Cultura

Samsara de Lois Patiño i Sica de Carla Subirana, al Berlin International Film Festival (Berlinale) 2023

esther.anon — Thu, 16 Feb 2023 10:17:31 +0000

Samsara de Lois Patiño i Sica de Carla Subirana, al Berlin International Film Festival (Berlinale) 2023 esther.anon dj., 16/02/2023 - 11:17

Summary

Dos films impulsats pel Màster en Documental de Creació de la UPF-BSM participen al Berlin International Film Festival (Berlinale) 2023, que s’inaugura del 16 de febrer fins al 26 de febrer.

Tags

Date

dj., 16/02/2023 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

El talent de la UPF-BSM, reconegut a nivell internacional

Dos films impulsats pel Màster en Documental de Creació de la UPF Barcelona School of Management participen al Berlin International Film Festival 2023 (Berlinale), que s’inaugura del 16 de febrer fins al 26 de febrer. Es tracta de Samsara, dirigida per Lois Patiño i produïda per Leire Apellániz, Garbiñe Ortega i Claudia Salcedo (Señor y Señora) que participa en la secció ‘Encounters’. I de Sica, dirigida per Carla Subirana i produïda per Alba Sotorra (Alba Sotorra S.L.) i per Andrea Vázquez (Miramemira) que participa a la secció ‘Generation’.

Samsara

Samsara és un film experimental que indaga en la espiritualitat d’una comunitat de joves monjos a Laos, a partir del principi de la mística i la reencarnació. Aquesta vivència estricta, transmesa per imatges documentals inoblidables, es trasllada a una atmosfera lumínica totalment diferent, la de Zanzibar, on un grup de dones treballen en una granja d’algues. Aquesta obra de Lois Patiño (Vigo, 1983) indaga en l’estil personal del seu autor, on sempre hi ha una imbricació profunda entre humanitat i paisatge.

Patiño va ser alumne del Màster en Documental de Creació, i entre els seus films anteriors destaca Costa de Morte (2013), que va guanyar el primer al millor director emergent al Festival de Locarno, i Lúa Vermella (2020), premiada al Festival de Málaga.

Sica

Sica és el primer film de ficció de Carla Subirana (Barcelona, 1972), graduada en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. El film narra les vivències d’una nena que espera retrobar les despulles del seu pare, un pescador desaparegut en un naufragi a la Costa da Morte.

Carla Subirana es va donar a conèixer amb el seu primer film Nedar (2008), un documental sobre les tres dones de la seva família que reflexionen sobre una figura absent i la pèrdua de la memòria, personal i col·lectiva. El film compta amb la presencia de Joaquim Jordà, un cineasta amb qui Carla Subirana va establir un llarg període de col·laboració i estima mútua. Posteriorment, va realitzar el film Volar (2012) impulsat també pel Màster en Documental de Creació, que va suposar la primera incursió documental en una acadèmia militar espanyola.

Destacat

Inactiu

OG image

"Les nits blanques", de Dostoievski, cinquè integrant de la col·lecció literària de la UPF

Anònim — Fri, 03 Dec 2021 10:04:38 +0000

"Les nits blanques", de Dostoievski, cinquè integrant de la col·lecció literària de la UPF Anònim (no verificat) dv., 03/12/2021 - 11:04

Summary

La UPF i la UPF-BSM commemoren el bicentenari del naixement de Fiódor Dostoievski amb la publicació de Les nits blanques, coeditat amb Angle Editorial.

Tags

Date

dt., 14/12/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

La Universitat Pompeu Fabra i la UPF Barcelona School of Management commemoren el bicentenari del naixement de Fiódor Dostoievski amb la publicació de Les nits blanques, la cinquena obra de la Col·lecció literària del Programa Cultura, impulsat el 2017.

"Que la comunitat universitària de la UPF es posi d'acord al voltant de la lectura d'un clàssic és un gest col·lectiu essencial que obra perspectives i canvia punts de vista", manifesta el vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació, Manel Jiménez.

La UPF i la UPF-BSM commemoren el bicentenari del naixement de Dostoievski amb la publicació de Les nits blanques, coeditat amb Angle Editorial

L'edició d'enguany, coeditada per primer cop amb Angle Editorial, ofereix el text original en alfabet ciríl·lic, i la traducció del rus al català per Miquel Cabal Guarro, professor associat del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge. Al seu torn, el professor Serra Húnter de Relacions Internacionals i vicerector de Professorat i Relacions amb la Comunitat, Pablo Pareja, és l'autor del pròleg, mentre que l'epíleg va a càrrec de Tamara Djermanovic, especialista en literatura eslava i professora agregada d'Estètica pel Departament d'Humanitats de la UPF.

Dostoievski, un autor contemporani?

Les nits blanques, escrit l'any 1948 després de l'èxit inesperat de la seva primera novel·la, Pobres, abandona l'univers més tràgic i la intencionalitat satírica de les seves primeres creacions, sense deixar d'explorar un altre àmbit: l'amor adolescent i la passió vital. El conte, doncs, narra la història d'una parella de joves –solitaris, desesperats, somiadors–, que es coneixen en una nit irreal als carrers de Sant Petersburg i que els guia cap a una reflexió que transcendeix èpoques i generacions: un únic moment feliç és prou per a tota la vida d'un home?

A Dostoievski podem llegir-lo com si fos un autor contemporani: té la virtut de parlar-nos de gent i situacions que encara podem reconèixer

"A Dostoievski podem llegir-lo com si fos un autor contemporani. Té la virtut de parlar-nos de gent i situacions que encara podem reconèixer", considera el traductor. "La millor manera d'aproximar-nos a qualsevol llibre de Dostoievski és des de la contemporaneïtat", garanteix Cabal.

En aquest sentit, la responsable del Programa Cultura de la UPF-BSM i assessora de Cultura de la UPF, Mathilde Brodu, opina que la "construcció d'aquesta obra és moderna, ens interpel·la de ple". "L'autor hi explica històries encaixades en altres històries: passem dels sentiments més tendres dels personatges a les reflexions més complexes sobre les relacions humanes i a les dificultats per entendre-les", matisa.

Cinc anys de clàssics a la UPF-BSM

Amb Les nits blanques, de Dostoievski, la Col·lecció literària impulsada gràcies al lideratge de la UPF-BSM arriba als cinc exemplars. La iniciativa, que va néixer l'any 2017, va donar el tret de sortida amb la publicació de Bartleby, The Scrivener, de Melville, i va seguir amb Candide ou l'Optimisme, de Voltaire; Il Principe, de Maquiavel; i The Tempest, de Shakespeare.

La col·lecció, al cap i a la fi, obra un ampli ventall de reflexions sobre els temes més actuals: les noves formes d'organització, de comunicació i de producció; la dignitat humana en un món injust; la resolució de conflictes i el rol del líder; la redempció pel treball o l'artificialitat de la naturalesa humana.

Destacat

Inactiu

OG image

Visible in media room

Off

El Màster en Edició arriba als 25 anys plenament integrat en el sector editorial internacional

Anònim — Wed, 27 Oct 2021 13:38:10 +0000

El Màster en Edició arriba als 25 anys plenament integrat en el sector editorial internacional Anònim (no verificat) dc., 27/10/2021 - 15:38

Summary

El Màster en Edició arriba als 25 anys havent impulsat més de 50 empreses del sector del llibre i alhora havent format a bona part dels professionals del sector editorial en llengua espanyola i catalana, així com nombrosos professionals europeus i d'arreu. Per celebrar-ho, ha organitzat un acte institucional que ha aplegat estudiants, alumni, professorat i diversos professionals del món del llibre.

Tags

Date

dj., 28/10/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Youtube URL

Eliminar espai superior

Off

Eliminar espai inferior

Off

Text Actualitat

"Hem fet una cosa ben feta de la que crec que podem estar satisfets. Complim 25 anys fent de pont entre el talent emergent i una ciutat amb un gran capital". Així ho ha assegurat Javier Aparicio Maydeu, creador i director del Màster en Edició, durant la celebració dels seus 25 anys.

El programa de la UPF Barcelona School of Management arriba al primer quart de segle havent impulsat més de 50 empreses del sector del llibre i alhora havent format a bona part dels professionals del sector editorial en llengua espanyola i catalana, així com nombrosos professionals europeus i d'arreu.

El Màster en Edició arriba als 25 anys havent impulsat més de 50 empreses del sector del llibre

Per commemorar l'aniversari, el màster ha organitzat un acte institucional conduït per l'alumni i actual sotsdirectora del màster, Carlota Torrents, a la seu de la UPF-BSM, que ha comptat amb la participació del rector de la Universitat Pompeu Fabra, Oriol Amat, així com de Dolors Oller, escriptora i crítica literària i codirectora del programa en les primeres edicions; de Montse García, gestora del programa; i del seu creador i director, Javier Aparicio Maydeu. "Es tractava d'un programa pioner en el sector i avui és un referent", ha celebrat el rector Amat.

"Soc de les que creu que el llibre és fonamental en la vida de la gent, en la creació de l'imaginari. Et fa capaç de viure altres vides que no viuries", ha reflexionat l'escriptora i crítica literària, Dolors Oller. Durant la celebració també hi han estat presents estudiants, alumni, professorat i professionals del llibre que han acompanyat i donat suport al Màster al llarg d'aquests 25 anys.

El programa ha format a bona part dels professionals del sector del llibre en llengua espanyola i catalana i compta amb una inserció laboral de més del 75%

"Tot evoluciona i les generacions d'estudiants van canviant. Hem hagut d'adaptar-nos a nous formats i noves dinàmiques a les classes", ha compartit García, gestora del programa. Des del seu inici, el Màster en Edició ha seguit de ben a prop la innovació i tendències del sector, i així s'ha reflectit en la constant actualització del programa formatiu i en la rotació dels professionals en actiu de referència.

El Màster, de fet, té el reconeixement de les principals institucions del sector, com ara el Gremi d'Editors de Catalunya o CEDRO, i compta amb el suport d'empreses internacionals de prestigi com Grupo Planeta, Penguin Random House Grupo Editorial, Google, Anagrama, RBA, Canon o Nielsen, entre altres. En aquest sentit, Aparicio Maydeu ha destacat que "perquè sigui un màster professional, ha de treballar pel sector i amb el sector".

Professorat i col·laboradors de prestigi

"Intentem retrobar, compartir i traslladar l'emoció de la lectura d'aquell primer llibre", ha manifestat Torrents, en nom dels docents. La vocació internacional del Màster fa que entre els seus distingits professors hi hagi Jorge Herralde, Peter Mayer, André Schiffrin, Liz Calder, Andrew Wylie, Carlo Feltrinelli, Barbara Epler o Antoine Gallimard.

El Màster compta amb la confiança de CEDRO, que atorga les distincions als millors projectes de cada promoció, i amb la de Penguin Random House Grupo Editorial, que concedeix les beques internacionals Claudio López de Lamadrid en homenatge a un dels grans referents de l'edició internacional en llengua espanyola.

Entre els seus distingits professors hi ha Jorge Herralde, Peter Mayer, André Schiffrin, Liz Calder o Antoine Gallimard, entre altres

Després de 25 anys, el Màster en Edició es consolida com un referent nacional i internacional gràcies als acords vigents amb les grans companyies del món editorial, al lligam amb esdeveniments d'alt voltatge com la Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic) i la Fira del Llibre de Frankfurt, com també a l'organització de trobades internacionals de referència com el Fòrum Edita. Però, sobretot, també es consolida com un referent per la trajectòria professional dels seus alumnes.

Imatge

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

1045

OG image

"La turbulencia es un lugar en el que deberíamos empezar a sentirnos cómodos"

Anònim — Fri, 02 Jul 2021 07:34:08 +0000

"La turbulència és un espai on hauríem de començar a sentir-nos còmodes" Anònim (no verificat) dv., 02/07/2021 - 10:17

Summary

Carlos A. Scolari, doctor en Lingüística Aplicada i Llenguatges de la Comunicació per la UPF, presenta el seu últim llibre, Cultura Snack, juntament amb Jorge Carrión i Gabriela Pedranti.

Tags

Cultura

Date

dt., 22/06/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Youtube URL

Eliminar espai superior

Off

Eliminar espai inferior

Off

Text Actualitat

L'actual panorama comunicatiu es caracteritza per una multiplicitat de canals a través dels quals es pot transmetre el missatge. Aquesta situació ha portat els autors a una competència ferotge per assolir l'atenció del públic i, alhora, al naixement d'una gran quantitat de peces textuals breus.

"La turbulència és un espai on hauríem de començar a sentir-nos còmodes", ha indicat Gabriela Pedranti, professora del Grau en Publicitat i Relacions Públiques de la Universitat Pompeu Fabra, durant la sessió de presentació de Cultura Snack (La Marca, 2020), l'últim llibre del doctor en Lingüística Aplicada i Llenguatges de la Comunicació per la UPF, Carlos A. Scolari.

Més extensió no implica menys qualitat, però la brevetat sempre és un valor afegit

Juntament amb l'escriptor i director del Màster en Creació Literària de la UPF Barcelona School of Management, Jorge Carrión, els ponents han debatut sobre diferents conceptes al voltant de la comunicació que han anat descobrint a través d'unes targetes. "Spoiler", "haiku", "dinosaure" o "fugacitat" han estat alguns dels termes que han aparegut i sobre els quals els ponents han teixit diverses conclusions com, per exemple, que l'acadèmia intenta "solidificar massa".

Més enllà de les diferències notòries entre el món acadèmic i el sector no professionalitzat, Scolari ha apuntat que el microrelat o el fenomen dels textos breus ha ocasionat un "boom" a l'Amèrica Llatina. Quelcom amb què ha coincidit Carrión que, no obstant això, ha lamentat que "no hagi quallat en la cultura tradicional"

Si bé és cert que més extensió no implica menys qualitat (prengui'n d'exemple Guerra i pau, l'obra mestra de Lev N. Tolstoi), els ponents han assegurat que més enllà d'estar de moda, la brevetat i capacitat de síntesi sempre son un valor afegit.

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

1528

La UPF-BSM recupera part de "La gauche qui rit ", l'exposició de Colita censurada durant el franquisme

Anònim — Fri, 11 Jun 2021 14:28:23 +0000

La UPF-BSM recupera part de "La gauche qui rit ", l'exposició de Colita censurada durant el franquisme Anònim (no verificat) dv., 11/06/2021 - 16:28

Summary

L'exposició "La gauche qui rit" torna a veure la llum de la mà de la UPF Barcelona School of Management, que recupera part de les fotografies de Colita censurades durant el franquisme amb una nova exhibició, disponible a Balmes 132, fins al mes de setembre.

Tags

Date

dl., 14/06/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Caption

Eugenio Trias (1942-2013), filòsof i professor. Archivo Colita Fotografía.

Text Actualitat

"Qui és la Gauche Divine" és una exposició que recull part de les fotografies de Colita exhibides a la sala Aixelà l'any 1971
Joan Manel Serrat, Maria del Mar Bonet o Jorge Herralde son alguns dels personatges capturats a través dels lents de Colita
L'exposició, disponible a la UPF-BSM fins al mes de setembre, recorrerà els tres campus de la Universitat Pompeu Fabra

L'exposició "La gauche qui rit" torna a veure la llum de la mà de la UPF Barcelona School of Management, que recupera en un format portàtil d'àmbit universitari part de les fotografies de Colita censurades durant el franquisme amb una nova exhibició. "Qui és la Gauche Divine?", disponible a l'edifici del carrer Balmes 132 fins al mes de setembre, ensenya una mostra de les imatges en què Colita retratava les persones que conformaven la vida intel·lectual de Barcelona durant els últims anys del franquisme.

Entrevista en exclusiva amb Colita, aquí

"Als anys 70, Barcelona tenia color de colom brut". Així defineix la mateixa Colita l'època i la ciutat on va iniciar-se en la fotografia i on ha esdevingut una de les fotògrafes més emblemàtiques dels nostres temps. "Era una ciutat portuària, trista... però hi havia petits nuclis de reunió, com trinxeres, on ens amagàvem un conjunt de persones antifranquistes i addictes a la cultura", explica.

Joan Manel Serrat, Maria del Mar Bonet, Terenci Moix, Jorge Herralde o Oscar Tusquets son alguns dels "divins" capturats a través dels lents de Colita. Gent que "intentava viure de la cultura i que amb el temps s'ha fet famosa en la seva professió".

Qui és la Gauche Divine?

"Les seves fotografies ens mostren com eren aleshores, quan potser ni tan sols eren el que han arribat a ser", reflexiona la comissària de l'exhibició i responsable del programa Cultura de la UPF-BSM, Mathilde Brodu. "Ens els apropa a través d'una mirada divertida, lluny d'arquetips i posades en escena", comenta, i afegeix, "ens mostra els seus amics, aliens a la fama que els acabaria convertint en icones".

La Gauche Divine és una fita en la història recent espanyola sobre el que va suposar resistir al franquisme i a la censura

El concepte de Gauche Divine va ser impulsat pel cronista Joan de Segarra amb l'objectiu d'aglutinar el grup de persones que conformava la vida intel·lectual de Barcelona. "Quan vam veure que el concepte prenia tanta importància, vam decidir posar per escrit en un tovalló qui érem realment la Gauche Divine", relata Colita. Un llistat del qual va acabar naixent l'exposició "La gauche qui rit", un terme que juga amb el nom de la marca de formatge processat "La vache qui rit".

I amb la censura, el creixement

"Nosaltres preteníem fer una festa a la sala Aixelà amb l'objectiu de penjar els nostres amics de la paret i acabar regalant-los les fotografies", admet la fotògrafa. Però l'exposició, que havia de durar dos dies, va topar amb la censura franquista. "Es van prendre molt seriosament això de la 'gauche'", ironitza Colita que, més enllà de l'anècdota, admet que el terme "va calar".

Avui, la Gauche Divine és una "fita en la història recent espanyola, un emblema intel·lectual de què va suposar resistir al franquisme i a la censura, al que suposava crear malgrat la repressió o a buscar fora dels límits establerts les condicions per l'obra d'art ", considera Manel Jiménez, vicerector de Transformació Educativa, Comunicació i Cultura de la UPF.

No es tornarà a produir un fenomen com el de la Gauche Divine perquè, espero, no hi haurà cap altre dictador que uneixi el món de la cultura

"El fenomen de la Gauche Divine no s'ha aturat mai. Tinc 80 anys i encara en parlo", se sorprèn la fotògrafa, que ho atribueix a la "diversió dels protagonistes". "La gent el que vol és riure i compartir el sentit de l'humor, per això aquest grup va tenir tant d'èxit", apunta.

Ara bé, la fotògrafa –que assegura estar molt contenta amb l'explosió de la fotografia gràcies als smartphones– afirma que aquest fenomen no es tornarà a repetir, ja que "no tornarà, espero, a haver-hi cap dictador que uneixi el món de la cultura".

"Queda poc romanticisme en la nostra professió, i els que queden els estan matant en alguna guerra" denuncia, i lamenta que, avui dia, tot el que està relacionat amb la cultura "és complicat". "Cal treballar molt per arribar lluny i perquè a 80 anys encara puguis penjar els teus amics de la paret", conclou.

Imatge

Text Actualitat

Entrada lliure al hall de la UPF Barcelona School of Management (Carrer Balmes 132-134)
Abril-setembre 2021

Comissariat: Mathilde Brodu
Idea original: Francesc Polop
Disseny gràfic: Francesc Polop
Edició i traducció: Ruth Pérez Castro
Producció: Universitat Pompeu Fabra – Barcelona School of Management
Col·laboren: colitafotografia.com, Biblioteca CRAI UPF
Imatges: Archivo Colita Fotografía ©

Destacat

Inactiu

Amb Colita, la 'Gauche Divine' no s'acaba mai

Anònim — Fri, 11 Jun 2021 07:34:45 +0000

Amb Colita, la 'Gauche Divine' no s'acaba mai Anònim (no verificat) dv., 11/06/2021 - 09:34

Summary

La UPF Barcelona School of Management recupera l'exposició "La Gauche qui rit", que inclou les fotografies de Colita sobre els personatges de la vida intel·lectual de la Barcelona dels 70 i que va ser censurada.

Tags

Date

dt., 15/06/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Tot va començar amb una maleta. Més que una maleta, era una mena de caixa gran amb rodes de goma, una caixa de fusta, amb una etiqueta enganxada en un lateral on deia "COLITA".

Aquell dia estàvem consultant el nostre amic i grafista Francesc Polop sobre un projecte d'exposició a partir de material d'estudiants de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) sobre l'escola Bauhaus. Comentàvem diverses possibilitats, pressupostos i solucions gràfiques mentre la nostra mirada viatjava per l'estudi del Francesc, ple de fotos, petites escultures i prestatgeries a prova de foc. Recordem perfectament quan li vam demanar: "i això de Colita, què és?". La seva resposta va ser molt directa: "una exposició!".

Colita ens presenta els seus amics, aliens a la fama que els acabaria convertint en icones d'una generació

I així, tot preparant l'exposició "Bauhaus, el gresol de la modernitat" (actualment al campus de Poblenou i, ben aviat, al campus de la Ciutadella), vam decidir convertir-la en una exposició transportable en una mena de maleta de fusta, perquè pensàvem ja en la següent –transportable, també, en la seva maleta privada–, plena de fotos de Colita

L'origen de l'exposició

L'exposició "Qui és la Gauche Divine" va començar, doncs, en el cor d'una altra. Mentre parlàvem de Mies van der Rohe van aparèixer els retrats d'Eugenio Trias, Juan Marsé, Joan Manel Serrat i moltes altres figures ineludibles de la vida social, política, intel·lectual, artística –en definitiva, tot allò que s'anomenava vida cultural– de la Barcelona dels anys 70.

Joan de Sagarra, inspirat pels antics ambients parisencs del Quartier Latin, situat en la "rive gauche" del Sena, va utilitzar l'expressió "Gauche Divine" per primera vegada per referir-se a aquestes persones. En aquella època, un dels llocs de moda a Barcelona era Bocaccio, una discoteca que ben aviat va esdevenir punt de trobada de tota mena de personatges.

L'any 1971, a la sala Aixelà, es va organitzar l'exposició original sota el nom irònic "La Gauche qui rit", jugant amb la provocació. L'exposició es va inaugurar, però l'endemà mateix la policia la va clausurar. L'ús de la paraula "gauche" (esquerra) i els personatges que s'hi exhibien semblaven massa subversius a les acaballes del franquisme.

El retrat d'una època

L'exposició presentava uns 70 retrats, tots ells d'amics i coneguts. Colita hi dona testimoni de la trajectòria de les personalitats més conegudes d'aquells temps en l'entorn barceloní. Les seves fotografies ens mostren ara com eren aleshores, quan potser ni tan sols eren el que han arribat a ser. Ens els apropa a través d'una mirada divertida, lluny dels arquetips i posades en escena. Colita ens presenta els seus amics, aliens a la fama que els acabaria convertint en icones.

La Gauche Divine és una fita en la història recent espanyola sobre el que va suposar resistir al franquisme i a la censura

Avui, la "Gauche Divine" és una mena de referent, una fita en la història recent espanyola, un emblema intel·lectual de què va suposar resistir al franquisme, a la censura, al que suposava crear malgrat la repressió o a buscar fora dels límits establerts les condicions per l'obra d'art.

Bocaccio representava també –és quasi innecessari fer-ho explícit– la diversió i l'inconformisme d'una certa classe social, precisament en una època en què aquest concepte de classe era ben bé al centre dels discursos polítics inspirats en el marxisme. És cert que la "Gauche Divine" evoca una manera de ser, d'esquerres, sense renunciar al que podríem anomenar una certa pretensió, encara que sigui una pretensió amb pocs diners!

Les lliçons de Colita

La lliçó de Colita, fotògrafa i testimoni de la trajectòria dels seus amics, té uns valors que tota escola o comunitat educativa es pot apropiar fàcilment: treballar, treballar i treballar; procurar guanyar els diners necessaris per seguir fent allò en què es creu; no cedir a les amenaces o les pressions; divertir-se aprenent; adaptar-se a les circumstàncies, les tecnologies, les condicions de treball; no tenir prejudicis.

Les lliçons de Colita, la seva entranyable energia o el seu mal geni, ens donen pistes de valor: formar-se una personalitat i estimar els teus amics.

La nostra petita mostra, testimoni excepcional d'una època, és una gran mostra d'art, d'humanitat. Una de les fotògrafes més reconegudes del món, oferint-nos la possibilitat de riure'ns de nosaltres mateixos, de mirar més enllà dels tòpics que associem a les celebritats. Trobem en el clima subtil i inconfusible dels seus retrats una insolència innocent al servei de la profunditat de les emocions.

Eliminar espai superior

Off

Eliminar espai inferior

Off

Text Actualitat

La "Gauche Divine" arriba a la Universitat

L'exposició va sorgir d'una maleta de fusta amb rodes gràcies a les quals podrà circular i visitar tots els campus de la universitat. El recorregut s'inicia a la UPF-BSM i viatjarà pel Campus Mar, el Campus Poblenou i el Campus Ciutadella. Amb ella, la colla de la "Gauche Divine" no s'acaba mai!

Al hall de l'entrada de la UPF Barcelona School of Management hi trobareu, en l'últim panell, un codi QR per descobrir altres fotografies en format digital.

Visiteu part de l'exposició virtual, aquí

Destacat

Inactiu

OG image

Visible in media room

Off

Las vanguardias liberaron a los artistas de cuatro siglos con el mismo arte

Anònim — Wed, 12 May 2021 16:21:40 +0000

Les avantguardes van alliberar els artistes de quatre segles amb el mateix art Anònim (no verificat) dv., 14/05/2021 - 11:31

Summary

La professora de Teoria de l'Art de la UPF, Estela Ocampo, recorre les avantguardes de principis del segle XX i explica com van transformar el paradigma artístic conegut fins llavors: el naturalisme. El cubisme, l'expressionisme o el futurisme, entre altres, trenquen els esquemes i influeixen en l'art contemporani actual.

Tags

Art
Cultura

Date

dc., 12/05/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Youtube URL

Eliminar espai superior

Off

Eliminar espai inferior

Off

Text Actualitat

Les avantguardes son un trencament amb el passat, amb més de quatre segles vivint el mateix art. "Els diferents moviments d'avantguarda, que es plantegen diverses qüestions, coincideixen en la necessitat d'establir un paradigma artístic lliure", ha exposat Estela Ocampo, doctora en Filosofia i Lletres i professora de Teoria de l'Art a la Universitat Pompeu Fabra, durant el webinar "El gest radical: art i avantguardes del segle XX".

Cubisme, expressionisme, futurisme, dadaisme o surrealisme han estat alguns dels moviments pels quals ha transitat Ocampo per explicar les avantguardes de les primeres dècades del segle XX que, malgrat les seves diferències, "volien trencar amb el paradigma del mimetisme naturalista". "L'antinaturalisme, que s'expressa de moltes maneres, pretén substituir completament la relació de l'art amb la natura i instaurar-ne una de completament diferent en què l'art sigui autònom", ha reflexionat la professora.

Noves formes i referents

Durant quatre segles, els artistes es van sotmetre a certes regles com la versemblança en la representació o el clarobscur, entre altres, i van seguir determinats preceptes, per exemple, respecte al cos humà. Tanmateix, encara que les acadèmies del segle XVII "alliberaven" els artistes de la influència gremial, els estrictes preceptes ben aviat van "encotillar" els creadors.

"L'interès per l'art primitiu és pràcticament immediat", ha expressat Ocampo, que ha exemplificat aquesta tendència amb Les Demoiselles d'Avignon, de Pablo Picasso. Una obra que, no obstant això, va generar molt de rebuig. Per què? "Per l'ús de les màscares africanes com a rostre", ha apuntat la professora.

El gust pel primitiu no només s'enregistra en Picasso i en el cubisme, sinó també en altres moviments que coincideixen amb la necessitat de buscar una sortida al naturalisme.

Imatge

Caption

Estela Ocampo, profesora de Teoría del Arte en la UPF

Text Actualitat

La rebel·lia del futurisme

"El futurisme és potser un dels moviments amb un plantejament més radical", ha recordat Ocampo que, alhora, ha admès que més enllà del seu manifest fundacional (1909) publicat a Le Figaro, "el plantejament de base era compartit amb la resta". En qualsevol cas, el futurisme respon a un "determinat ambient prebèl·lic a Europa", i a una actitud "molt crítica" dels artistes. "Parla d'un moviment agressiu enfront de la immobilitat i el somni que va caracteritzar èpoques anteriors de l'art europeu", ha reivindicat Ocampo.

La màquina, l'agressivitat i la glorificació de la guerra eren alguns dels aspectes més lloats pel moviment que, en els seus inicis, va tenir un vessant anarquista. "Els tubs de colors per a nosaltres eren com cartutxos de dinamita", va dir Maurice Denis, una de les figures fonamentals de l'expressionisme.

Revolució política i pictòrica

Més enllà de la retòrica bel·licista, als anys vint del segle XX va néixer una altra forma d'avantguarda substancial per a l'art contemporani: l'abstracció. Tot i que no va ser exclusivament filla de l'avantguarda russa, té un dels seus màxims exponents en Kazimir Malevitx. "És la vinculació entre l'avantguarda política i l'avantguarda pictòrica", ha considerat Ocampo, que ho ha valorat com un "cas privilegiat".

"Rússia era extraordinàriament creativa en termes artístics, però també econòmics, polítics i socials", ha assenyalat la professora de Teoria de l'Art de la UPF. En aquest sentit, Ocampo ha insistit en la inicial adhesió d'artistes com Vassili Kandinski o Malevitx a la revolució russa. Un fet que, malauradament, "no va acabar en una bona relació".

Mentre que Kandinski va abandonar l'URSS el 1919, precedit per Marc Chagall, que va fer-ho el 1922, Malevitx va convertir-se en un referent del moviment i va portar l'antinaturalisme al seu extrem amb l'obra Blanc sobre blanc, arran de la qual va deixar de pintar.

Destacat

Inactiu

"«El mundo de ayer» es la conversión del llanto en escritura"

Anònim — Fri, 07 May 2021 10:08:40 +0000

"«El món d'ahir» és la conversió del plor en escriptura" Anònim (no verificat) dv., 07/05/2021 - 12:33

Summary

El traductor literari Adan Kovacsics ofereix una sessió per entendre el món que Stefan Zweig va retratar en la seva cèlebre obra «El mon d'ahir» i per comprendre els sentiments de la població europea de principis del segle XX.

Tags

Date

dc., 05/05/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Youtube URL

Eliminar espai superior

Off

Eliminar espai inferior

Off

Text Actualitat

Hi ha dos elements a «El món d'ahir» que el fan particular i etern. D'una banda, la desesperació i dolor continguts per l'exili i la desaparició d'un món. De l'altra, la seva conversió del plor en escriptura. Així ho ha considerat el traductor literari Adan Kovacsics, ponent del webinar "«El món d'ahir»: Stefan Zweig i l'Europa de principis del segle XX" i expert en l'obra d'autors austríacs i hongaresos com Stefan Zweig, Karl Kraus o Arthur Schnitzler, entre altres.

«El món d'ahir: memòries d'un europeu» (1941) és la gran obra de Zweig, escrita en "temps de penombra i persecució". "Aquest és un llibre autobiogràfic en què, tanmateix, quasi no apareix la vida privada de Zweig", ha apuntat Kovacsics, que ha descrit el llibre com una "galeria de personalitats". "No hi ha cap pàgina en què no apareguin músics, artistes o intel·lectuals que Zweig va conèixer", ha admès.

Imatge

Caption

Adan Kovacsics, traductor literario y experto en Zweig

Text Actualitat

Malgrat que la lectura és una "exaltació permanent de l'art", el protagonista real és més aviat un període. "Ell, tan expert en l'escriptura de biografies, sembla que va voler escriure la biografia d'un cert període d'Europa", ha reflexionat el traductor, referint-se al període d'entreguerres.

Quin va ser el món d'ahir?

Quan Zweig parla del món d'ahir ho fa del món anterior a la Primera Guerra Mundial. "El que va caracteritzar aquella època va ser el cosmopolitisme i la defensa del supranacional, quelcom que també va caracteritzar la seva família", ha explicat Kovacsics, que ha insistit en "l'esforç permanent de l'autor per rememorar i justificar una vida".

Ell, tan expert en biografies, sembla que va voler escriure la biografia d'un cert període d'Europa

No obstant això, amb ulleres de 2021, Kovacsics ha insistit que la visió de Zweig respon a un "patró mític de l'Habsburg" amb una tendència a "edulcorar i idealitzar" el període previ a la Gran Guerra. Quelcom amb què la politòloga Hannah Arendt no estava d'acord i pel que va descriure «El món d'ahir» com a "qualsevol cosa excepte el món d'ahir".

Sigui com sigui, i malgrat les crítiques, l'expert en Zweig ha argumentat que allò que rescata aquell món d'ahir és "l'efervescència creativa" del temps previ a la guerra i als personatges com Sigmund Freud o Franz Kafka que van "reflectir el caràcter fràgil, trencadís i de base llefiscosa d'aquell món d'ahir".

Destacat

Inactiu

"El Qujiote es un loco a ratos lleno de lúcidos intervalos"

Anònim — Wed, 05 May 2021 16:45:24 +0000

"El Quixot és un boig a estones ple de lúcids intervals" Anònim (no verificat) dc., 05/05/2021 - 18:56

Summary

L'historiador Gonzalo Pontón explica les principals característiques de l'obra més important de la literatura espanyola, El Quixot, i interpreta les múltiples lectures de l'obra: des d'una simple novel·la cavalleresca fins a una lectura humorística o una crítica social.

Tags

Cultura

Date

dc., 28/04/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Youtube URL

Eliminar espai superior

Off

Eliminar espai inferior

Off

Text Actualitat

Com seria la vida viscuda segons els llibres? L'historiador Gonzalo Pontón ha plantejat aquesta reflexió com una de les possibles línies d'interpretació d'«El Quixot». "Cervantes construeix una novel·la plagada d'al·lusions a un univers literari, amb personatges obsessionats per la literatura i per viure la seva pròpia existència en conflicte entre la realitat i el que els motlles literaris poden experimentar", ha considerat.

Aquestes han estat les primeres reflexions del webinar "«El Quixot»: l'obsessió per la literatura", organitzat pel Programa Cultura de la UPF Barcelona School of Management en col·laboració amb l'Institut d'Humanitats. "«El Quixot» és un llibre còmic, que fa riure, però que manté una presència constant i tenaç de la literatura", ha valorat Pontón, que ha recordat que, per sobre de tot, representa la "novel·la cavalleresca per excel·lència".

Segons l'historiador, al segle XVI la literatura cavalleresca "constitueix un gènere literari propi". Amb ella tothom pot viure aventures històriques, bèl·liques i amoroses, ha expressat, i ha afegit: "per això no em sorprèn que siguin aquests els llibres que el Quixot, empobrit, crema a la foguera", ja que desposseït de tots els seus poders, "només pot viure l'aventura idealitzada a través de la lectura".

Entre el real i l'imaginari

En aquesta fina línia entre la realitat i el literari, entre el fictici i l'inventat, transita també el protagonista de la novel·la. Però, el Quixot és un "boig" o hi ha alguna cosa més rere seu? En paraules de Pontón, "El Quixot és un "boig" a estones ple de lúcids intervals". No obstant això, la "maduresa" del seu personatge arriba a través de les llargues converses amb Sancho, el seu escuder.

Precisament, respecte a l'originalitat de la segona part de l'obra es dissipa una ombra de dubte. N'és Cervantes l'autor? El 16114 es publica la suposada continuació del primer volum, però no arriba a mans de l'autor original, sinó d'Alonso Fernández de Avellaneda, que, ha comentat Pontón, "despatxa amb certa maldat el veritable autor".

La novel·la inclou tantes interpretacions com modes, tendències i anys ens separen de la seva creació
Gonzalo Pontón, historiador

Davant una eventual mala reacció, Cervantes va respondre de manera "admirable" i va incloure aquesta versió en la seva segona part. "És una obra més articulada i meditada, amb més cohesió", ha valorat l'historiador que, tanmateix, ha admès que "tots els descobriments es troben en la primera part".

Malgrat que després d'«El Quixot» no van imprimir-se més novel·les cavalleresques, l'obra ha sobreviscut a més de quatre segles i continua essent l'obra més important de la literatura espanyola. "La novel·la inclou tantes interpretacions com modes, tendències i anys ens separen de la seva creació", ha reflexionat Pontón, que ha conclòs: amb «El Quixot», "la possibilitat del fet meravellós sempre queda oberta".

Destacat

Inactiu

“Shakespeare va ser real, però el 90% del que s'explica a les seves biografies és fictici"

Anònim — Mon, 03 May 2021 15:11:40 +0000

“Shakespeare va ser real, però el 90% del que s'explica a les seves biografies és fictici" Anònim (no verificat) dl., 03/05/2021 - 17:11

Summary

¿Qui va ser realment William Shakespeare? El crític, editor i traductor Andreu Jaume ofereix el webinar "I Shakespeare va inventar els humans", en què analitza la trajectòria vital i literària del cèlebre autor, des de les seves primeres comèdies fins al gran final amb The Tempest.

Tags

Date

dc., 21/04/2021 - 12:00

Lego Actualitat

Youtube URL

Eliminar espai superior

Off

Eliminar espai inferior

Off

Text Actualitat

"Comencem amb un aclariment: Shakespeare va existir, va ser real". Amb aquesta contundència l'editor i traductor Andreu Jaume ha dissipat tota mena de dubtes sobre els rumors entorn la vida i l'obra de l'autor més important de tots els temps.

Així ho ha certificat durant el webinar "I Shakespeare va inventar els humans", organitzat pel Programa Cultura de la UPF Barcelona School of Management en el marc de les activitats de Sant Jordi i en col·laboració amb l'Institut d'Humanitats. "Hi ha moltes biografies sobre Shakespeare, però la majoria d'elles es basen en un 10% en fets i en un 90% en invencions", ha lamentat Jaume, que ha recomanat el text de Bill Bryson. "Tot el que es pot saber sobre Shakespeare ho va escriure ell", ha sentenciat.

"Un dels pitjors greuges que ha patit Shakespeare és que s'hagi dubtat de la seva existència i de la seva obra", ha insistit Jaume, que ha conduït una sessió a través de l'Anglaterra isabelina del dramaturg i dels entrebancs en la seva vida personal que, sens dubte, van afectar les seves creacions.

De l'humor a la "dark comedy"

“Shakespeare devia ser un home molt divertit: fins i tot les tragèdies més fosques tenen sempre un cop d'humor", ha apuntat el crític i editor, responsable de l'edició de l'obra completa de Shakespeare en castellà i de la traducció al castellà d'El rei Lear (Penguin Clásicos, 2016).

Malgrat que Shakespeare "sempre va tenir una intuïció còmica innata", li va costar adaptar-se al dramatisme que va predominar durant el regnat d'Isabel I i que el seu contemporani, col·lega i competidor, Christopher Marlowe, va dominar tan bé.

"La seva vida, la de Marlowe, va ser apassionant, havent de gestionar continuadament el rebuig a l'homosexualitat; la de Shakespeare, en canvi, va ser més quotidiana". El cèlebre dramaturg va casar-se amb Anne Hathaway, amb qui van tenir tres criatures: Susanna, Judith i Hamnet. Va ser precisament la mort d'aquest últim, l'únic noi, amb tan sols onze anys, el que va transformar la seva obra.

Imatge

Caption

La comunidad UPF edita este año la edición bilingüe de 'The Tempest', la última obra de Shakespeare

Text Actualitat

A poc a poc, Shakespeare va ser assumint el diàleg tràgic de les seves obres a través dels drames històrics. Al segle XVI, "Anglaterra era una nació que estava creant la seva mitologia per primera vegada, i en aquest context Shakespeare s'hi va inserir d'una manera magistral", ha relatat Jaume. Un camí que va portar-lo a escriure la seva gran tragèdia: Hamlet.

"El to va aombrant-se a partir dels 40 anys del dramaturg", ha matisat l'editor, que ha afegit: "Havia perdut un fill, sentia la mossegada del pas del temps i això es nota molt". Des d'aquell moment, Shakespeare va deixar d'escriure comèdies o bé escrivia el que es coneix com a "dark comedies".

Després de l'esplendor, el comiat

Finalment, Shakespeare va conquerir la dialèctica tràgica que tant anhelava i que tant havia envejat en Marlowe, que va morir en estranyes circumstàncies després d'haver estat acusat de ser espia del govern.

"El rei Lear és la millor obra de Shakespeare i de tot el període isabelí", ha reflexionat Jaume. Tanmateix, arran de la mort d'Isabel I, l'última monarca de la dinastia Tudor, Shakespeare ja no escriurà ni tragèdies ni comèdies.

La seva última obra en solitari, La Tempesta, actuarà com el seu comiat. "Hi incorpora tots els elements investigats durant la seva dramatúrgia, convertint-los en mite", ha manifestat el crític i editor, que ha apuntat que l'obra funciona com a "reconciliació". Per exemplificar-ho, Jaume ha citat una de les frases més cèlebres de l'obra: "Estem fets de la matèria de què estan fets els somnis. I la nostra vida és somni".

Sigui com sigui, Shakespeare va ser real i la seva obra encara ens il·lustra en una època, la nostra, d'"apoteosi de l'ego sobredimensionada en què tot és biografia i publicitat", ha manifestat l'editor, que ha conclòs: "ben mirat, no saber massa sobre Shakespeare és un descans".

Destacat

Inactiu