar 2.500 milions d'euros a conseqüència de la pandèmia; i el 40% dels 35.000 treballadors del sector estan en ERTO. Per l'altra, cal celebrar la bona notícia que, a hores d'ara, ja estan coberts 3 de cada 4 establiments i a l'estiu ho estaran el 100%, com ha afirmat aquesta setmana el Gremi d'Hotels; que el Mobile World Congress (MWC) rebrà 75.000 congressistes, els quals deixaran a la ciutat entre 100 i 200 milions d'euros; i que les altres grans fires van a bon ritme de contractació.

A Barcelona, pitjor que a Madrid

Al gener, el nivell d'ocupació dels hotels de la ciutat se situava entre el 10% i el 15%. Al desembre, superava el 40%. Aquest és el resum de 2021. El Gremi d'hotels ha dividit l'any en tres períodes:

El primer quadrimestre, en línia de l'any anterior, no se superava el 20% de l'ocupació i només una cinquena part dels hotels estaven oberts.
El segon, arran de la vacunació massiva abans de l'estiu, aquests percentatges es van enfilar fins al 50%.
El tercer, el rebot pandèmic els va tornar a empetitir. El cas és que després d'un any negre s'ha produït un altre de ben fosc, esfondrant tot el que afecta el turisme urbà.

Els clients escassegen i els preus de l'allotjament es desplomen a la meitat. Comparada amb Madrid, dol contemplar com la situació a Barcelona ha estat pitjor per diversos motius.

Comparada amb Madrid, la situació a Barcelona ha estat pitjor per l'efecte de la capitalitat de l'Estat i la centralitat geogràfica, entre altres

En primer lloc, l'efecte de la capitalitat de l'Estat: el hub aeroportuari ha estat més actiu, ja que funcionaris, polítics i corporatius han de viatjar com a activitat indispensable. En segon lloc, la centralitat geogràfica ha permès a Madrid atraure el públic espanyol, mentre que Barcelona, amb una major dependència de l'estranger, no ha pogut fer el mateix amb el seu hinterland, part del qual està a l'altra part de la frontera.

Aquest cúmul de situacions no ha permès a Barcelona continuar liderant els dos darrers anys l'ocupació i els preus hotelers d'Espanya, com sí que havia fet en el passat. De fet, en aquest període, l'aeroport d'El Prat ha passat de la sisena a l'onzena posició en el rànquing europeu, mentre que Barajas ho ha fet només de la cinquena a la vuitena. Madrid, en definitiva, ha resistit millor que Barcelona.

Retorn a la normalitat?

Tot i que sembla que la pandèmia s'està desmobilitzant, no es fa gens fàcil plantejar-se cap on anar. El MWC, a finals de mes, l'ISE, l'Alimentaria, el Seafood, el Congrés de Cardiologia... tots els salons d'enguany sembla que s'animen, però encara allunyats del passat.

En aquest context, la paraula més pronunciada aquests dies en què minva la pandèmia és "normalitat". Tornar a ella significaria acabar el malson i recuperar la situació anterior. Tanmateix, massa sovint s'obvia que la pandèmia ha modificat diverses funcions, entre elles, l'actitud d'empreses i professionals davant dels viatges.

La covid-19 ens ha descobert que l'online pot reemplaçar una part important dels trasllats, cosa que obliga a revisar el turisme de negocis. Ara bé, és cert que l'extensió virtual de les manifestacions firals, a curt i mitjà termini, no substitueix el principal negoci del MICE (la gestió dels viatgers a la destinació: hotels, restaurants, lleure, transports...). Aquesta realitat colpeix especialment les ciutats que s'han especialitzat.

Dels més de 10 milions de viatgers que van arribar el 2019, el 56% van venir per lleure i, la resta, entre el 21% i el 23%, ho van fer per motius de negocis o personals

Dels més de 10 milions de viatgers que van arribar el 2019, el 56% venen per lleure. La resta, entre el 21 i el 23%, ho fan per motius de negocis o personals (Turisme de Barcelona, 2020).

El fet d'esperar que tot torni a ser com abans ha impedit avançar per visualitzar aquest escenari ben diferent i afrontar-lo. La icona encara és potent, però no és capaç d'atreure les visites presencials d'abans. S'ha de replantejar el model.

D'una banda, reforçar la icona que encara és molt potent. Enriquir-la. Per què no amb l'Hermitage i altres atractius del mateix estil que atrauen públics especialitzats? De l'altra, redreçar aquells efectes nocius inherents al model anterior, descongestionant el centre que, amb el nou Peuat, va en la bona direcció: noves àrees turístiques descentralitzades; incorporació massiva de noves tecnologies en reunions presencials; ús d'estratègies i estris digitals per millorar l'experiència del client en tot el recorregut de compra...

El dilema es resol si s'identifiquen les oportunitats de ser una ciutat amb menys turistes presencials, generant la mateixa riquesa o més. Malgrat que hi ha òrgans de decisió, toca novament fer l'esforç d'escoltar tothom i aplegar voluntats per marcar el nou full de ruta.

Imatge

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

2003

2962

1025

OG image

Tots els camins condueixen a la revifada del consum

Anònim — Thu, 09 Dec 2021 09:01:02 +0000

Tots els camins condueixen a la revifada del consum Anònim (no verificat) dj., 09/12/2021 - 10:01

Summary

La campanya de Nadal d'enguany preveu un increment en la despesa de les famílies d'entre el 14% i el 22%, respecte a l'any 2019. Ara bé, com repercutirà aquesta revifada del consum en el petit comerç? El director de la Càtedra d'Escenaris de Futur del Retail, Turisme i Serveis, Josep-Francesc Valls, analitza el comportament de consumidors i comerciants.

Tags

Date

dt., 14/12/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Josep-Francesc Valls
Director de la Càtedra Escenaris de Futur del Retail, Turisme i Serveis
__

Arribar al final d'aquest any 2021 ha estat complex i enutjós. Un any sencer i nou llargs mesos en pandèmia han generat un neguit francament desxifrable entre els consumidors, però, enmig dels dubtes, les pors i les prevencions, tornarem a celebrar les festes nadalenques. Arrels, tradicions i retrobaments socials tornen de la mà de la festa en una cerimònia consumista que ha esdevingut la més important pel sector ja fa anys.

Les famílies augmentaran la seva despesa mitjana entre un 14% i un 22% aquest Nadal respecte al del 2019

Si bé és cert que els períodes de crisi erosionen costums enquistats –com va passar l'any 2008 en plena crisi econòmica amb les felicitacions de Nadal en format paper, que van passar a la irrellevància–, aquestes festes renovades ho seran amb plenitud.

Les famílies catalanes i espanyoles augmentaran la seva despesa mitjana entre un 14% i un 22% respecte a l'any 2019, segons dades de Deloitte i l'OCU, respectivament. Tot i tractar-se d'una diferència molt notòria, en temps d'incertesa com els actuals, les opinions de la població basculen segons l'evolució de la covid-19.

Més despesa, especialment en viatges

Segons l'enquesta de l'OCU, la majoria dels sondejats confirmen que aquells que van dur a terme celebracions amb familiars directes i indirectes el 2019 ho tornaran a fer aquest Nadal i, per tant, incrementaran la factura respecte al 2020 en les dates pròximes a les celebracions. En aquest sentit, Deloitte calcula que cada espanyol invertirà de mitjana 631 euros, que repartirà de la següent manera:

240 euros en regals (120 euros per a adults en roba i calçat, cosmètica i perfumeria, llibres i entreteniment i 120 euros per a criatures en roba i calçat, joguines i entreteniment)
160 euros en menjars i begudes
122 euros en viatges (que registren un fort increment)
109 euros en lleure

Aquestes dades confirmen dues tendències. D'una banda, l'avenç de les compres online, ja que mentre aquesta enquesta reflexteix l'arrelament dels consumidors més nadalencs a comprar a les botigues presencials de centre vila i grans magatzems, l'e-commerce, accelerat en temps de pandèmia, guanya quota de mercat. Una realitat que s'evidencia en l'estudi Comportament dels Consums de Nadal 2021, realitzat per la consultora Elogia, segons el qual les compres en línia incrementaran més d'un 15% respecte al Nadal de fa dos anys. L'arribada de paquets dels principals marketplaces ja és un fet quotidià.

Deloitte calcula que cada espanyol invertirà 631 euros, destinats majoritàriament a la compra de regals i amb un increment significatiu en els viatges

D'altra banda, encara que s'aprecien certes discrepàncies entre ambdues fonts, les compres previstes per al mes de desembre es descentralitzaran i els consumidors aprofitaran tant les fortes rebaixes de finals de novembre com les de principis de gener. Tanmateix, enguany la influència del Black Friday s'ha desinflat i guanyaran pes els descomptes previs a la jornada de Reis.

Què n'esperen els comerciants?

Entre l'eufòria consumista i les mesures restrictives que s'estan aplicant, què n'esperen, els comerciants? Dues prèvies. La primera, les cavalcades i celebracions a l'aire lliure probablement flaquejaran. I la segona, en aquest panorama consumista d'un cert esclat contingut, l'enllumenat als carrers de Catalunya ha superat amb escreix els watts encesos abans de la pandèmia. Comerciants i administracions han sumat esforços per escenificar el retrobament, creant les condicions ambientals més adequades per atreure la gent cap a la passejada i la compra presencial.

En aquest sentit, una primera constatació del que esperen els comerciants en aquesta darrera etapa de compres la produeix el fet que la campanya de Nadal suposa un 20%, un 30% o, fins i tot, un 50% de la facturació anual, especialment en sectors com les joguines, els torrons, la perfumeria o certs productes gastronòmics.

La campanya de Nadal suposa un 20%, 30% o, fins i tot, un 50% de la facturació anual en sectors com les joguines, els torrons, la perfumeria o certs productes gastronòmics

La segona constatació rau en el fet que, excepte alguns casos restringits, la crisi logística internacional i la pujada de preus en el dia a dia ha afectat relativament al petit comerç. En tercer lloc, la bretxa entre les grans plataformes i els grans grups del retail, d'una banda, i les pimes, de l'altra, continua eixamplant-se i no s'estabilitzarà fins que s'implementin normatives clares d'equilibri entre uns i altres. La quarta i l'última constatació és que, un cop assumit que l'e-commerce és un nou canal de venda en fort creixement, els comerciants estan adoptant l'online, amb més o menys recança, sabent que qualsevol futur exigeix incorporar-lo.

Imatge

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

2962

2293

2003

OG image

¿Por qué el actual modelo de 'e-commerce' no es sostenible?

Anònim — Sun, 30 May 2021 17:11:49 +0000

Per què l'actual model d''e-commerce' no és sostenible? Anònim (no verificat) dg., 30/05/2021 - 19:30

Summary

La investigadora de l'Observatori de Sostenibilitat, Erola Palau Pinyana, analitza el model de comerç electrònic actual i el seu impacte en el medi ambient a través de conceptes com l'última milla, l'última iarda o les emissions d'efecte hivernacle.

Tags

Date

dt., 01/06/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Oriol Montanyà
Director de l'Observatori de Sostenibilitat
Director del Postgrau en Total Supply Chain Management
__

El planeta està veient com la distribució de mercaderies guanya presència i rellevància, ja que l’evolució dels hàbits de consum, juntament amb els avenços tecnològics, han provocat que l’ecommerce registri creixements interanuals de doble dígit durant els últims anys. Aquesta tendència s’ha mantingut intacta des de l’inici de la pandèmia de la covid-19, ja que malgrat que han descendit significativament el nombre de transaccions digitals associades a l’oci vacacional, també s’ha produït un gran augment de les vendes electròniques dels sectors més tradicionals (com l’alimentació o el tèxtil), que són els que mouen més volum i generen més impacte.

L’evolució dels hàbits de consum i els avenços tecnològics han provocat que l’ecommerce registri creixements interanuals de doble dígit en els últims anys

Els consumidors som cada vegada més exigents, especialment respecte a la disponibilitat del producte i als requisits d’immediatesa. Unes demandes que també troben impuls en la dinàmica competitiva dels principals actors del comerç electrònic, que han iniciat una lluita sense aturador per entregar cada vegada més de pressa i més barat. Com a resultat d’aquesta situació, les cadenes de subministrament s’estan tensant al màxim, especialment en les zones urbanes, on es concentren els efectes més visibles de la coneguda “última milla”. Un dels primers a obrir la capsa de pandora va ser el director general de Correos, Juan Manuel Serrano, dient allò que moltes empreses del sector pensen, però no diuen: l’actual model d’ecommerce és completament insostenible.

Imatge

Text Actualitat

La triple sostenibilitat

Els professors nord-americans Craig Carter i Dale Rogers, especialistes en l’anàlisi de les cadenes de subministrament, ja van alertar el 2008 que qualsevol procés logístic amb vocació de perdurar havia de dissenyar-se utilitzant els paràmetres de la triple sostenibilitat:

Sostenibilitat ambiental: entesa com els compromisos implícits en qualsevol propòsit per respectar i conservar el medi natural.
Sostenibilitat social: referida al benestar de les persones que, de forma directa o indirecta, es veuen afectades per les conseqüències d’una activitat.
Sostenibilitat econòmica: fonamentada en la convicció que la rendibilitat dels negocis és una font de valor irrenunciable.

Des del punt de vista ambiental, la distribució urbana de mercaderies arrossega els desafiaments derivats del transport, que en el marc de la Unió Europea ja consumeix fins a una tercera part de l’energia total i emet una quarta part dels gasos d’efecte hivernacle (GEH).

El projecte de Llei de Canvi Climàtic i Transició Ecològica, aprovada el 8 d’abril de 2021 al Congrés dels Diputats, pretén que l’estat espanyol assoleixi la neutralitat climàtica abans del 2050. És a dir, que l’equilibri entre els GEH emesos i els que capturen les zones verdes i altres embornals sigui zero. A curt termini, la norma estableix que les emissions de GEH s’han de reduir un 23% el 2030 respecte al 1990, i insisteix en la utilització d’energies renovables i la mobilitat sense emissions.

La contaminació atmosfèrica i els nivells acústics nocius derivats de les activitats de transport ja afecten més de 100 milions de persones en grans ciutats europees

A escala social, les activitats relacionades amb el transport tenen efectes directes sobre la salut de la ciutadania, no només per la contaminació atmosfèrica, sinó també pels nivells acústics nocius que ja afecten més de 100 milions de persones en grans ciutats europees. Menció a part mereixerien els reptes socials derivats de la dignificació dels anomenats riders, ja que països com Espanya o Itàlia han hagut d’aprovar lleis recents per regular-ne les condicions laborals.

En paral·lel, l’auge de l’ecommerce provoca que la distribució urbana de mercaderies també tingui desafiaments associats a la rendibilitat de les cadenes de subministrament. A les tradicionals relacions comercials entre empreses (B2B) s’hi han sumat amb força les transaccions que volen arribar directament al consumidor final a través dels canals digitals (B2C). Aquesta nova realitat permet ampliar el mercat objectiu de moltes companyies, però amb un increment dels costos logístics que pot arribar al 40%, posant en risc la solvència del negoci.

Definint una distribució urbana de mercaderies sostenible

Per aconseguir una distribució urbana de mercaderies sostenible (DUMS) és necessari abordar-ne la dimensió logística i dissenyar una cadena de subministrament eficaç i eficient, capaç d’adaptar-se als requisits de temps i volum de cada negoci. Malgrat la seva complexitat, poden establir-se processos eficients a partir dels quals es permet servir a establiments comercials per arribar directament a casa del client a través de solucions com els hubs urbans i els punts de recollida. Definir i executar bé el model logístic es tradueix en estalvis econòmics de fins al 46%.

Els camions propulsats amb gas natural per a la mitja distància, les furgonetes elèctriques per a “l’última milla” i els vehicles sense motor per a “l’última iarda” van obrint-se camí

La segona dimensió que intervé de manera directa en la DUMS és la tècnica, especialment la que fa referència al tipus de vehicle que intervé en l’operativa. Les bones pràctiques a escala internacional estan apostant clarament pel transport eficient i menys contaminant, cercant alternatives al gasoil i la gasolina. Els camions propulsats amb gas natural per a la mitja distància, les furgonetes elèctriques per a “l’última milla” i, fins i tot, els vehicles sense motor per a l’”última iarda” van obrint-se camí. Si a aquestes solucions hi sumem un bon manteniment tècnic dels motors, la reducció d’emissions d’efecte hivernacle poden arribar fins al 50% i la reducció d’emissions amb impacte per a la salut humana poden arribar fins al 96%.

La dimensió urbanística també és clau perquè els elements que defineixen l’ordenació i la mobilitat de les ciutats configuren el marc de possibilitats per incrementar la sostenibilitat de la distribució de mercaderies. Els casos d’èxit incorporen aspectes legislatius, com la regulació de l’accés de vehicles de mercaderies als centres urbans, i infraestructures que en faciliten la distribució, com noves zones de càrrega i descàrrega. Per aconseguir models urbanístics exitosos cal cooperació entre urbanistes, empreses de transport, comerços i administracions públiques.

Imatge

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

014209

014229

OG image