Sostenibilitat

Els estudiants surten de les aules a la Sustainability Week

esther.anon — Fri, 03 Mar 2023 11:02:00 +0000

Els estudiants surten de les aules a la Sustainability Week esther.anon dv., 03/03/2023 - 12:02

Summary

Entre el 13 i el 17 de febrer els estudiants del Master of Science in Sustainability Management van sortir de les aules i van canviar les classes habituals per visites i xerrades diàries relacionades amb la sostenibilitat des de diferents perspectives.

Tags

Sostenibilitat

Date

dv., 03/03/2023 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

La Sustainability Week de la UPF Barcelona School of Management, emmarcada dins del pla d'activitats del Master of Science in Sustainability Management, no va ser una setmana qualsevol. Entre el 13 i el 17 de febrer els estudiants d'aquest programa, realitzat conjuntament amb l’ESCI-UPF, van sortir de les aules i van canviar les classes habituals per visites i xerrades diàries relacionades amb la sostenibilitat des de diferents perspectives.

L’objectiu d´aquesta iniciativa és que els estudiants coneguin la realitat del món de la sostenibilitat en diversos sectors d’activitat i en primera persona, amb la possibilitat de fer consultes i preguntes als diferents experts amb qui van tenir l’oportunitat d'intercanviar impressions.

La directora adjunta del màster per part de l’ESCI-UPF i promotora de la iniciativa, Lela Mélon , explica que “ara més que mai, i especialment en el camp de la sostenibilitat, cal un enfocament equilibrat per comprendre els desafiaments i les solucions relacionades amb la sostenibilitat empresarial, i per això cal una comprensió intersectorial”.

Una experiència immersiva intersectorial

Això és exactament el que va oferir la Sustainability Week als estudiants de l'escola: una experiència immersiva intersectorial (turisme sostenible, comerç minorista, finances sostenibles, ecoetiquetatge, construcció sostenible, gestió de residus, etc.) amb reunions amb els professionals líders al camp i la possibilitat d'ampliar la xarxa de contactes. D'aquesta manera, els estudiants van poder posar en pràctica els coneixements abans d'abandonar el programa.

Les activitats van arrencar el dilluns 13 de febrer amb una visita al Centre de Tractament de Residus Municipals on els estudiants van poder observar de primera mà la planta de selecció d'envasos que tracta tots els residus d'envasos de l'AMB, així com la planta de tractament de residus voluminosos. El dia següent, dimarts 14, va ser el dia de visitar La Fageda, un projecte pioner ubicat a la Garrotxa on, amb la companyia d'Oriol Gol (director de Sostenibilitat ), Anna Monells (directora de l'Àrea Social) i Albert Riera (director de Relacions Institucionals) es van poder visitar la planta de producció de iogurts i melmelades, la granja de vaques, la depuradora i la incineradora de biomassa.

Després d'assistir dimecres a una xerrada sobre finances sostenibles i inversions amb impacte a càrrec de Pablo de Muller, membre fundador de SUMA Capital, al campus de l’ESCI-UPF, dijous els estudiants van fer dues visites: en primer lloc, les instal·lacions de Mercadona a Barcelona, on el director d'Economia Circular de l'empresa, Antonio Romero, els va explicar com integra Mercadona la sostenibilitat i l'economia circular al negoci. Més tard, la segona visita va ser a Casa Yök, on la seva directora general i fundadora Mari Marañís va presentar als estudiants el projecte Yök Casa i Cultura, un petit hotel sostenible en tots els aspectes, des del disseny fins a la totalitat dels serveis que ofereixen.

Finalment, divendres també hi va haver programa doble al campus de l’ESCI-UPF: en primer lloc, una xerrada de Justo Orgaz Domínguez , president de Green Building Council, que va analitzar l'estat actual i el futur del sector de la construcció per afrontar el repte del canvi climàtic i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Tot seguit, una nova xerrada a càrrec de Carina Hopper, cofundadora d'EDuC Label for Sustainability Education, sobre ecoetiquetes a sectors diversos i el procés per crear un sistema de certificació propi.

“Per als estudiants ha resultat ser una setmana molt completa i enriquidora on han tingut l'oportunitat de veure la realitat del que aprenen a les classes del màster”, va declarar la també directora adjunta del màster per part de la UPF-BSM i promotora de la iniciativa, Erola Palau.

A més, “la retroalimentació dels estudiants ha estat encoratjadora per a les properes edicions”, va augurar Lela Mélon.

Destacat

Inactiu

OG image

Taula del Retail UPF-BSM. El sector del retail ha de fer un gran esforç inversor en sostenibilitat, digitalització i formació del talent

Anònim — Mon, 20 Feb 2023 14:23:57 +0000

Taula del Retail UPF-BSM. El sector del retail ha de fer un gran esforç inversor en sostenibilitat, digitalització i formació del talent Anònim (no verificat) dl., 20/02/2023 - 15:23

Summary

Els empresaris de la distribució son conscients de que el comerç europeu ha de efectuar un esforç inversor mil milionari per posar-se al dia en tres aspectes bàsics: sostenibilitat, digitalització i formació del talent.

Tags

Date

dl., 20/02/2023 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Els empresaris de la distribució son conscients de que, tal i com expressa l’estudi de McKinsey encarregat per Eurocommerce, el comerç europeu ha de efectuar un esforç inversor mil milionari per posar-se al dia en tres aspectes bàsics: sostenibilitat, digitalització i formació del talent. A la Taula del Retail de la UPF-BSM, que va tenir lloc recentment a l'Edifici Balmes de la UPF Barcelona School of Management, els empresaris van reconèixer aquestes carències i van expressar que estan disposats a implicar-se a fons en aquesta renovació.

Malgrat la incertesa del moment econòmic actual, en el que un percentatge considerable de les pimes experimenta pèrdues en el seus comptes de resultats, els directius d’empreses dels diferents àmbits del comerç que formen la taula es mostren esperançats i confien en el redreçament de molts negocis. En efecte, el sector del retail afronta l’any 2023 sabent que els indicadors econòmics dels primers mesos d’enguany son millor que mesos enrere. I tot i que la confiança dels consumidors tendeix a la baixa, si el mercat laboral manté el ritme d’ocupació dels darrers mesos i la inflació no es dispara, els empresaris comercials consideren que aquest any la renda disponible bruta aguantarà i tirarà del consum.

Les dades analitzades a la Taula del Retail UPF-BSM permeten visionar un bon any pel turisme, i per tant el sector està convençut que aquesta empenta arrossegarà també el sector comercial. Des d’aquesta perspectiva, els empresaris demanen a les autoritats mirar el fenomen en positiu i crear un clima de promoció i expansió.

D’altra banda, la taula continua reclamant que s’acceleri la tramitació dels expedients d’apertura dels establiments en cada municipi i que s’escurcin els terminis, per dos motius: perquè signifiquen un sobre cost innecessari, i perquè devaluen els projectes empresarials.

Segons Josep-Francesc Valls, Director de la Càtedra Escenaris de Futur en Retail, Turisme i Serveis de la UPF Barcelona School of Management, “constato que es produeix un esforç considerable per part dels empresaris del retail en adaptar-se a les noves demandes dels clients, preus inclosos”.

Destacat

Inactiu

OG image

El Iberian Chapter del PRME se reúne en la UPF-BSM para debatir su plan estratégico 2022-2025

esther.anon — Mon, 20 Feb 2023 11:33:00 +0000

L'Iberian Chapter del PRME es reuneix a la UPF-BSM per debatre el seu pla estratègic 2022-2025 esther.anon dl., 20/02/2023 - 12:57

Summary

El PRME Iberian Chapter va celebrar una reunió de treball el passat 07 de febrer a les instal·lacions de la UPF-BSM en què es va debatre sobre el seu pla estratègic i les activitats que l'agrupació preveu organitzar en un futur proper.

Liderant la integració de la sostenibilitat a les escoles de negoci d'Espanya i Portugal

El PRME (Principles for Responsible Management Education) és una iniciativa que compta amb el suport de l'ONU per promoure la sostenibilitat a les escoles de negocis de tot el món. En aquest context, el PRME Iberian Chapter, del qual el Marcos Eguiguren, Associate Provost de la UPF-BSM, director de la Càtedra de Finances Sostenibles i professor de la UPF-BSM, és vicepresident, va celebrar una reunió de treball el 07 de febrer passat a les instal·lacions de la UPF Barcelona School of Management.

Durant aquesta jornada de treball es va posar especial focus a debatre el seu pla estratègic a mitjà i llarg termini, així com a les activitats que l'agrupació preveu organitzar en un futur proper.

Marcos Eguiguren assenyala que "la principal fita tangible que ha aconseguit aquesta agrupació, a més de la seva pròpia constitució i estabilitat, és la creació d´un pla estratègic a tres anys vista, que ja s´ha començat a implementar creant instruments de valor per als signants". En efecte, ja s'han organitzat alguns webinars on s'han pogut compartir millors pràctiques, intercanviar posicions i iniciar un procés de reflexió conjunta.

Pel professor Eguiguren, que la UPF-BSM participi en aquesta iniciativa no és una opció, sinó una obligació: “una escola de negocis que parla del planetary well-being a la seva missió i en la seva visió està obligada a estar en aliances internacionals que defensen aquesta mateixa posició. I el PRME em sembla el grup perfecte per fer-ho, per utilitzar el management en positiu”.

Per la seva banda, Luís Veiga, professor de la Nova School of Business and Economics de Lisboa i president de l'Iberian Chapter del PRME, ho veu de manera semblant, i després de la reunió de treball va declarar que “els principals objectius del pla estratègic 2022-2025 resideixen a buscar suports des del màxim nivell, des dels consells de direcció de les escoles, i maximitzar el nombre de membres a la Península Ibèrica. Una altra ambició més a llarg termini seria mesurar i comunicar tot el que fem en relació amb la sostenibilitat per inspirar altres institucions”.

El professor Veiga considera que cal predicar amb l'exemple “per convèncer i influir tots els signants ibèrics a emprendre aquest viatge cap al desenvolupament sostenible ia integrar a les seves activitats i programes acadèmics els Objectius per al Desenvolupament Sostenible, així com l'ambició que aquests comporten. La nostra visió com Iberian Chapter és convertir-nos en una xarxa líder capaç d'accelerar el diàleg i implementar una educació responsable a les institucions d'educació superior de la Península”.

The Principles for Responsible Management Education (PRME)

The Principles for Responsible Management Education (PRME) és una iniciativa creada el 2007, amb el suport de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), que té com a objectiu principal promoure la sostenibilitat en centres educatius de tot el món.

Per això, el PRME segueix sis grans principis (Propòsit, Valors, Mètode, Investigació, Aliances i Diàleg) amb què es proposa que els seus membres, més de 800 escoles de negocis, transmetin als seus estudiants les competències necessàries per equilibrar els objectius econòmics amb els de sostenibilitat, fent un èmfasi especial en els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) plantejats per l'ONU, alhora que busca alinear les institucions acadèmiques amb el treball de la iniciativa UN Global Compact.

La UPF Barcelona School of Management es va adherir al PRME el 2008, només un any després de la seva creació. Des de llavors, ha anat implementant els seus sis principis en la docència i la formació dels seus estudiants. El 2021, el PRME va constituir la seva agrupació ibèrica, l'Iberian Chapter, que agrupa més de 30 escoles de management espanyoles i portugueses membres de l'associació, entre elles la UPF-BSM.

El fet de formar part del model de govern de l'Iberian Chapter reforça de manera exponencial el compromís de l'escola amb el PRME, així com el compliment de la missió de la UPF-BSM: preparar líders capaços de gestionar empreses, institucions i projectes, promovent la innovació, la transformació social, el compromís amb la cultura i el benestar global.

Destacat

Inactiu

OG image

Presentem l'estudi “El valor social de Bellvitge 2030 Green”

esther.anon — Wed, 15 Feb 2023 10:46:27 +0000

Presentem l'estudi “El valor social de Bellvitge 2030 Green” esther.anon dc., 15/02/2023 - 11:46

Summary

La Càtedra d’habitatge digne i sostenible de la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM) presenta l’estudi “El valor social de Bellvitge 2030 Green”on s’analitza el retorn social de la inversió del projecte de rehabilitació urbana immobiliària impulsat per la Fundació Metropolitan House.

El projecte de rehabilitació “Bellvitge 2030 Green” suposaria un retorn social de 4,61€ per cada euro invertit

En el marc de la Càtedra d’habitatge digne i sostenible impulsada per la UPF Barcelona School of Management amb la col·laboració de la Fundació Metropolitan House, s’han donat a conèixer, en un acte emplaçat a l’Il·lustre Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, les conclusions de l’estudi “El retorn social de Bellvitge 2030 Green” que té com a objectiu mesurar el retorn social de la inversió d’aquest projecte de rehabilitació urbana immobiliària i l’impacte positiu en el barri.

L’estudi, elaborat pel Ramon Bastida, Vicedegà de Transferència de Coneixement de la UPF Barcelona School of Management, i l’Erola Palau, investigadora de l’Àrea d’Operacions, Tecnologia i Ciència de la UPF-BSM, analitza quines implicacions tindria aquest projecte en diferents àmbits com l’estat de salut del conjunt de residents, el confort, l’eficiència energètica o l’ accessibilitat, així com també mesura econòmicament quin seria el retorn social de la inversió per les diferents parts implicades.

La rehabilitació del barri implicaria un retorn social quatre cops major a la inversió

L’estudi conclou que el projecte de rehabilitació promogut per la Fundació Metropolitan House i la inversió associada al mateix (152 milions d’euros) suposaria un retorn social de 4,61 € per cada euro invertit: per a les administracions públiques (80% del pressupost total), el retorn social dels fons públics que s’invertirien en el projecte seria de 5,76 €, mentre que el retorn social de les aportacions del conjunt de veïns i veïnes propietaris dels habitatges (20% del pressupost total) arribaria fins a 23,04 € per cada 20 € mensuals satisfets.

Pel que fa a l’impacte econòmic, la inversió realitzada mitjançant aquest projecte també derivaria en un increment del valor dels habitatges pels seus propietaris. A més a més, la recerca de la UPF-BSM analitza la contribució del projecte en la generació de llocs de treball, el qual s’avalua en un valor superior a 18 milions d’euros.

Un barri més eficient i accessible

Entre les principals repercussions positives que s’extraurien de la implementació de Bellvitge 2030 Green en la vida dels veïns i veïnes del barri, especialment per a les persones d’edat avançada i amb limitacions de mobilitat, destaquen les millores en l’eficiència energètica i en l’accessibilitat dels habitatges. En menor mesura, també suposaria millores en l’estat de salut personal del conjunt de residents, en el confort, en l’espai i en la insonorització a l’habitatge, així com en l’estalvi en despesa sanitària i la satisfacció general dels residents del barri.

Un estudi pioner en la mesura de la creació de valor social

El present estudi és pioner en la mesura de la creació de valor social d’un projecte de rehabilitació d’edificis a nivell nacional. L’estudi aplica el SROI, una metodologia utilitzada en treballs similars en l’àmbit de la rehabilitació d’edificis a nivell internacional i es basa en dades utilitzades en estudis previs i adaptades a les característiques del projecte Bellvitge 2030 Green.

La mesura del valor social generat per la renovació d’edificis és una pràctica habitual en països com els Estats Units d’Amèrica, el Regne Unit o els Països Baixos, entre d’altres. En aquests països, les administracions públiques tenen en compte la creació de valor social dels projectes, a més del valor econòmic, a l’hora d’adjudicar-los a una determinada empresa. A Espanya, aquest tipus de pràctiques s’estan començant a introduir en diferents àmbits de la contractació pública, tot i que encara no estan presents en alguns sectors, com l’immobiliari.

“Els resultats que hem obtingut de l’estudi són rellevants i demostren que la rehabilitació urbana és necessària per millorar la vida de les persones que hi viuen. La materialització d’aquest important projecte social podrà constituir un model de referència de rehabilitació i regeneració urbana per altres barris del nostre país” afirma Ramon Bastida, director de la Càtedra d’habitatge digne i sostenible de la UPF-BSM.

En aquest enllaç pots accedir a l’informe complet.

Destacat

Inactiu

OG image

Cápsula 1: ¿Qué es la economía circular?

esther.anon — Mon, 13 Feb 2023 09:50:34 +0000

Píndola 1: Què és l'economia circular? esther.anon dl., 13/02/2023 - 11:52

Summary

En aquesta primera píndola informativa de la Càtedra Mercadona posem en context què és l'economia circular i el perquè de la seva importància, així com els seus avantatges tant pels ciutadans com per les empreses.

Tags

Date

dt., 14/02/2023 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Definim l'economia circular:

Una definició estesa de l'economia circular (EC) a partir de la que proposa l'Ellen MacArthur Foundation podria ser la següent: una alternativa atractiva que pretén redefinir què és el creixement, amb èmfasi en els beneficis per a tota la societat. Això implica dissociar l’activitat econòmica del consum de recursos finits i eliminar els residus del sistema des del disseny.

"Economia circular és una alternativa atractiva que pretén redefinir què és el creixement, amb èmfasi en els beneficis per a tota la societat. ." Ellen MacArthur Foundation.

Fins ara, els models de producció tradicionals han assumit la generació de residus i de deixalles com a part inevitable del procés de producció. La novetat del concepte d'economia circular és que proposa que els residus que es produeixen al llarg del procés de producció poden generar valor per a l'empresa ja que són utilitzats novament. D'aquí és precisament on sorgeix el concepte de “circularitat”: els residus deixen de ser deixalles i es converteixen en un recurs més, reincorporant-se al procés productiu. És a dir, els residus dels uns es poden transformar en els inputs dels altres.

Tanmateix, cal distingir entre “economia circular” i “economia verda”. És veritat que tots dos termes parlen de l'ús de l'energia, de les emissions que es produeixen a conseqüència dels processos productius i dels recursos naturals com a punt de partida de l'economia productiva. Però la diferència principal entre tots dos és que l'economia circular se centra en l'optimització sostenible i els recursos, mentre que l'economia verda és més genèrica i aborda tots els processos naturals.

Per què és important l'economia circular?

La Unió Europea produeix més de 2.500 milions de tones de residus cada any, encara que actualment està actualitzant la legislació sobre gestió de residus per promoure un canvi cap al model de l'economia circular amb l'objectiu de reduir la quantitat de residus generats. A l'AC, quan un producte arriba al final de la vida útil, els seus materials es mantenen dins de l'economia sempre que sigui possible. D'aquesta manera, aquests es poden utilitzar de forma productiva una vegada i una altra, generant així més valor.

La Unió Europea produeix més de 2.500 milions de tones de residus cada any

Aquest fet compta amb molts avantatges: d'una banda, en el model de l'economia circular, els consumidors reben productes de més durada i més innovadors que augmenten la qualitat de vida i els fan estalviar diners a llarg termini; d'altra banda, les empreses obtenen una optimització de l'ús de recursos, cosa que pot contribuir a incrementar la productivitat i la sostenibilitat mediambiental.

I què passa amb els residus?

L'objectiu aspiracional de l'AC és que no hi hagi residus, ja que els productes i materials són reutilitzats i reciclats de manera indefinida.

Perquè això sigui possible, és fonamental reciclar els materials dels residus per “tancar el cicle”. D'altra banda, la recuperació d'energia a partir de residus també hi juga un paper important. L'eliminació de deixalles s'ha de produir gradualment i, quan sigui inevitable, s'ha de controlar adequadament perquè sigui segura tant per a la salut humana com per al medi ambient.

Per tant, i acceptant que el malbaratament no és una opció, perllongar i estendre la vida útil del producte preservant el valor econòmic incorporat resulta la forma més efectiva de preservar els recursos. En aquest sentit, podríem dir que la vida útil dels productes no és que es faci infinita, però sí que es fa menys finita.

Ara bé, estem a prop que l'economia circular s'implementi a gran escala? De moment no, com a mínim per tres motius:

Cal la cooperació amb altres empreses que conformin una simbiosi industrial.
Cal també un procés productiu que recuperi els productes una vegada han estat rebutjats pels consumidors.
Calen canvis estructurals en el disseny del producte, perquè la reutilització dels seus components estigui prevista des del primer moment.

No obstant això, cal preveure que algun dia vegem circular l'economia de veritat, perquè els diferents governs ja estan atorgant rellevància estratègica a aquesta qüestió a mitjà i llarg termini. De fet, actualment ja hi ha alguns exemples concrets d'empreses que estan aplicant l'economia circular:

HONEXT, que utilitza els residus de la manufactura de paper per fabricar panells per a la construcció.
BCIRCULAR, que fa una recuperació integral de les pales de les turbines eòliques per confeccionar fibres de carboni d'alta qualitat.
THERMOWASTE, que converteix residus sòlids urbans en materials nets i els recupera totalment per donar-los un segon ús.

I jo, què puc fer?

En conclusió, com a ciutadans, hauríem de superar les reticències sobre la qualitat dels productes que es generen a l'economia circular, així com fer una gestió correcta dels residus que es produeixen en el nostre dia a dia. I com a empreses, seria bo introduir la circularitat d'un producte des dels primers estadis de la concepció i el disseny. I naturalment, tots dos, ciutadans i empreses, haurien de participar de manera més activa en el reciclatge i la reutilització de productes.

Destacat

Inactiu

OG image

Entitats financeres i objectius de desenvolupament sostenible

Anònim — Mon, 06 Feb 2023 12:05:20 +0000

Entitats financeres i objectius de desenvolupament sostenible Anònim (no verificat) dl., 06/02/2023 - 13:05

Summary

Assistim a la presentació de les conclusions del 2022 Financial System Benchmark, que analitza les 400 institucions financeres globals més importants del món per valorar com estan preparades per afrontar la transformació cap a un paradigma de sostenibilitat.

Tags

Date

dl., 06/02/2023 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Marcos Eguiguren Huerta
Associate Provost for Strategic Projects
Director de la Càtedra Internacional de Finances Sostenibles
__

La reunió del COP27, celebrada el novembre de l'any passat a Egipte, va passar sense pena ni glòria, amb pocs avenços substancials en la tan necessària coordinació global en la lluita contra un dels reptes més greus amb què s'ha enfrontat mai la humanitat: el canvi climàtic i els seus efectes sobre la vida al nostre planeta.

Malgrat tot, en tants dies de reunions, convencions, reunions paral·leles, etc., sempre hi ha temes interessants. A títol d'exemple, a l'ombra del COP27 assistim a la presentació de les conclusions del 2022 Financial System Benchmark, que analitza les 400 institucions financeres globals més importants del món per valorar com estan preparades per afrontar la transformació cap a un paradigma de sostenibilitat i per assegurar-se que estan duent a terme una política de distribució d'actius que representi millor els riscos i les oportunitats vinculats als límits del planeta i a les convencions socials.

No entrarem a analitzar detalladament la metodologia emprada, ja que excediria molt l'àmbit d'aquesta breu ressenya, però sí que assenyalarem que la qualificació atorgada a cada institució es basa en un 40% en indicadors sobre inclusivitat i polítiques d'impacte en l'àmbit de la governança i l'estratègia, en un 30% en indicadors sobre com l'entitat respecta els límits del planeta, tant en l'àmbit del canvi climàtic com en el respecte a la natura i a la biodiversitat, i el 30% restant en indicadors sobre com l'entitat s'adhereix a les principals convencions socials en àrees com el respecte als drets humans, l'actuació i les polítiques corporatives de base ètica, i la capacitat de proporcionar treball digne.

Sembla que ens trobem davant d'un benchmark força assenyat que pot reflectir raonablement bé la realitat sobre com les entitats financeres estan efectivament intentant contribuir a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODSs). Doncs bé, les conclusions principals de l'estudi no poden ser més descoratjadores.

Molt de camí per recórrer: poc reconeixement, manca de compromís i anàlisi d'impacte, nuls processos

En primer lloc, la majoria d'institucions no reconeixen l'impacte de les seves inversions al medi ambient o a la societat. Només una cinquena part reconeix aquests impactes i en dona certa informació.

En segon lloc, el compromís amb una estratègia de zero emissions es manté baix: només un 37% de les entitats han publicat algun tipus d'estratègia o objectiu a llarg termini. Malauradament, únicament un 2% de les entitats han publicat objectius intermedis que ajudin a fer un seguiment de l'evolució.

En tercer lloc, l'anàlisi d'impacte sobre el risc relacionada amb l'incompliment dels drets humans principals és pràcticament inexistent. Tan sols un 7% de les entitats el publiquen en l'àmbit de les seves pròpies operacions i un 3% en l'àmbit de les activitats que financen. Amb aquestes dades és impossible comprovar si les entitats estan complint el seu rol teòric d'incentivar aquells negocis que operin de manera més ètica, almenys a un nivell bàsic.

En quart lloc, el finançament a països de renda baixa, petites i mitjanes empreses i grups en risc d'exclusió, és extremadament baix o no és reportat.

Finalment, la majoria de les entitats financeres, menys del 5% de les analitzades, no tenen processos per identificar l'impacte de les activitats de finançament en la naturalesa i la biodiversitat.

Moltíssim per millorar, sens dubte, entre les grans institucions financeres globals. De les 400 entitats analitzades, només tres aproven, i per poc. L'entitat amb una puntuació millor, un banc canadenc, obté una puntuació d'un 52,5 sobre un màxim de 100.

Si ens fixem en la situació de les entitats financeres espanyoles sotmeses a anàlisi, d'una banda, tenim la bona notícia que totes se situen per sobre de la mitjana de les 400 institucions analitzades, fruit d'un clar esforç per millorar, però a la part negativa cal ressaltar que les seves puntuacions oscil·len entre el 16,1 i el 37,1 sobre un màxim de 100, situant-se lluny de l'aprovat i amb un enorme camí per a la millora.

No hi ha temps per a la complaença. En aquesta i en qualsevol altre qualificació que mesuri el compromís del món de les finances amb els ODSs, l'única cosa que els ciutadans del món esperem veure és una ràpida millora del paper que les finances estan tenint en la transformació de l'economia. Estarem atents a propers benchmarks i a noves publicacions d'estudis comparatius.

El temps del greenwashing ha de quedar enrere.

Destacat

Inactiu

Barreres al finançament d'empreses socials

Anònim — Thu, 12 Jan 2023 14:43:11 +0000

Barreres al finançament d'empreses socials Anònim (no verificat) dj., 12/01/2023 - 15:43

Summary

Les empreses socials han de superar fins a tres tipologies de barreres per poder aconseguir finançament: a escala individual, d'organització i d'indústria. Ramon Bastida, vicedegà de Transferència de Coneixement i investigador de la Càtedra Internacional de Finances Sostenibles, ho explica.

Tags

Date

dl., 16/01/2023 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Les empreses socials han de superar fins a tres barreres diferents per poder aconseguir finançament: a escala individual, d'organització i d'indústria

Ramon Bastida Vialcanet
Vicedegà de Transferència de Coneixement
Investigador de la Càtedra Internacional de Finances Sostenibles
__

Parlar d'empreses socials significa parlar de problemes de finançament. Històricament, s'ha produït una desconnexió important entre l'oferta i la demanda de finançament per a aquesta mena d'empreses i, en els últims anys, aquest fenomen s'ha vist incrementat atès l'augment del nombre d'empreses socials i a les seves necessitats de finançament.

És habitual que, en períodes de dificultats econòmiques o de rellevants reptes socials (canvi climàtic, desigualtats, envelliment de la població...), creixi el nombre de persones que creen empreses la missió principal de les quals és generar un impacte positiu en la societat i el medi ambient mitjançant la realització d'activitats econòmiques sostenibles. Lluny queda aquella concepció que apuntava que aquesta mena d'activitats estaven reservades, exclusivament, a les fundacions i les onegés que rebien subvencions públiques o donacions filantròpiques.

Com es financen les empreses socials

Encara que en els darrers anys s'ha produït un augment significatiu de l'oferta de productes i serveis de finançament destinats a aquesta mena d'empreses, un estudi dut a terme per la Fundació Seira constata que la majoria d'elles continuen finançant-se a través de la banca tradicional, en comptes d'utilitzar les eines de finançament específiques per a les seves necessitats que ofereixen les entitats de banca ètica o banca amb valors, o els inversors d'impacte, entre altres. Aquesta desvinculació entre oferta i demanda de finançament provoca una infrautilització de recursos en l'àmbit de les finances socials.

L'estudi Unmasking the Barriers to Financing Social Enterprises, que hem elaborat conjuntament amb Nina Magomedova i que ha estat publicat en la revista científica VOLUNTAS: International Journal of Voluntary and Nonprofit Organizations, analitza el comportament dels gestors d'empreses socials i entitats financeres amb l'objectiu d'explicar les motivacions de la desvinculació entre oferta i demanda. L'estudi identifica tres tipologies de barreres que poden ser les causants d'aquest fenomen:

Barreres individuals: se centren en la desconfiança mútua entre els gestors de les empreses i les entitats de finances socials. Els gestors d'empreses consideren que els professionals de les entitats financeres no tenen prou coneixement del model de negoci de les empreses socials i els gestors de les entitats financeres apunten a la manca de professionalitat dels gestors d'empreses com al principal impediment per entendre's.
Barreres organitzacionals: aquesta mena de barreres sorgeixen a causa d'incoherències pràctiques o operatives entre el funcionament de les empreses i les obligacions contractuals amb les entitats i els inversors de finances socials. Se centren, principalment, en la dimensió dels projectes que presenten les empreses socials, sovint inferior a la requerida per la part finançadora i també en la pressió per obtenir resultats positius que permetin la devolució del finançament i que, segons els gestors de les empreses socials, poden posar en risc la missió social de les seves companyies.
Barreres sectorials: en aquest cas, el factor més rellevant és la manca de maduresa del sector de les empreses i les finances socials. Gestors d'empreses socials i entitats financeres coincideixen a apuntar la manca de mètriques per mesurar i monitorar l'impacte social generat per les empreses. Aquesta mena d'informació és clau perquè les entitats de finances i inversions socials puguin reportar el valor social que generen les seves inversions. Un altre aspecte que destaca l'estudi és la necessitat de crear plataformes per posar en contacte els gestors d'empreses i entitats financeres socials.

Trencar les barreres

Sembla lògic pensar que les empreses socials puguin cobrir les seves necessitats creixents de finançament a través dels recursos disponibles en el sector de les finances socials. Per fer-ho possible, és necessari millorar l'alineació entre els gestors d'empreses i les entitats de crèdit i inversores. Algunes mesures que podrien contribuir-hi, són:

Formació dels gestors per millorar els seus coneixements i habilitats de gestió i dels models de negoci amb impacte social.
Augment de la dimensió dels projectes amb impacte social a través de la col·laboració entre empreses i seleccionar projectes escalables.
Desenvolupament de mètriques d'impacte social que permetin mesurar i monitorar la creació del valor social de les empreses.

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

1565

1535

1537

1539

1567

1570

OG image

Cadena de suministros: del colapso a la revolución

Anònim — Mon, 10 Oct 2022 06:48:42 +0000

Cadena de subministrament: del col·lapse a la revolució Anònim (no verificat) dl., 10/10/2022 - 09:45

Summary

Les turbulències dels últims temps han provocat un canvi real dels paradigmes logístics: més proximitat, més estoc i més integració. Oriol Montanyà, director del Postgrau en Total Supply Chain Management, analitza els moviments de la cadena de valor dels últims anys.

Tags

Date

dl., 10/10/2022 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Text Actualitat

Oriol Montanyà
Vicedegà de Desenvolupament i Programes a Mida
Director de l'Observatori de Sostenibilitat i del Postgrau en Total Supply Chain Management
__

"Només quan la marea baixa, se sap qui nedava despullat". Aquesta coneguda frase de Warren Buffett pot servir per il·lustrar a la perfecció el que ha succeït amb les cadenes de subministrament des de 2020, quan la crisi sanitària va inaugurar una escalada d'inestabilitat que sembla no tenir final i que ha posat a prova la veritable resiliència dels processos logístics que sostenen el nostre model econòmic.

La marea va descendir de forma brusca i la fragilitat d'algunes cadenes de subministraments va quedar perfectament retratada, amb episodis tan mediàtics com l'apilament de paper higiènic al començament de la pandèmia, la por al desabastiment de joguines el passat Nadal, o l'escassetat d'oli de girasol derivat de la guerra d'Ucraïna.

Episodis tan mediàtics com l'apilament de paper higiènic a l'inici de la pandèmia o la por al desabastiment de joguines el passat Nadal han mostrat la fragilitat de la cadena de subministrament

Però ara ja fa mesos que la logística no és notícia, ja que el fantasma del desabastiment s'ha anat diluint. Els preus del transport marítim també estan tornant a una certa normalitat, i actualment portar un contenidor de la Xina costa 5.900 dòlars, molt lluny dels 15.000 que es pagaven a finals de 2021. A més, el volum d'exportacions i importacions en aquest 2022 continua imparable, amb creixements interanuals del 24,8% i del 40,7%, respectivament, assolint així els màxims històrics de l'Estat.

Retorn a la normalitat?

Això vol dir que les cadenes de subministrament ja s'han recuperat i que estem en un model semblant al que teníem abans de la covid-19? La resposta més probable és que no. L'únic que indica la situació aparentment tranquil·la actual és que la marea està tornant a pujar, però això no significa que sota l'aigua tinguem el mateix escenari. De fet, moltes empreses han pres bona nota del que ha succeït en els últims anys i han implementat decisions revolucionàries que estan canviant alguns paradigmes logístics que semblaven immutables.

El primer mantra a caure és el que assegurava que el cost unitari dels productes havia de ser l'objectiu prioritari de qualsevol cadena de valor, encara que això impliqués allunyar la producció fins a regions amb mà d'obra més barata. Avui dia, l'eficiència econòmica continua sent important, però amb una tendència creixent a retallar distàncies i aproximar processos. I és que ha quedat abastament demostrat que les cadenes de subministrament excessivament llargues tenen uns riscos associats que poden posar en perill la seva pròpia supervivència.

Les turbulències dels últims temps han provocat un canvi real dels paradigmes logístics: més proximitat, més estoc i més integració

Per exemple, tal com revelava el diari digital El Mercantil, la indústria tèxtil ja fa mesos que està redissenyant el seu mapa de proveïdors, apostant per matèries primeres més properes, amb l'objectiu de disminuir una dependència del cotó que els converteixi en extremadament vulnerables. En la mateixa línia, ja s'ha anunciat la construcció de les dues primeres fàbriques de xips electrònics a Europa: una d'Intel, a Alemanya, i una altra de STMicroelectronics, a França. Són moviments fruit de l'ambiciosa Llei Europea de Xips, que pretén revertir una situació que ha fet trontollar la totpoderosa indústria d'automoció.

Un altre arquetip de gestió que s'està qüestionant és el que defensava una visió segmentada de la cadena de subministrament, amb relacions comercials molt agressives i ancorades en una lògica de subhasta al millor postor. Veient com aquest model afecta negativament la resiliència dels processos logístics, cada cop hi ha més empreses que opten per estratègies col·laboratives i relacions estables. Com a conseqüència, estan emergint múltiples casos d'integració vertical i horitzontal, fins al punt que empreses com Amazon, Ikea o Lidl han decidit gestionar les seves mateixes navilieres, evitant així l'inconsistent vincle amb l'oligopoli del negoci marítim.

Els moviments en la cadena de valor suposen l'avantsala d'un nou model comercial: menys globalitzat i més resilient

En paral·lel, ha caigut un dels tòtems més venerats pels professionals de la logística en els últims 40 anys, que no és altre que la reducció d'estocs. I és que abaixar el nombre d'existències havia deixat de ser un mitjà per esdevenir una finalitat en si mateixa. Però les organitzacions reconeixen que, en aquest aspecte, també estan canviant la mentalitat, entenent que les cadenes de flux tens no sempre són l'opció més idònia. Així ho reflectia l'estudi que va dur a terme McKinsey per conèixer els canvis més significatius que estan experimentant les cadenes d'abastiment, on queda demostrat que "la majoria de les companyies estudia accionar múltiples palanques, apostant per l'augment d'inventaris de productes, components i matèries clau".

Tots aquests moviments ens situen en l'avantsala d'un nou model comercial, menys globalitzat i més resilient. De fet, encara que el valor econòmic de les exportacions i importacions hagi crescut (en bona part, per l'efecte de la inflació), si ens fixem estrictament en el moviment de contenidors el 2022, ens adonarem que ha baixat un 3,3% a l'Estat i un 2,4% a escala mundial. Són dades molt rellevants que ens estan assenyalant la punta de l'iceberg de les noves cadenes de subministrament. Encara que, per descomptat, sempre hi haurà empreses immobilistes que donaran la raó a una altra aclamada teoria de Warren Buffett: "La història ens ensenya que no aprenem de la història".

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

3343

1573

1562

OG image

La UPF-BSM acoge el 'Disrupting Thinking Research Event' con académicos de distintas disciplinas para debatir sobre conflictos internacionales y cambio climático

Anònim — Fri, 07 Oct 2022 11:26:00 +0000

La UPF-BSM acull el 'Disrupting Thinking Research Event' amb acadèmics de diverses disciplines per debatre sobre resolució de conflictes i canvi climàtic Anònim (no verificat) dv., 07/10/2022 - 18:43

Summary

Durant dos dies, la UPF Barcelona School of Management ha celebrat diverses conferències i workshops sobre geopolítica i sostenibilitat a partir de més de 30 estudis duts a terme per investigadors de fins a 15 universitats internacionals.

Tags

Date

dv., 07/10/2022 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Caption

De izquierda a derecha: Daniel Rajmil y Toni Aira, responsables de la Cátedra Agbar de la UPF-BSM; José M. Martínez-Sierra, Director General de la UPF-BSM; y Laura Alascio y Mariona Cardona-Vallès, de la UOC

Text Actualitat

La UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM) ha acollit durant dos dies el Disrupting Thinking Research Event, una trobada internacional de recerca que enguany s'ha dedicat a la "Geoeconomia i la geopolítica de la sostenibilitat: un enfocament multidimensional". "Es tracta d'una trobada de recerca jove, però molt reconeguda al sector", ha puntualitzat Toni Aira, director de la Càtedra Agbar d'Estudis Internacionals en Comunicació Institucional per al Creixement i Desenvolupament Sostenible –promotora de l'esdeveniment–, i ha afegit: "organitzar aquest esdeveniment ens permet situar-nos en el mapa internacional amb la investigació que duem a terme a l'escola, concretament sobre geopolítica i resolució de conflictes".

La trobada ha recopilat més de 30 estudis sobre geoeconomia i geopolítica de la sostenibilitat duts a terme per acadèmics de fins a 15 universitats internacionals

Les diverses conferències i workshops dutes a terme, estructurades amb el suport de la Universitat Tecnològica de Dublín (TU); la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); la Universitat de Limerick i la Université de Pau et des Pays de l'Adour, s'han basat en els més de 30 estudis recopilats sobre la matèria, duts a terme per acadèmics de fins a 15 universitats internacionals. "Hem fet quelcom poc comú a l'acadèmia: unir disciplines", ha valorat Daniel Rajmil, coordinador i promotor de recerca a la Càtedra Agbar. "L'objectiu de les ponències era escapar del que és tradicional i sumar esforços entre diferents disciplines per produir i transferir coneixement de manera transversal", ha matisat.

En aquest sentit, tant Aira com Rajmil han agraït a Lucía Morales, Conference Lead, Lecturer and Accouting and Finance Lecturer de la Universitat Tecnològica de Dublin, a Bernadette Andreosso-O'Callaghan, de la Universitat de Limerick, i a Jacques Jassaud, de la Université de Pau et des Pays de l'Adour, la seva "inestimable ajuda" en l'organització de l'esdeveniment i la "plena col·laboració" en la coordinació de les jornades.

Recerca per combatre les amenaces globals

"El canvi climàtic és una amenaça global i combatre'l és una tasca col·lectiva", ha reflexionat Oriol Amat, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), durant la sessió de benvinguda, en què ha assegurat que el grup UPF està "plenament compromès" a contribuir en aquesta tasca amb "recerca i transferència de coneixement que permeti a les institucions promoure polítiques ètiques i sostenibles a llarg termini".

Encara que Amat ha dit que "cal tenir cura del planeta", també ha recordat la importància "d'acabar amb els règims autoritaris", en al·lusió als múltiples conflictes que actualment colpegen el panorama internacional. "Penso en la revolució que s'està produint a l'Iran, els conflictes a Síria o la guerra a Ucraïna, entre altres", ha acotat.

El compromís de la UPF-BSM pel benestar planetari i la seva voluntat de crear coneixement en la matèria són alguns dels motius que han empès Agbar a impulsar la seva càtedra amb l'escola

"Nosaltres, des de l'acadèmia, el que podem fer és posar llum i taquígrafs a la qüestió i crear coneixement en la matèria", ha expressat, en la mateixa línia, el director general de la UPF-BSM, José M. Martínez-Sierra. "Com a escola de management amb sensibilitat humanística, el benestar planetari és el nostre leitmotiv i per això donem suport a iniciatives com el Disrupting Thinking Research Event", ha explicat Martínez-Sierra, que ha considerat que la temàtica de l'edició actual "és la correcta".

La sensibilitat cap al benestar planetari i de les persones és, precisament, un dels motius que va empènyer Agbar a fundar la seva càtedra amb la UPF-BSM. "El nostre objectiu era promoure l'estudi entorn dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la sostenibilitat per contribuir a la millora de la societat", ha garantit José Guerra, director de Comunicació de la companyia.

Col·laboració publicoprivada amb sensibilitat sostenible

En paraules Ramon Bastida, vicedegà de Transferència de Coneixement, organitzar aquesta mena d'esdeveniments és una "via per enfortir els llaços de cooperació amb altres institucions en aspectes com la recerca i la transferència de coneixement". En aquest sentit, Bastida ha celebrat la possibilitat de "visibilitzar i potenciar", amb aquesta mena de reunions, la reputació de les 14 càtedres i observatoris de la UPF-BSM i de donar-los "projecció internacional".

Esdeveniments com aquest permeten enfortir els llaços de cooperació amb altres institucions en aspectes com la recerca i la transferència de coneixement

Una idea que també ha compartit Aira, que considera que la Càtedra Agbar, enfocada a l'anàlisi de la comunicació institucional vinculada a l'Agenda 2030, "se situa ara com a referència en aquest camp d'estudi, tan prioritzat actualment a escala internacional per institucions de gran rellevància". A més, segons el seu director, acollir el Disrupting Thinking Research Event permet a la Càtedra "nodrir-se del coneixement de grans experts i bastir una àmplia xarxa de contactes".

Tant Aira com Guerra, ambdós experts en comunicació, han coincidit a asssenyalar la importància d'aquesta eina en la promoció de la sostenibilitat. "La comunicació ha de ser disruptiva per arribar a tots els públics i transmetre tot el coneixement generat per l'acadèmia", ha sentenciat el director de Comunicació d'Agbar.

Destacat

Inactiu

OG image

Arranca la VII edición del Fórum Edita con el foco puesto en la transformación digital y la edición ecológica

Anònim — Tue, 06 Sep 2022 08:55:17 +0000

Arrenca la VII edició del Fòrum Edita amb el focus posat en la transformació digital i l'edició ecològica Anònim (no verificat) dt., 06/09/2022 - 12:47

Summary

El Fòrum Edita inaugura la seva setena edició sota el títol "Transformacions i impulsos del món del llibre", amb la mirada posada en la innovació i la sostenibilitat.

Tags

Date

dt., 06/09/2022 - 12:00

Lego Actualitat

Imatge

Caption

Patrici Tixis, Presidente del Gremi d'Editors de Catalunya, inaugura la VII edición del Fórum Edita

Text Actualitat

El Fòrum Edita, organitzat pel Gremi d'Editors de Catalunya i la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM), inaugura la seva setena edició sota el títol "Transformacions i impulsos del món del llibre", amb la mirada posada en la innovació, l'ecoedició i la sostenibilitat, així com en la presència d'Espanya com a país convidat a la Fira del Llibre de Frankfurt 2022.

"La crisi derivada de la guerra a Ucraïna i d'una inflació galopant que amenaça el consum i l'estalvi, agafa el món del llibre amb molt bona salut", ha defensat el president del Gremi d'Editors de Catalunya, Patrici Tixis, que ha assegurat que el sector està preparat per afrontar un temps "carregat d'incògnites".

La setena edició comença amb la mirada posada en la presència d'Espanya com a país convidat a la Fira de Frankfurt 2022

Tixis, codirector del Fòrum juntament amb el periodista Sergio Vila-Sanjuán, i el catedràtic i director i creador del Màster en Edició de la UPF-BSM, Javier Aparicio Maydeu, ha destacat que el sector del llibre "no segueix els cicles econòmics" i que tot i no saber com repercutiran en el mercat els actuals indicadors econòmics, "qualsevol persona que vulgui trobar respostes al que està succeint, el millor que pot fer és comprar un llibre".

El suport de les institucions

"La nostra universitat manté una ferma relació amb el món del llibre", ha garantit el rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Oriol Amat, que ha recordat que una de les prioritats del seu mandat és "enfortir la transferència de coneixement que fem a la societat perquè impacti de manera més positiva en el benestar social", ha sentenciat.

"No ha de deixar de meravellar-nos el fet que una creació que té les seves arrels en l'antiguitat sigui avui més necessària que mai", ha expressat Miquel Iceta, ministre de Cultura i Esports del govern de l'Estat, en al·lusió al llibre. En aquest sentit, Iceta ha valorat la "preocupació del sector pel canvi climàtic" i la seva "aposta decidida per la sostenibilitat i l'ecoedició". "Tots aquests avenços els lluirem a la Fira de Frankfurt", ha dit el ministre.

"Barcelona és, indiscutiblement, una capital de l'edició. Ho ha estat, ho és i ho ha de continuar essent per no quedar-se ancorada només en el model turístic"

Per la seva banda, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga, ha felicitat els organitzadors pel "rigor i l'excel·lència", del Fòrum Edita, ja que, ha considerat, és un "referent per a tothom". "Catalunya viu un moment dolç en el sector del llibre després que la nostra lectura fos central en la London Book Fair", ha indicat, alhora que ha insistit en el compromís del Govern de potenciar la lectura com a "primera pota de l'accés a la cultura". "El nostre objectiu és aconseguir més lectors, més habituals i en català", ha conclòs.

Jordi Martí, sisè tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona i regidor de l'Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, ha tancat els parlaments institucionals i ha agraït a l'organització que sigui Barcelona la ciutat escollida per dur a terme el Fòrum Edita. "Aquesta ciutat és, indiscutiblement, una capital de l'edició. Ho ha estat, ho és i ho ha de continuar essent", ha destacat Martí, ja que "permetrà que la ciutat no quedi ancorada només en el model turístic". "Si no hi apostem, ens equivocarem", ha alertat, i ha considerat que ni Barcelona ni el sector no tindrien la projecció que tenen en l'actualitat al sector si no comptessin amb el "compromís de reforçar la mirada singular sobre la realitat que aporta la literatura en català".

Edició ecològica i innovació

Per primera vegada des del 2019, el públic tornarà a assistir a l'esdeveniment de manera presencial -prèvia inscripció- per seguir les diferents ponències i diàlegs que durant dos dies abordaran qüestions com l'edició ecològica, la presència d'Espanya com a país convidat a la Fira de Frankfurt 2022 o l'impacte de la tecnologia en el sector.

En aquest sentit, destaca especialment la presència i participació de la presidenta de la International Publishers Association, Bodour Al Qasimi; del filòsof Javier Gomà; de la consellera de Política Internacional del Syndicat National de l'Édition (SNE) a França, Catherine Blanche, i de l'experta en tecnologia i assessora de la Unió Europea, Sílvia Leal, entre altres.

Consulta el programa

Destacat

Inactiu

Programes relacionats

1045

OG image