Observatori

Rediseñar la logística de distribución e introducir flotas menos contaminantes reduciría a la mitad las emisiones

Anònim — Mon, 21 Jun 2021 08:24:59 +0000

Redissenyar la logística de distribució i introduir flotes menys contaminants reduiria a la meitat les emissions Anònim (no verificat) dl., 21/06/2021 - 10:34

Summary

Un estudi de la UPF Barcelona School of Management, editat per Fundació Naturgy, sosté que, per realitzar una distribució urbana sostenible és necessari combinar la substitució de combustibles dels vehicles i reordenar de la mobilitat urbana com un disseny logístic adaptat a les necessitats actuals derivades del comerç electrònic

Tags

Date

dj., 17/06/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Youtube URL

Eliminar espai superior

Off

Eliminar espai inferior

Off

Text Actualitat

La combinació dels vehicles de gas natural i elèctrics amb altres sense motor i la reordenació de la logística i de la mobilitat urbana per adaptar-la a les necessitats generades pel comerç electrònic podria reduir fins a un 46% dels costos de les empreses, un 50% les emissions d'efecte hivernacle i fins a un 96% les que tenen un impacte en la salut de les persones.

Son conclusions de l'estudi "Distribució urbana de mercaderies sostenible. Per a una millora econòmica, ambiental i social", elaborat per la UPF Barcelona School of Management, que s'ha presentat aquesta tarda a la seu de Fundació Naturgy a Madrid. "La societat està patint una transformació en els hàbits de consum i amb el comerç electrònic, impulsant el creixement de la distribució de l'última milla en les ciutats", ha reflexionat Manuel Calvo, responsable d'energia i medi ambient de Fundació Naturgy.

La col·laboració publicoprivada és fonamental per les solucions de distribució sostenible

Després de presentar els principals resultats de la investigació, Erola Palau Pinyana, investigadora de l'Observatori de Sostenibilitat de la UPF-BSM i coautora de l'estudi, ha subratllat que és "necessari abordar conjuntament la dimensió logística, tècnica i urbanística de la distribució urbana de mercaderies de l'última milla per trobar solucions equilibrant la sostenibilitat econòmica, ambiental i social".

En aquest sentit, Palau Pinyana ha insistit que la "col·laboració publicoprivada és fonamental per a les solucions de distribució sostenible en l'àmbit urbanístic", ja que, ha afegit, "els vehicles amb combustibles alternatius requereixen noves infraestructures de recàrrega". Quelcom amb què ha coincidit el director general de Transport Terrestre del Govern de l'Estat, Jaime Alberto Moreno García, que ha afirmat que "les ciutats estan sotmeses a una complexitat de gestió i de transport que implica un repte regulador i tècnic dels vehicles".

Imatge

Text Actualitat

El futur del model logístic actual

"L'informe no genera nou coneixement, sinó que està basat en les bones pràctiques", ha advertit Oriol Montanyà, director de l'Observatori de Sostenibilitat i coautor de l'estudi, que després d'atendre a la presentació de resultats ha moderat una taula rodona amb representants de les principals branques del sector logístic.

"El model logístic actual està resolt o cal donar-hi una volta?", ha llançat Montanyà. Ana Tristán, Service Fulfillment Operations Country Manager de IKEA, ha recollit el guant i ha apuntat que "el model és reptador". "Els retailers estem intentant ser cada cop més àgils", ha garantit.

El mercat està canviant i hi ha molta incertesa

"Tenim la responsabilitat de fer alguna cosa i des d'IKEA hem establert objectius: 2025, 100% d'entregues amb vehicles de 0% emissions", ha anunciat Tristán. "Les empreses logístiques fa temps que estan temps reduint el seu impacte", ha indicat el responsable del projecte Mobilitat de Naturgy, Francisco Javier Bueno, que ha compartit una dada interessant: "els operadors tenen, actualment, el 30% dels seus vehicles híbrids; el 30% electrònics i el 40% de gas natural".

En aquest sentit, la responsable d'RSC de SEUR, Julie-Marie Urban, ha exposat que des de l'operadora de paqueteria es treballa per aconseguir un "repartiment urbà intel·ligent". "En el repartiment urbà urgent tots els vehicles son amb combustible gas natural comprimit per compensar la immediatesa", ha exemplificat. No obstant això, l'altra cara de la moneda l'ha mostrat Tristán, que ha lamentat que "mai arribes a veure la rendibilitat dels vehicles". "El mercat està canviant molt i hi ha molta incertesa", ha matisat.

La sostenibilitat del planeta és un projecte global i ha d'estar en totes les entitats

Encara en clau de canvi, encara que des de la dimensió urbanística, el director general de transport terrestre ha assenyalat la regulació com un "aspecte clau". "Quelcom tan senzill com un canvi en l'ordenament municipal que habiliti una zona de càrrega i descàrrega en certs espais urbans és fonamental", ha sentenciat.

En qualsevol cas, tal com ha conclòs el director general de la UPF-BSM, José M. Martínez-Sierra, la sostenibilitat del planeta és un "projecte global i ha d'estar en totes les entitats". És per això que la col·laboració publicoprivada és clau per fer realitat algunes de les propostes que s'han comentat durant la sessió. "Ens comprometem a seguir treballant des del món de l'empresa i del coneixement per donar-hi sortida".

Destacat

Inactiu

"Las TIC producirán en 2040 el 14% de las emisiones"

Anònim — Mon, 07 Jun 2021 14:52:28 +0000

"Les TIC produiran el 2040 el 14% de les emissions" Anònim (no verificat) dl., 07/06/2021 - 16:56

Summary

Són compatibles les agendes de l'economia digital i l'economia verda? "Avui aquestes dues agendes no són compatibles, però hem de fer que ho siguin" és el resum de la conferència amb María Salamero de Agbar i Jordi Arrufí de la Mobile World Capital

Tags

Date

dc., 02/06/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Youtube URL

Eliminar espai superior

Off

Eliminar espai inferior

Off

Text Actualitat

Són compatibles les agendes de l'economia digital i l'economia verda? Per a donar resposta a aquesta pregunta la UPF Barcelona School of Management ha organitzat una trobada virtual en el context del Dia Mundial del Medi Ambient amb Maria Salamero, directora de Relacions Institucionals, Acció Social i Sostenibilitat a Aigües de Barcelona i Jordi Arrufí, digital Transformation Projects Director en la Mobile World Capital Barcelona i alumni Executive MBA UPF Barcelona School of Management.

Josep Maria Galí, vicedegà de Executive Education en la UPF Barcelona School of Management ha moderat el debat i introduït el tema preguntant-se si: "L'economia verda no és que tingui agenda, és que és una agenda que dóna resposta a un problema. I ara sembla que la política i el capital s'han adonat que fa falta solucionar aquest problema o els nostres fills tindran una vida molt dura en la Terra".

Galí afirma que l'agenda de l'economia verda és "salvar la humanitat", mentre que "l'aplicació de l'agenda de l'economia digital en l'economia verda pot ser una aportació tremendament positiva". Però, ha avisat que l'economia digital pot ser com l'energia atòmica: "Pot ser usat per a detectar tumors o per a destruir una ciutat".

Seguidament ha parlat Arrufí: "La resposta al dilema que es planteja és depèn. Dins de l'agenda de l'economia verda, la digitalització ha de ser una palanca fonamental". Arrufí ha iniciat la seva presentació amb la part més "trista" de la història: "Les infraestructures tecnològiques, ordenadors, mòbils, estan generant el 4% del total d'emissions que genera l'activitat econòmica. S'espera que en 2040 arribi al 14%".

El portaveu de la MWCapital ha continuat parlant de la part "positiva" de la història: "El 2020 ha estat l'any més digital i també l'any que més s'han reduït les emissions de CO₂. Moltes tecnologies han contribuït a aquesta reducció com les videoconferències, la indústria 4.0, la impressió 3D, la sharing economy, edificis intel·ligents amb predictibilitat, agricultura de precisió...".

"El balanç serà positiu, el consum o contribució a l'emissió de gasos contaminants de l'economia digital fins al 2030 serà set vegades inferior a la capacitat que té la indústria de reduir els gasos en totes les activitats que emeten, l'agenda digital contribuirà a l'agenda verda", ha conclòs Arrufí.

Ha seguit Maria Salamero afirmant que "avui aquestes dues agendes no són compatibles, però hem de fer que ho siguin". Però hi ha esperança, el rol de les TIC pot ajudar de tres maneres:

Model productiu: disminuint els efectes directes que té sobre el medi ambient la producció, distribució i eliminació d'aquestes tecnologies.
Millor gestió ambiental: com les TIC poden fer d'habilitadores en el desenvolupament de l'ecologia a través de millores en els processos de producció.
Implicar la ciutadania en la transició ecològica amb tecnologia: com donem suport a aquests efectes sistèmics que resulten de la transformació del comportament, actituds, valors dels individus, ciutadania i consumidors fent que la indústria de les TIC pugui tenir un paper clau a fer visible aquest impacte que té sobre el medi ambient

Destacat

Inactiu

OG image

Visible in media room

Micro TED Talks Medi Ambient: petits canvis individuals per a un món millor

Anònim — Wed, 02 Jun 2021 08:41:16 +0000

Micro TED Talks Medi Ambient: petits canvis individuals per a un món millor Anònim (no verificat) dc., 02/06/2021 - 10:41

Summary

En el marc del Dia Mundial del Medi Ambient, la UPF-BSM organitza una Marató de Micro TED Talks amb estudiants i antics alumnes de l'escola conscienciats en la lluita per l'emergència climàtica i proactius en la causa mediambiental. Des de la indústria de la moda fins a la indústria química o petites iniciatives individuals han estat alguns dels temes que han ocupat la conversa entre els 10 ponents que hi han participat.

Tags

Date

dt., 01/06/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Eliminar espai superior

Off

Eliminar espai inferior

Off

Imatge

Text Actualitat

"Sigues el canvi que vols veure al món" és una de les cèlebres frases del pensador Mahatma Gandhi i una de les més repetides entre les 10 persones que han participat de la Marató de Micro TED Talks organitzada per la UPF Barcelona School of Management en el marc del Dia Mundial del Medi Ambient.

Durant la sessió han pres la paraula estudiants i antics alumnes de l'escola que compten amb una gran consciència envers l'emergència climàtica i amb una actitud proactiva en la causa mediambiental.

La indústria de la moda, la segona més contaminant

"Només fent-ho una mica millor com a societat, aconseguirem ser més sostenibles", ha assegurat Sònia Flotats, CEO de So Good So Cool i alumni del Postgrau en Gestió de la RSC. "La indústria de la moda és la segona més contaminant, per això els petits canvis que podem fer com a individus son tan importants", ha manifestat Flotats, que ha subratllat la importància "d'arreglar i no llençar".

El 63% de les peces de roba al món acaben destruïdes sense ser reutilitzades

Una idea que també s'ha fet seva el CEO de Youkala i alumni de l'Executive MBA, Vincenzo Rusciano, que ha subratllat que el "63% de les peces de roba al món acaben destruïdes sense ser reutilitzades". De fet, una altra dada que han exposat els ponents és que el 65% de la roba que llencem es crema i acaba en abocadors.

Com revertir aquesta situació? Eduard Mas, estudiant del Màster en Direcció de Màrqueting Digital i Product Manager de Reprotect ha apostat per repensar els "processos productius".

Un món circular

Les recomanacions de les tres veus que han centrat els seus discursos al voltant de la indústria de la moda han estat estretament lligades a l'economia circular, un concepte a què també s'han agafat altres participants com Xavier Ribera, director de Comunicació, Relacions Institucionals i Sostenibilitat a BASF i alumni del Postgrau en Comunicació Corporativa.

"El futur serà circular o no serà", ha afirmat Ribera, que ha destacat el paper que pot tenir la indústria química en la consecució d'un futur sostenible. "Sense la ciència no aconseguirem la transició cap a un món millor", ha vaticinat.

Cal canviar el model lineal que ens ha guiat els últims anys cap a un model circular, més eficient i resilient

En aquest sentit, Josep Maria Canyelles, president de Territori Socialment Responsable (TSR) i alumni del Màster en Polítiques Públiques i Socials, ha reflexionat sobre els actors clau per complir amb els requisits de l'Agenda 2030. "S'ha d'abordar des dels governs i les empreses, però també des de la ciutadania", ha indicat, i ha afegit: "el canvi en l'àmbit ambiental no serà possible si aspectes com la comunitat no es treballen en paral·lel".

Sigui com sigui, la consultora en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i RSC a KPMG Espanya i alumni del Postgrau en Gestió de la RSC, Sandra Costa, ha estat molt clara: "Hi ha la necessitat de canviar el model lineal que ens ha guiat en els últims anys cap a un circular, més eficient i resilient".

El canvi és individual

"La realitat és que si la humanitat no és valenta i no va en contra del que està establert, la nau no tindrà el temps necessari per virar i evitar el xoc", ha avisat Oscar Benítez, expert en Investigació de Delictes Ecològics i alumni del Postgrau en Compliance. Sota aquesta premissa, son moltes les petites accions que poden dur a terme els individus per assolir el canvi.

Si la humanitat no és valenta i va en contra del que està establert, la nau no tindrà prou temps per virar i evitar el xoc

Un d'aquests exemples és "Apadrina un olivo", la iniciativa que ha exposat l'alumni del Postgrau en Compliance i co-fundador de Apadrinaunolivo.org, Alberto Alfonso Pordomingo. Es tracta d'un projecte que pretén "donar una segona vida al medi rural i combatre el fenomen de l'Espanya buidada", ha manifestat Alfonso, que ha comentat que la "manca de relleu generacional" en l'entorn rural i agrícola és "preocupant".

"Només tenim un planeta i hem d'aportar-hi el nostre petit gra de sorra, encara que sigui mínim", ha recordat Mª Carmen de Bernardo, traductora freelance i alumna del Postgrau en Traducció Literària, que ha pronunciat un discurs sobre la "llar i la sostenibilitat mediambiental".

Encara que els petits canvis marquen la diferència, cal que les grans corporacions, les institucions governamentals i els actors econòmics impulsin aquest canvi, ja que, com ha defensat Diana Casajus, auditora interna de VidaCaixa i alumni del Postgrau en Gestió de la RSC, "el sector financer juga un paper clau per aconseguir que els fluxos de capital estiguin vinculats a activitats més respectuoses".

Destacat

Inactiu

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC), al servei del medi ambient

Anònim — Mon, 31 May 2021 15:28:28 +0000

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC), al servei del medi ambient Anònim (no verificat) dl., 31/05/2021 - 17:28

Summary

La preocupació pel medi ambient ha esdevingut un dels punts estratègics de moltes empreses. En aquest context, com explica el director del Postgrau en Gestió de la RSC, Xavier Carbonell, la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) hi té molt a dir.

Tags

Date

dt., 01/06/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Xavier Carbonell Duran
Director del Postgrau en Gestió de la Responsabilitat Social Corporativa

La preocupació pel medi ambient ha esdevingut un dels punts estratègics de moltes empreses. Aquest canvi de paradigma, sobre manera, es deu a les demandes dels consumidors a les quals les companyies no poden desoir i, amb aquesta fita, des de la responsabilitat social corporativa (RSC) s'incorporen mesures de gestió mediambientals. Ara bé, és important atendre no només a quines polítiques es duen a terme, sinó a com es gestionen perquè siguin creïbles, possibles i efectives.

En aquest sentit, com expliquem al Postgrau en Gestió de la Responsabilitat Social Corporativa, la dimensió mediambiental no s'hauria de tractar d'una manera deslligada d'altres aspectes de responsabilitat social, sinó treballant-la des d'una visió conjunta i sabent que la seva aplicació i efectivitat està estretament lligada a altres actituds d'una organització.

La dimensió mediambiental no s'hauria de tractar d'una manera deslligada d'altres aspectes de responsabilitat social, sinó des d'una visió conjunta

Quan parlem de responsabilitat social ho fem des de l'equilibri entre diferents aspectes: el bon govern, els criteris laborals, el respecte als drets humans, la preservació del medi ambient i la relació amb la societat. Com estableixen les iniciatives internacionals de referència en aquesta matèria, la tasca de la RS és la d'aplicar aquesta visió global de forma equilibrada en el dia a dia d'una organització mitjançant el diàleg amb els grups d'interès.

El compromís, des de dalt

Amb l'establiment del bon govern en una entitat, s'enfocarà de manera correcta l'equilibri des d'una visió compromesa, transversal i estratègica. Per contra, si no hi ha una adequada implicació de la propietat i de la direcció empresarial en aspectes d'RS, difícilment es tindrà un bon enfocament sobre polítiques mediambientals. En aquest context, les accions que es puguin realitzar seran aïllades i quedaran desconnectades de la política general de l'empresa. Resultaran en una declaració d'intencions sense una efectivitat real i, en el pitjor dels casos, esdevindrà una política només d'imatge.

Perquè aquestes polítiques mediambientals es desenvolupin correctament i no quedin només en el marc de les bones intencions, cal passar de la filosofia al programa de treball. Per fer-ho, cal elaborar procediments i instruccions que serveixin de guia, facilitin la consecució d'objectius, estableixin indicadors per mesurar-los i culminin en un sistema de gestió d'RS complet i efectiu.

De dins cap enfora

En la responsabilitat social de les organitzacions hi ha dues dimensions clares: la interna (responsabilitat legal) i l'externa (correspon a tercers). No obstant això, l'exigència de la societat, els riscos i els seus impactes fa que calgui abraçar les dues dimensions per no quedar exposat a repercussions de reputació i pèrdua de competitivitat.

El cas de la indústria tèxtil, aplicable a moltes altres indústries, n'és un bon exemple. Cada escenari mediambiental dependrà del tipus de funció, característiques i impacte de les activitats executades en la cadena de producció. Així, les polítiques mediambientals variaran en la seva aplicació efectiva segons aquests criteris i d'acord amb l'estratègia de l'organització.

Un factor determinant és la "pressió" que poden fer les companyies sobre les organitzacions subcontractades en l'aplicació d'aspectes mediambientals

Sovint trobem que la part interna de les polítiques mediambientals tenen menys impacte que l'externa, ja que la primera acostuma a respondre als criteris d'instal·lacions de serveis i, la segona, a subcontractació de producció i logística de distribució.

En aquest sentit, un factor determinant –més enllà de l'establiment d'aquestes mesures i accions internes– és el seguiment i la "pressió" que poden fer les companyies sobre les organitzacions subcontractades en l'aplicació d'aspectes mediambientals. Unes accions que poden dur-se a terme en el marc dels codis d'obligat compliment pels proveïdors (establerts per les empreses i marques contractants) i on s'inclouen, fonamentalment, clàusules de caràcter social i mediambiental. De nou, depèn de l'actitud i bon govern de les companyies.

El compromís com a garantia

L'avenç i l'efectivitat de l'establiment i aplicació d'aquestes mesures dependrà també de les diferents indústries subcontractades. Un requisit que funciona com a xarxa comunicant entre la política laboral i la política ambiental: si una és dolenta, l'altra també ho serà.

Ara bé, si hi ha compromís i bon equilibri, les polítiques mediambientals seran honestes, creïbles i efectives perquè hi haurà la voluntat, el plantejament i les eines adequades per dur-les a terme. Cal no oblidar que la llei i la regulació es pot aplicar de forma mínima o de forma excel·lent, i que les bones pràctiques van més enllà de les legislacions.

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

014113

014229

014140

L'emprenedoria verda es guanya els inversors

Anònim — Mon, 31 May 2021 09:48:20 +0000

L'emprenedoria verda es guanya els inversors Anònim (no verificat) dl., 31/05/2021 - 11:48

Summary

La sensibilitat creixent envers el planeta ha ocasionat l'aparició d'un perfil d'inversor també molt més conscienciat amb la protecció del medi ambient. La professora de l'Àrea d'Estratègia i Emprenedoria, Fàtima Vidal, desgrana el perfil d'aquest inversor i explica a quina mena d'emprenedoria dona suport.

Tags

Date

dt., 01/06/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Fàtima Vidal Ayuso
Professora a l'Àrea d'Estratègia i Emprenedoria
__

Gran part de les empreses d'arreu del món estan virant ja la seva estratègica cap a productes sostenibles i reciclats o apostant per les energies renovables per atendre a les demandes del planeta. És el cas de Nike, que compta amb una línia de productes de materials sostenibles i que lluita per disposar d'una cadena de subministrament més responsable, o d'Ikea, que ha ampliat el catàleg de productes elaborats a partir de materials renovables i reciclats i que ha eliminat els plàstics d'un sol ús.

Tanmateix, més enllà de la l’adaptació d'algunes companyies, hi ha empreses que ja neixen amb la voluntat de tenir cura del medi ambient. És el cas d'Ecoalf, una marca de roba sostenible que fabrica gran part de les seves peces a partir de plàstics reciclats extrets dels oceans; o de Reby, empresa que proporciona solucions de mobilitat mitjançant l'ús de patinets elèctrics fabricats a partir de components reutilitzables. Ara bé, com sorgeixen aquestes idees?

Què és l'emprenedoria sostenible?

L'emprenedoria sostenible, també coneguda com a green entrepreneurship, és l'activitat d'afrontar conscientment els problemes i les necessitats ambientals i socials i, alhora, proposar idees empresarials innovadores que aportin una solució. Es considera que aquesta característica correspon a les entitats que han estat creades amb la finalitat d'integrar en els seus models de negoci la sostenibilitat com a part necessària per assolir l'èxit, essent-ne un motor d'idees que transforma l'entorn.

Perquè l'activitat empresarial sigui sostenible ha de crear valor que garanteixi la protecció del medi ambient i generi prosperitat econòmica i cohesió social

Aquesta mena d'emprenedoria comporta un procés a llarg termini que persegueix el desenvolupament sostenible, que no només inclou la sostenibilitat ambiental, sinó també l'econòmica i la social. És a dir, perquè l'activitat empresarial sigui realment sostenible ha d'haver-hi una creació de valor que, més enllà garantir la protecció del medi ambient, també generi prosperitat econòmica i cohesió social.

De fet, ja existeixen certs objectius relatius al concepte de sostenibilitat plena que indiquen que quan es parla de "protecció mediambiental" no només es fa referència a la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle:

Fomentar la reducció, reutilització o reciclatge de residus
Reivindicar els recursos naturals d'un territori i respectar els productors locals
Conservar o restablir la biodiversitat
Generar benestar i millorar la cohesió social
Buscar eficiència ambiental
Minorar l'empremta de carboni

La figura emprenedora sostenible és molt important en el desenvolupament econòmic, ja que es preocupa per la protecció del medi ambient, una de les qüestions més importants avui dia.

Un inversor més conscienciat i menys especulatiu

La sensibilitat creixent envers el planeta ha ocasionat l'aparició d'un perfil d'inversor també molt més conscienciat amb la causa. Es defineix com un inversor estable, no especulatiu, sensible als riscos i, sobretot, determinat a generar impacte positiu en una societat cada cop més compromesa amb el medi ambient.

Així, es pot considerar que hi ha hagut un canvi de mentalitat en l'accionista, que busca una inversió més madura i a llarg termini. Aquesta actitud ha estat parcialment esperonada pels incentius arribats de la Unió Europea a través dels Fons de Recuperació Europeus o pels mateixos Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), impulsats per l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

La sensibilitat envers el planeta ha ocasionat l'aparició d'un perfil d'inversor conscient amb la causa, més estable i no especulatiu

Segons un estudi realitzat per CB Insights, les startups amb una clara orientació sostenible s'han vist beneficiades en l'últim any, ja que s'hi ha observat un increment de les inversions. Curiosament, una de les indústries més afavorides ha estat la de les proteïnes vegetals. A escala estatal, un d'aquests exemples és Heura, una empresa que pretén fomentar els hàbits alimentaris amb un menú 100% sostenible deixant de banda els animals com a intermediaris indispensables per aconseguir productes carnis. Casos com aquest evidencien que, més enllà de la implicació per part dels inversors, també es requereix la dels consumidors.

La sostenibilitat és un concepte lligat al present i al futur, que implica benestar econòmic, social i ambiental. Aquesta implicació tridimensional empeny la societat, el sector empresarial i els accionistes a confiar i potenciar l'emprenedoria que treballa per arribar a un equilibri entre el medi ambient i el creixement econòmic.

Imatge

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

014019

014009

014113

OG image

Mobilitat alternativa i sostenible a Barcelona: direm adeu al cotxe?

Anònim — Thu, 27 May 2021 07:19:36 +0000

Mobilitat alternativa i sostenible a Barcelona: direm adeu al cotxe? Anònim (no verificat) dj., 27/05/2021 - 09:19

Summary

En el marc del Dia Mundial del Medi Ambient, el professor del Dept. de Finances, Comptabilitat i Control, Andrei Boar, analitza els mètodes de transport existents a Barcelona i ofereix alternatives sostenibles a la mobilitat.

Tags

Date

dt., 01/06/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Andrei Boar
Professor assistent al Dept. de Finances, Comptabilitat i Control
Expert en mobilitat i infraestructures
__

La sensibilització envers la sostenibilitat del planeta ha crescut darrerament per la necessitat d’aturar la sobreexplotació de recursos a què ens hem acostumat i que ens ha portat a uns nivells de contaminació que ens guien cap a un punt de no retorn. De tota aquesta pol·lució, el 13% sorgeix del vehicle privat, especialment en grans ciutats

En aquest context, es fa imprescindible la cerca d’alternatives a la mobilitat que modifiquin el transport i que garanteixin desplaçaments segurs i sostenibles. A Barcelona s’està treballant en dues grans mesures: el retorn dels carrers als vianants amb l’habilitació de les superilles i l’entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions (ZBE).

El 13% de la contaminació actual sorgeix del vehicle privat, especialment en grans ciutats, i per això es fa imprescindible cercar alternatives sostenibles de mobilitat

Vivim una transició clara cap a la mobilitat sostenible, i la pandèmia de covid-19 n’ha accelerat la transformació amb una aposta clara del sector per eliminar del dia a dia el vehicle privat i contaminant. Ara bé, per dur-ho a terme cal oferir alternatives.

Es pot renunciar al cotxe?

Cada dia entren a Barcelona prop de 500.000 cotxes, un 40% dels quals ho fan per “comoditat”, segons els propietaris, i un 30% perquè “és més ràpid” que fer-ho en transport públic. El 30% restant s’explica, segons l’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner de l’ATM, pel dèficit d’oferta en transport públic, accentuat com més ens allunyem de Barcelona.

La concentració de vehicles en les grans ciutats suposa un problema de salut pública i molts països d’arreu d’Europa hi cerquen solucions. Un dels primers passos duts a terme a la capital catalana ha estat la implementació de la ZBE. Aquesta no pot ser l’única iniciativa, ja que el principal hàndicap amb què es troben els usuaris és el d’un sistema de transport públic deficitari.

Cada dia entren a Barcelona prop de 500.000 cotxes, el 40% dels quals per “comoditat” i el 60% restant adduint dèficit en el servei i l’oferta de transport públic

La taxa d’entrada a Barcelona, una mesura que s’aplica en diverses capitals europees, és una de les propostes que sona amb més força. Amb un cost estimat d’entre 1,5 i 2 euros per trajecte, aquest peatge podria ser útil si hi ha alternatives de viatge econòmiques i còmodes. Mentre que el 60% dels usuaris prefereix el cotxe al transport públic a l’hora d’entrar a Barcelona, aplicar una taxa d’entrada a la ciutat només tindria un efecte recaptatori.

Una possible sortida és l'habilitació de pàrquings a les entrades de Barcelona, o Park & Ride, situats al costat de parades de transport públic i amb una ràpida connexió amb el centre de la ciutat. Així es resoldria el dèficit de transport públic en viatges de fora de Barcelona i es reduiria la contaminació a l'epicentre de la ciutat, però el principal impediment d’aquesta via és el seu elevat preu per a l’usuari. Un dia de pàrquing té un cost aproximat de 10 euros, mentre que, per exemple, a Viena, la tarifa és de 3,60 euros al dia amb transport públic il·limitat inclòs.

Un model públic de car sharing

Compartir cotxe guanya adeptes en el nou corrent conegut com a “servitització”, que advoca per pagar pel servei sense tenir l’element en propietat. Són diverses les empreses a Barcelona que ofereixen lloguers de cotxes aparcats que els seus propietaris no fan servir. I és que la majoria del temps, el vehicle privat es troba aturat i és ineficient. No obstant això, només el 12% d’usuaris que entren a Barcelona ho fan compartint vehicle. De la mateixa manera que s’ha apostat pel servei de Bicing, cal treballar per la creació d’un parc públic de turismes compartits.

No passa desapercebut que altres mitjans de transport en auge a la ciutat són la bicicleta i el patinet elèctric, alternatives totalment sostenibles i molt útils per als desplaçaments intraciutat. El principal repte rau a garantir la convivència entre els diferents mitjans de transport i, sobretot, en la protecció dels usuaris més vulnerables.

A Nova York, diverses avingudes han esdevingut carrers exclusius per a autobusos, fet que ha millorat en un 30% l’eficiència en el viatge, bé per la reducció de temps o per l’augment d’usuaris

Tanmateix, són diverses les plataformes veïnals que reclamen la construcció d’un carril bici que uneixi el Vallès amb la ciutat de Barcelona a través dels túnels de Vallvidrera. L’exemple de Corea del Sud, on s’han habilitat carrils bici coberts amb plaques solars a les autopistes –protecció de l’usuari i generació d’energia solar, alhora–, evidencia que no es tracta d’una quimera.

És l'adeu al cotxe?

Gran part de la població no té capacitat econòmica per renovar el seu cotxe de forma periòdica per complir amb les noves normatives. Segons mostra l’estudi d’ATM, el 70% dels desplaçaments en vehicle privat es podrien resoldre oferint un transport públic eficient. Qualsevol mesura alternativa que s’implementi serà complementària a la necessitat real: la millora del transport públic, especialment per a les persones que accedeixen a la capital des de fora de la primera corona barcelonina.

Pel que fa a la convivència dins de la ciutat, cal mantenir l’aposta pels vehicles no contaminants i millorar encara més la xarxa d’autobusos. A Nova York, per exemple, diverses avingudes han esdevingut carrers exclusius per a autobusos, millorant en un 30% l’eficiència en el viatge, ja sigui reduint el temps del trajecte o augmentant els usuaris de la infraestructura.

La combinació de les mesures anteriorment esmentades i la implementació de noves fórmules de transport sostenible permetrien alternatives al transport privat. Tanmateix, sense el primer requisit, l’optimització del transport públic, no es podrà assegurar una mobilitat alternativa sostenible a Barcelona.

Imatge

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

014229

014113

OG image

“We will see 10,000 years of ecological change in 50 years”

Anònim — Tue, 25 May 2021 10:49:49 +0000

"Veurem 10.000 anys de canvi ecològic en 50 anys" Anònim (no verificat) dt., 25/05/2021 - 13:11

Summary

David Farrier, autor de Footprints, és entrevistat pel periodista i alumni del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la UPF-BSM, Luis Quevedo, en el context del Dia Mundial del Medi Ambient.

Tags

Date

dl., 31/05/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Youtube URL

Eliminar espai superior

Off

Eliminar espai inferior

Off

Text Actualitat

"El temps profund és realment una referència a l'edat de la Terra. El temps profund ens convida a pensar en escales temporals que es desenvolupen en el temps geològic, és molt més enllà de l’experiència de qualsevol persona viva o imaginativa. El temps profund ens demana que pensem en el temps a l’escala del planeta mateix". L’autor de Footprints, David Farrier, respon a la pregunta sobre què es fa el temps profund per part del periodista i alumne del Màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental de la UPF-BSM, Luis Quevedo.

El periodista i l'autor parlen en aquesta entrevista en el marc del Dia Mundial del Medi Ambient celebrat a la UPF Barcelona School of Management. La conversa gira al voltant de la necessitat de ser conscients de l’impacte i les petjades que la humanitat deixarà al planeta per a les generacions futures. Som capaços de pensar en termes de temps profund? Podem incorporar aquesta visió a la nostra vida de dilluns a diumenge?

“És un repte, sí, però crec que podem. Crec que és possible estirar també la nostra imaginació i el nostre sentit de l’empatia. La raó per la qual crec que és tan important pensar en termes de temps profund també en termes de temps que experimentem és perquè gran part del que estem fent avui en dia tindrà un efecte en el món que vindrà per milers d’anys i milers de generacions. Estem donant forma al món on hauran de viure els que ens segueixen. Crec que això requereix que puguem imaginar aquest tipus d’impacte en aquestes vides. Sentir empatia per aquelles persones que hauran de fer front al món que pot ser molt difícil. Això pot presentar ecosistemes força diferents dels que els humans hem conegut durant tota la història de la humanitat. Crec que podem, però també crec que hem de fer-ho", diu Farrier.

Farrier i Quevedo també exploren el concepte de fòssils futurs: “Els futurs fòssils són una manera de fer que el futur profund sigui immediat i disponible en el present, perquè qualsevol cosa podria ser un fòssil futur. El portàtil que ara us parlo en les condicions adequades podria crear el seu propi tipus de fòssil futur. Són les coses que ens envolten cada dia, les ciutats que vivim, els objectes quotidians, les ulleres que porto ... són força corrents i donem per fet. Un dels més sorprenents és Xangai".

L’autor assenyala que “hi ha hagut una acceleració massiva en tota mena de processos planetaris impulsats per l’activitat humana des del 1950. El cicle del carboni, la fusió a l’Àrtic ... tots aquests processos tindran enormes implicacions per a nosaltres, però no ho fem” no sé com de ràpid. Veurem 10.000 anys de canvi ecològic en 50 anys".

Per tant, serà suficient que ens adonem del canvi? “Se'ns ha pensat que no. Ens ensenyen a curt termini, en cicles electorals, a satisfer l’impuls de consum. Realment no se’ns demana que pensem en termes de temps intergeneracional. Hem de cultivar un sentit més atent i atent a la rapidesa del canvi. És un repte, perquè la societat moderna està organitzada per lluitar contra això i mantenir el focus en el present. Una de les lliçons més importants que hem d'aprendre és que som més que el nostre present", diu Farrier.

Durant aquesta entrevista, el periodista i l'autor també debaten sobre el paper de les arts en aquest esforç global de lluita contra el canvi climàtic: "Les arts tenen un paper vital a jugar. Els fòssils futurs són històries explicades al futur. Cada molècula de carboni, cada microplàstic té el potencial d’explicar una història al futur sobre allò que ens importava i allò que no ens importava. El que l'art pot ajudar-nos a fer no és només veure el món com és ara, sinó imaginar el món d'una altra manera".

Farrier recorda que es diu que "necessitem salvar el planeta", però això és un lleu malentès a parer seu: "Al planeta no li importa i continuarà independentment del que facin les societats humanes. El que hem de preservar és un planeta habitable, on la vida pugui prosperar".

El periodista també analitza el paper de les arts en la lluita per la sostenibilitat: “Estem intentant salvar el planeta amb ciència, que és amoral. Són les arts on podem trobar valors morals i humans. És a les arts la resposta per salvar el planeta?". La resposta és tan fàcil com una conversa: “Crec que necessitem la comunicació entre tots dos. Les arts ens poden donar les històries per imaginar un futur esperançador", expressa Farrier.

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

1008

Sinceritat, empresa i pràctiques socials

Anònim — Thu, 20 May 2021 08:26:21 +0000

Sinceritat, empresa i pràctiques socials Anònim (no verificat) dj., 20/05/2021 - 10:26

Summary

Com implementar pràctiques socials amb l'objectiu que siguin percebudes com a sinceres per al consumidor.

Tags

Date

dt., 25/05/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Anna Torres
Directora del Master of Science in Management

Tot i viure en un país on la combinació de valors de les variables Hofstede ens ajuda a entendre que anem a la cua en termes de posar el benestar social per davant del preu en cada compra que fem, la sensibilitat dels consumidors envers la sostenibilitat ha incrementat amb el nou escenari que vivim, conseqüència, en part, d'aquesta manca de perspectiva social. Moltes empreses han pujat al carro de la implementació de pràctiques ètiques com a eina de màrqueting per promocionar els seus negocis.

Ara bé, diversos articles acadèmics demostren que al consumidor no tot li val, i que pràctiques percebudes com a "reactives" tenen efectes contraris als esperats, com també passa amb la implementació d'estratègies socials que d'alguna manera són percebudes com a antagòniques amb el posicionament de les mateixes marques. Em venen al cap marques de roba globals, que treballen amb posicionaments tipus "moda a preu reduït" però alhora comencen a incorporar línies de roba "sostenibles". O empreses del sector energètic que, amb un canvi de logo i una mica de publicitat, es pensen que el consumidor les percebran com "verdes". Greenwashing!

I doncs, quina pot ser la fórmula avui dia per guanyar aquest intangible tan valorat com és el "trust" del consumidor cap a l'empresa?Si observem al nostre voltant, veiem que la innovació a hores d'ara vindria més pel tipus de fórmula organitzativa que acompanya aquest tipus de pràctiques sostenibles. Posem-ne alguns casos.

Recentment hem vist als mitjans el cas de l'empresa de texà Levi's, empresa amb un origen i història, no associats a pràctiques d'àmbit social. Levi's ha optat per fer aliances amb empreses que si han sigut sostenibles des de l'origen com és el cas de l'empresa catalana Infinit Denim/Back to Eco, nascuda amb una essència social, tot i fer-ho en un moment a on la sostenibilitat no era el principal valor en una cultura com la nostra, tan poc avesada a pagar per aquest atribut. Una aliança amb una empresa així a on cada element de la marca reflecteix aquests valors, si genera credibilitat i una intenció de Levi's de fer les coses bé en aquesta direcció.Altres formes d'organització com les cooperatives, també traslladen una major credibilitat al consumidor.

Un exemple és la cooperativa energètica Som energia, una cooperativa sense ànim de lucre que competeix amb valors i no pas en preus, en el seu objectiu de canviar la societat. Una cooperativa de la qual mai hem vist publicitat en grans mitjans però si diversos tuits de gent independent (no influenciadors pagats per la cooperativa) donant suport a aquesta.És possible doncs que, per arribar al consumidor, aplicar quatre pràctiques de CSR no sigui suficient, fent necessari arribar a noves formes, com ara determinades organitzacions empresarials, que traslladin aquesta credibilitat.

Destacat

Inactiu

Las finanzas sostenibles o el rapto de Europa

Anònim — Wed, 12 May 2021 13:16:34 +0000

Les finances sostenibles o el rapte d’Europa Anònim (no verificat) dc., 12/05/2021 - 15:24

Summary

Europa està perdent el seu paper al món. I, el més curiós, els polítics europeus i nosaltres, els seus ciutadans, seguim sense adonar-nos del que està passant. Fins que sigui massa tard.

Tags

Date

dt., 18/05/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Marcos Eguiguren
Director de la Càtedra Internacional en Finances Sostenibles

La interpretació de la frase que titula el present article és molt més prosaica, menys mitològica i, per descomptat, suggereix imatges molt menys bucòliques que les que va pintar Ticià en recrear el rapte de la princesa Europa. Aquí ens referim a l’Europa que, emmanillada pels governs dels diferents països arran d’una interpretació equivocada de l’estat del benestar i de la pesadesa de les seves pròpies superestructures polítiques, té segrestada la seva ciutadania i les seves empreses en un ineficaç embull normatiu, fruit de la seva patologia reguladora. Res escapa a la voracitat reguladora europea.

Els nord-americans adoren la cultura del risc, observen, exploren i innoven. Per això lideren a escala mundial molts dels camps de l’activitat empresarial i econòmica. Els xinesos també comencen a sobresortir en innovació, però continuen mantenint la seva especialitat de prendre grans idees i transformar-les en realitat de manera eficient i assequible. Per això aspiren al colideratge econòmic en l’àmbit mundial.

Mentrestant, els europeus prenem aquestes innovacions i aquestes realitats, les esmicolem i maldem per com legislar i regular sobre elles, fins que acabem despullant-les de la seva ànima i de la seva essència darrere d’una suposada hiperseguretat. Per això, a marxes forçades, Europa està perdent el seu paper al món. I el més curiós és que tant els polítics europeus com nosaltres, la ciutadania, seguim sense adonar-nos del que està passant. Fins que sigui massa tard.

Amb independència de la caricatura, no exempta de realisme, hem de reconèixer que hi ha certa part de veritat. El camp de les finances sostenibles n’és, sense cap dubte, un clar exemple.

Europa, bressol de les finances sostenibles

El modern concepte de què avui coneixem com a finances sostenibles neix, de facto, a Europa a la fi de la dècada dels seixanta del segle passat amb la creació dels primers bancs ètics o bancs amb valors. Més tard, es va evolucionant amb l’aparició dels anomenats criteris ESG (o criteris mediambientals, socials i de governança equilibrada, que han de ser tinguts en compte a l’hora de decidir les polítiques d’inversió) i es perfecciona amb l’aparició dels fons i instruments d’inversió d’impacte. Encara que avui dia és difícil per a qualsevol territori reclamar la paternitat única de qualsevol innovació, el paper d’Europa en el naixement de les finances sostenibles és inqüestionable.

Ara, moltes dècades després del naixement d’aquestes iniciatives pioneres i quan el terme de finances sostenibles comença a guanyar visibilitat arreu, les autoritats europees ens obsequien amb un tsunami regulador que s’anirà desplegant en quatre onades entre la primera meitat de 2021 i finals de 2022:

El reglament de taxonomia, que permetrà classificar quines inversions s’entenen per sostenible i quines no.
La integració ESG, que permet regular com s’integraran aquests criteris en altres normatives ja existents, sobretot en el marc de la protecció del consumidor de productes financers.
El marc de divulgació (anomenat SDFR), per incrementar la transparència sobre la integració dels criteris ESG entre gestors i assessors financers.
La directiva SRD II d’implicació a llarg termini dels accionistes, per obligar els inversors i gestores a tenir una implicació a llarg termini en les empreses en les quals inverteixin.

Desconfio del veritable impacte que podran tenir aquestes normatives en el desenvolupament d’un ecosistema veritablement genuí d’entitats financeres, inversors i operadors que desitgin voluntàriament abraçar les finances ètiques i integrar, amb independència de la miríada de normatives, els criteris ESG en les seves decisions d’inversió.

Les finances del demà

Les institucions que han practicat finances sostenibles de manera integral i no sols com una part del seu negoci o per a complir amb una normativa, s’han basat en un únic concepte que és impossible de normativitzar, la intencionalitat.

Parlem d’entitats i inversors que, des de sempre, i de manera intencional, han practicat finances sostenibles perquè han entès que aquesta era i és l’única manera d’entendre les finances. A tots aquests intermediaris no els fan falta massa normatives per continuar fent el que la seva intenció sempre els ha indicat que calia fer.

Està per veure si el tsunami normatiu que s’apropa és capaç d’influir en el canvi d’intencionalitat dels molts altres intermediaris financers que no han estat, o només tangencialment, en aquest àmbit de les finances. Si no es produeixen canvis en la intencionalitat, la regulació només és imposició i paperassa.

Des de les institucions educatives hem de col·laborar a una comprensió profunda dels fenòmens com les finances sostenibles. Hem d’investigar i divulgar perquè els legisladors i reguladors entenguin de veritat quina és la seva veritable funció i s’oblidin de sobrenormativitzar. Perquè els professionals del món financer entenguin que les finances sostenibles no són una moda, un segment de mercat o una opció més, sinó que són les finances del demà. O perquè la ciutadania entengui la veritable importància d’aquest fenomen i sàpiga distingir el gra de la palla.

Tal vegada, només tal vegada, podem evitar “el rapte d’Europa” i mostrar orgullosos el lideratge del nostre continent en aquest important camp que pot accelerar el trànsit a una economia millor i més humana.

Destacat

Inactiu

Una Mercadona més verda

Anònim — Wed, 05 May 2021 15:16:19 +0000

Una Mercadona més verda Anònim (no verificat) dc., 05/05/2021 - 17:16

Summary

La UPF Barcelona School of Management acull una xerrada amb Adela Torres, gerent de medi ambient de Mercadona que ha explicat l’estratègia de sostenibilitat de la cadena de supermercats

Tags

Date

dc., 05/05/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Eliminar espai superior

Off

Eliminar espai inferior

Off

Imatge

Text Actualitat

Mercadona invertirà més de 140 milions d’euros en els cinc anys vinent per reduir el plàstic. L'empresa té el triple objectiu per al 2025 de reduir un 25% el plàstic, fer tots els envasos reciclables i reciclar tots els residus plàstics. Aquesta és l’estratègia de la cadena de supermercats en la seva lluita per ser més sostenible.

Per tractar aquest tema, la UPF Barcelona School of Management ha organitzat una xerrada amb Adela Torres, gerent de medi ambient de Mercadona amb la presència de Josep Francesc Valls, director de la càtedra d’escenaris de futur del retail i Carolina Luis, directora de la càtedra d’economia circular de Mercadona.

Per començar Valls, ha volgut remarcar que “ja no ens hem de plantejar la supervivència del planeta per abordar la transició a l’economia circular, aquesta ja té tracció pròpia per diversos motius”. En aquest sentit ha afirmat que la “innovació, la participació de la societat i la tendència a productes saludables” ja empeny les empreses a abraçar aquest model. “És cert que el planeta té els seus límits i l’economia lineal els força, per això l’economia circular ja és un pas natural”, ha afirmat.

Luis ha seguit comentant que “l’economia circular és un sistema econòmic i ofereix rendibilitat econòmica, per això les empreses han de tenir clar que és una necessitat abraçar-la”. La professora ha aprofitat per explicar que “a la càtedra ens centrem en el sector agroalimentari i la distribució, que desemboca en el dia a dia de les nostres cases” i ha volgut donar pas a Torres, que ha explicat l’estratègia de la cadena valenciana de supermercats en aquest sentit.

Adela Torres, gerent de medi ambient de Mercadona ha explicat que a través de la denominada Estratègia 6.25 la cadena va començar a treballar en aquest pla el 2019. Mercadona disposa d’un Sistema de Gestió Ambiental propi i aplica els principis de l'Economia Circular en diversos processos, amb la premissa de fer més amb menys impacte. Aquest esforç es concreta a impulsar una logística sostenible, eficiència energètica, gestió responsable de residus, producció sostenible i reducció de plàstic.

L’Estratègia 6.25, que té el triple objectiu per al 2025 de reduir un 25% el plàstic, fer tots els envasos reciclables i reciclar tots els residus plàstics, s’està duent a terme a través de sis accions que impliquen canvis en diferents processos de la companyia, des de la definició dels envasos del futur, fins a la coordinació amb els proveïdors, l’adaptació de les botigues, la gestió de residus, la logística, etc.

En aquest sentit, Mercadona disposa de nombrosos exemples, com ara el pool d'envasos reutilitzables de Logifruit, que fa 25 anys que està en marxa; el model de gestió de residus, gràcies al qual la companyia dona una segona vida a 220.000 tones de cartó i plàstic a l'any (el 100% dels embalatges que fa servir l'empresa i que posteriorment recicla), o l'eliminació de la bossa de plàstic d'un sol ús a la línia de caixes que va implantar el 2019 i que va deixar a disposició dels clients una bossa de paper reciclable, una bossa de plàstic elaborada amb plàstic reciclat i el cistell de ràfia reutilitzable i fet amb material reciclat, que es va implantar fa anys a tota la cadena.

L'Estratègia 6.25 té un triple objectiu fins al 2025, que Mercadona assolirà a través del desenvolupament de 6 accions:

Eliminar les bosses de plàstic d’un sol ús.
Eliminar articles de plàstic d’un sol ús.
Disminuir el plàstic dels envasos.
Envasos reciclables per als seus productes.
Separar per reciclar tots els residus de les botigues.
Campanya de comunicació per ajudar a reciclar a la clientela.

La bossa de plàstic a les caixes ja ha desaparegut. Fins al 2025, la companyia es compromet a disminuir en un 25% l'ús de plàstic dels seus envasos eliminant els que no afegeixin valor, substituint-los per altres materials i incorporant plàstic reciclat. A més, Mercadona es compromet que el 2025 tots els seus envasos de plàstic siguin reciclables.

Amb la cinquena acció de l'Estratègia 6.25, Mercadona es compromet a reciclar el 100% dels residus plàstics de les botigues físiques i del Servei a Domicili i Online.

Finalment, Mercadona ajudarà els clients a reciclar proporcionant-los informació útil sobre reciclatge, tant a la botiga com als envasos, a través de pictogrames indicatius.

Destacat

Inactiu