Samsara de Lois Patiño i Sica de Carla Subirana, al Berlin International Film Festival (Berlinale) 2023

esther.anon — Thu, 16 Feb 2023 10:17:31 +0000

Samsara de Lois Patiño i Sica de Carla Subirana, al Berlin International Film Festival (Berlinale) 2023 esther.anon dj., 16/02/2023 - 11:17

Summary

Dos films impulsats pel Màster en Documental de Creació de la UPF-BSM participen al Berlin International Film Festival (Berlinale) 2023, que s’inaugura del 16 de febrer fins al 26 de febrer.

El talent de la UPF-BSM, reconegut a nivell internacional

Dos films impulsats pel Màster en Documental de Creació de la UPF Barcelona School of Management participen al Berlin International Film Festival 2023 (Berlinale), que s’inaugura del 16 de febrer fins al 26 de febrer. Es tracta de Samsara, dirigida per Lois Patiño i produïda per Leire Apellániz, Garbiñe Ortega i Claudia Salcedo (Señor y Señora) que participa en la secció ‘Encounters’. I de Sica, dirigida per Carla Subirana i produïda per Alba Sotorra (Alba Sotorra S.L.) i per Andrea Vázquez (Miramemira) que participa a la secció ‘Generation’.

Samsara

Samsara és un film experimental que indaga en la espiritualitat d’una comunitat de joves monjos a Laos, a partir del principi de la mística i la reencarnació. Aquesta vivència estricta, transmesa per imatges documentals inoblidables, es trasllada a una atmosfera lumínica totalment diferent, la de Zanzibar, on un grup de dones treballen en una granja d’algues. Aquesta obra de Lois Patiño (Vigo, 1983) indaga en l’estil personal del seu autor, on sempre hi ha una imbricació profunda entre humanitat i paisatge.

Patiño va ser alumne del Màster en Documental de Creació, i entre els seus films anteriors destaca Costa de Morte (2013), que va guanyar el primer al millor director emergent al Festival de Locarno, i Lúa Vermella (2020), premiada al Festival de Málaga.

Sica

Sica és el primer film de ficció de Carla Subirana (Barcelona, 1972), graduada en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. El film narra les vivències d’una nena que espera retrobar les despulles del seu pare, un pescador desaparegut en un naufragi a la Costa da Morte.

Carla Subirana es va donar a conèixer amb el seu primer film Nedar (2008), un documental sobre les tres dones de la seva família que reflexionen sobre una figura absent i la pèrdua de la memòria, personal i col·lectiva. El film compta amb la presencia de Joaquim Jordà, un cineasta amb qui Carla Subirana va establir un llarg període de col·laboració i estima mútua. Posteriorment, va realitzar el film Volar (2012) impulsat també pel Màster en Documental de Creació, que va suposar la primera incursió documental en una acadèmia militar espanyola.

Destacat

Inactiu

OG image

Las vanguardias liberaron a los artistas de cuatro siglos con el mismo arte

Anònim — Wed, 12 May 2021 16:21:40 +0000

Les avantguardes van alliberar els artistes de quatre segles amb el mateix art Anònim (no verificat) dv., 14/05/2021 - 11:31

Summary

La professora de Teoria de l'Art de la UPF, Estela Ocampo, recorre les avantguardes de principis del segle XX i explica com van transformar el paradigma artístic conegut fins llavors: el naturalisme. El cubisme, l'expressionisme o el futurisme, entre altres, trenquen els esquemes i influeixen en l'art contemporani actual.

Tags

Art
Cultura

Date

dc., 12/05/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Youtube URL

Eliminar espai superior

Off

Eliminar espai inferior

Off

Text Actualitat

Les avantguardes son un trencament amb el passat, amb més de quatre segles vivint el mateix art. "Els diferents moviments d'avantguarda, que es plantegen diverses qüestions, coincideixen en la necessitat d'establir un paradigma artístic lliure", ha exposat Estela Ocampo, doctora en Filosofia i Lletres i professora de Teoria de l'Art a la Universitat Pompeu Fabra, durant el webinar "El gest radical: art i avantguardes del segle XX".

Cubisme, expressionisme, futurisme, dadaisme o surrealisme han estat alguns dels moviments pels quals ha transitat Ocampo per explicar les avantguardes de les primeres dècades del segle XX que, malgrat les seves diferències, "volien trencar amb el paradigma del mimetisme naturalista". "L'antinaturalisme, que s'expressa de moltes maneres, pretén substituir completament la relació de l'art amb la natura i instaurar-ne una de completament diferent en què l'art sigui autònom", ha reflexionat la professora.

Noves formes i referents

Durant quatre segles, els artistes es van sotmetre a certes regles com la versemblança en la representació o el clarobscur, entre altres, i van seguir determinats preceptes, per exemple, respecte al cos humà. Tanmateix, encara que les acadèmies del segle XVII "alliberaven" els artistes de la influència gremial, els estrictes preceptes ben aviat van "encotillar" els creadors.

"L'interès per l'art primitiu és pràcticament immediat", ha expressat Ocampo, que ha exemplificat aquesta tendència amb Les Demoiselles d'Avignon, de Pablo Picasso. Una obra que, no obstant això, va generar molt de rebuig. Per què? "Per l'ús de les màscares africanes com a rostre", ha apuntat la professora.

El gust pel primitiu no només s'enregistra en Picasso i en el cubisme, sinó també en altres moviments que coincideixen amb la necessitat de buscar una sortida al naturalisme.

Imatge

Caption

Estela Ocampo, profesora de Teoría del Arte en la UPF

Text Actualitat

La rebel·lia del futurisme

"El futurisme és potser un dels moviments amb un plantejament més radical", ha recordat Ocampo que, alhora, ha admès que més enllà del seu manifest fundacional (1909) publicat a Le Figaro, "el plantejament de base era compartit amb la resta". En qualsevol cas, el futurisme respon a un "determinat ambient prebèl·lic a Europa", i a una actitud "molt crítica" dels artistes. "Parla d'un moviment agressiu enfront de la immobilitat i el somni que va caracteritzar èpoques anteriors de l'art europeu", ha reivindicat Ocampo.

La màquina, l'agressivitat i la glorificació de la guerra eren alguns dels aspectes més lloats pel moviment que, en els seus inicis, va tenir un vessant anarquista. "Els tubs de colors per a nosaltres eren com cartutxos de dinamita", va dir Maurice Denis, una de les figures fonamentals de l'expressionisme.

Revolució política i pictòrica

Més enllà de la retòrica bel·licista, als anys vint del segle XX va néixer una altra forma d'avantguarda substancial per a l'art contemporani: l'abstracció. Tot i que no va ser exclusivament filla de l'avantguarda russa, té un dels seus màxims exponents en Kazimir Malevitx. "És la vinculació entre l'avantguarda política i l'avantguarda pictòrica", ha considerat Ocampo, que ho ha valorat com un "cas privilegiat".

"Rússia era extraordinàriament creativa en termes artístics, però també econòmics, polítics i socials", ha assenyalat la professora de Teoria de l'Art de la UPF. En aquest sentit, Ocampo ha insistit en la inicial adhesió d'artistes com Vassili Kandinski o Malevitx a la revolució russa. Un fet que, malauradament, "no va acabar en una bona relació".

Mentre que Kandinski va abandonar l'URSS el 1919, precedit per Marc Chagall, que va fer-ho el 1922, Malevitx va convertir-se en un referent del moviment i va portar l'antinaturalisme al seu extrem amb l'obra Blanc sobre blanc, arran de la qual va deixar de pintar.

Destacat

Inactiu